Madremanya, Vilers - camins i corriols

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Aprofitant que el passat diumenge se celebrava la darrera marxa a Madremanya, avui hem volgut beneficiar-nos del fantàstic treball realitzat per la gent de l’organització per caminar per aquestes contrades, trescant per innumerables corriols, inèdits per nosaltres i que han fet les delícies de tots els companys que avui hem caminat.
La sortida, com sempre, al costat del pavelló de Madremanya i de seguida hem anat a buscar el vell camí de Vilers, camí romà que encara conserva l’empedrat del seu sòl, travessem la carretera i ens endinsem dins la llera de la riera, fins arribar al llogarret de Vilers
El veïnat de Vilers està situat a l’oest del poble i de la carretera, travessat per la riera del mateix nom, que baixa de les Gavarres. El principal nucli és una petita aglomeració de masos situada prop del pla, on trobem cal Bisbe, can Raset, can Castellet, can Quintana i can Canoves. Aquest veïnat està travessat pel camí de Vilers, un antic camí empedrat que comunica la zona amb el poble de Madremanya, (com abans he comentat).
A partir de Vilers, la descripció acurada de la ruta es fa difícil de realitzar atès que no tenim cap punt de referencia que ens ajudi a fer el relat del camí acomplert. Tot ell es un seguit de camins i corriols (molts d’ells netejats per aquesta ocasió) i que es van acopant uns amb els altres, amb un continuo canvis de direcció i desnivells.
Sortits de Vilers, agafem un vell camí de desemboscar, paral·lel a la carretera i que ens porta fins la pista de Bevià. Tornem al bosc per superar el tram més fort de la ruta, un tram amb un fort desnivell que ens deixa al cim d’un bosc de pins acompanyats de molta pedra granítica. Al cim trobem una fita de pedra de terme i segons anem baixant, molts murs de pedra seca a modus de feixes que, segurament i antigament, feien servi l’indret com a camps de correu.
A l’alçada del mas de Ca n’Estiu, canviem el sentit de la marxa, sempre dins el bosc. Passem al costat de moltes basses que fan servir el senglars per la seva neteja diària. Estem a tocar la masia de Can Torres un celler relativament nou a les Gavarres, a redós dels Àngels i a la riera de Bevià. Les vinyes del celler l’envolten, totes elles abrigades per una tanca metàl·lica i uns enormes passos canadencs (per impedir la entrada i probablement, destorça, per part dels seglars).
A partir de les vinyes, el camí va remuntat la riera de Bevià fins arribar a un petit collet, on trobem marques de pintura verdes i grogues (senders locals?). Hem arribat a una pista mes ampla i transitada, es el camí vell dels Àngels...(això ja ho conec!!), hem de tirar avall uns 900 metres per arribar altre cop a Vilers i d’aquí, tornar sobre nostres passos fins l’aparcament.
Com El bar del C.I.R. de Madremanya, està de vacances, agafem els cotxes i ens acostem fins el restaurant de ca l’ Arcadi de Monells per esmorzar i donar per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!