Madremanya-Vilers-Puig de Can Llavanera-Can Torres
near Vilers, Catalunya (España)
Viewed 832 times, downloaded 55 times
Trail photos
Itinerary description
Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
La intenció de aquesta ruta en pujar al cim del Puig de Can Llavanera que és una muntanya de 314 metres que es troba al municipi de Madremanya des de on es pot gaudir d'unes magnífiques vistes de la població de Madremanya i el seu entorn, vistes que s’allarguen fins el mar a l’Estartit i les Medes.
Sortim de la zona esportiva de Madremanya on també es troba el Centre Intergeneracional Rural (C.I.R) un espai integral que aglutina tots els serveis: sala polivalent, consultori mèdic, servei municipal de bar, restaurant i botiga, i ubicat al costat del pavelló municipal d’esports.
Atansem el vell camí de Vilers que baixa fins la carretera de Sant Martí Vell i que encara conserva l’empedrat del seu sòl, travessem la carretera i ens endinsem dins la llera de la riera, fins arribar al llogarret de Vilers.
El veïnat de Vilers està situat a l’oest del poble i de la carretera, travessat per la riera del mateix nom, que baixa de les Gavarres. El principal nucli és una petita aglomeració de masos situada prop del pla, on trobem cal Bisbe, can Raset, can Castellet, can Quintana i can Canoves. Aquest veïnat està travessat pel camí de Vilers, un antic camí empedrat que comunica la zona amb el poble de Madremanya, (com abans he comentat).
Sortim de Vilers per el camí vell dels Àngels i tan punt passem el mas de Can Quintana (dreta i molt ben conservat), deixem la pista principal i girem a l’esquerra. El camí passa al costat de Can Coronado i de uns camps de conreu, fins que baixa i travessa un rierol, A partir de la riera, el camí es converteix en corriol i hem de parà atenció a un petit corriol, semblant al produïts per els senglars (esquerra) que hem de agafar.
Seguim aquest corriol i en poca estona passem al costat de les ruïnes del que hauria estat una masia, ara engolida pel bosc. El corriol en molt evident i amb molta pendent, ens fa guanyar alçada molt ràpidament. A la part alta del puig trobem uns murs de pedra seca i moltes marques de pintura vermella???.
Abans d’assolir el cim del Puig de Can Llavanera, l’indret ens regala unes fantàstiques panoràmiques de Madremanya que s’allarguen fins el Montgrí i les Medes. Ja, a l’altre vessant i al cim del Puig, tenim molt bones vistes del Montigalar i la plaça de les Bruixes.
La baixada del Puig de Can Llavanera, és mes curta i fineix al camí vell dels Àngels, (casi a tocar la carretera que puja al Santuari). Travessem la pista i entrem a un altre corriol que baixa molt decididament a buscar els fondals de la riera de Bevià.
El camí, molt ombrívol segueix la riera, passem per alguns exemplars de suros de grans dimensions i arribem a les vinyes de Can Torres. Estem a tocar la masia de Can Torres un celler relativament nou a les Gavarres, a redós dels Àngels i a la riera de Bevià. Les vinyes del celler l’envolten, totes elles abrigades per una tanca metàl·lica i uns enormes passos canadencs (per impedir la entrada i probablement, destorça, per part dels seglars).
El camí segueix la tanca fins arribar a la riera de Bevià (hem de anar en compte al passar al altre costat de no relliscar). Al altra costat de la riera ens trobem amb moltes basses-banyeres utilitzades pels senglars. Quant sortim del bosc i ens topem amb un camp de conreu, canviem completament el sentit de la marxa (estem a tocar el mas de Ca n’Estiu i la carretera), nosaltres seguim un camí que va resseguint tota la riera de Vilers, fins la pista que puja a Bevià, girem a l’esquerra i sortim a la carretera que travessem i agafem un camí que creua els Plans, sota la mirada del Pedró de Madremanya.
En un tres i no res arribem al Pedró... El veïnat del Pedró se situa al nord del municipi, prop del poble. El travessa de sud a nord el camí del Pedró, amb tot un seguit de cases (la majoria antics masos ben conservats) a banda i banda d’un vial paral·lel. Aquest camí, que surt de l’eixample, arriba fins a l’encreuament conegut amb el nom de Quatre Camins, on es troben els camins del Pedró, de la Pera, el del veïnat de la Vilosa (Sant Martí Vell) i el que ve del nucli de Madremanya.
Ja al final i la part alta del Pedró, passem davant l’Altar i Creu de Terme del Pedró. Situats al camí d’accés al veïnat del Pedró des del poble de Madremanya, aquest petit conjunt està format per una creu de terme de trets senzills, substituta de la que fou destruïda l’any 1936 i aixecada sobre quatre graons concèntrics de planta circular, i per un petit altar de pedra, també anomenat “pedra de les ofrenes”, on tenien lloc les antigues processons de la parròquia i on es beneïa el terme.
Tot xino-xano arribem a l’Eixample i zona esportiva on esmorzem al restaurant del C.I.R. donant per finalitzada aquesta interesant ruta.
Salut i bones caminades!!
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
La intenció de aquesta ruta en pujar al cim del Puig de Can Llavanera que és una muntanya de 314 metres que es troba al municipi de Madremanya des de on es pot gaudir d'unes magnífiques vistes de la població de Madremanya i el seu entorn, vistes que s’allarguen fins el mar a l’Estartit i les Medes.
Sortim de la zona esportiva de Madremanya on també es troba el Centre Intergeneracional Rural (C.I.R) un espai integral que aglutina tots els serveis: sala polivalent, consultori mèdic, servei municipal de bar, restaurant i botiga, i ubicat al costat del pavelló municipal d’esports.
Atansem el vell camí de Vilers que baixa fins la carretera de Sant Martí Vell i que encara conserva l’empedrat del seu sòl, travessem la carretera i ens endinsem dins la llera de la riera, fins arribar al llogarret de Vilers.
El veïnat de Vilers està situat a l’oest del poble i de la carretera, travessat per la riera del mateix nom, que baixa de les Gavarres. El principal nucli és una petita aglomeració de masos situada prop del pla, on trobem cal Bisbe, can Raset, can Castellet, can Quintana i can Canoves. Aquest veïnat està travessat pel camí de Vilers, un antic camí empedrat que comunica la zona amb el poble de Madremanya, (com abans he comentat).
Sortim de Vilers per el camí vell dels Àngels i tan punt passem el mas de Can Quintana (dreta i molt ben conservat), deixem la pista principal i girem a l’esquerra. El camí passa al costat de Can Coronado i de uns camps de conreu, fins que baixa i travessa un rierol, A partir de la riera, el camí es converteix en corriol i hem de parà atenció a un petit corriol, semblant al produïts per els senglars (esquerra) que hem de agafar.
Seguim aquest corriol i en poca estona passem al costat de les ruïnes del que hauria estat una masia, ara engolida pel bosc. El corriol en molt evident i amb molta pendent, ens fa guanyar alçada molt ràpidament. A la part alta del puig trobem uns murs de pedra seca i moltes marques de pintura vermella???.
Abans d’assolir el cim del Puig de Can Llavanera, l’indret ens regala unes fantàstiques panoràmiques de Madremanya que s’allarguen fins el Montgrí i les Medes. Ja, a l’altre vessant i al cim del Puig, tenim molt bones vistes del Montigalar i la plaça de les Bruixes.
La baixada del Puig de Can Llavanera, és mes curta i fineix al camí vell dels Àngels, (casi a tocar la carretera que puja al Santuari). Travessem la pista i entrem a un altre corriol que baixa molt decididament a buscar els fondals de la riera de Bevià.
El camí, molt ombrívol segueix la riera, passem per alguns exemplars de suros de grans dimensions i arribem a les vinyes de Can Torres. Estem a tocar la masia de Can Torres un celler relativament nou a les Gavarres, a redós dels Àngels i a la riera de Bevià. Les vinyes del celler l’envolten, totes elles abrigades per una tanca metàl·lica i uns enormes passos canadencs (per impedir la entrada i probablement, destorça, per part dels seglars).
El camí segueix la tanca fins arribar a la riera de Bevià (hem de anar en compte al passar al altre costat de no relliscar). Al altra costat de la riera ens trobem amb moltes basses-banyeres utilitzades pels senglars. Quant sortim del bosc i ens topem amb un camp de conreu, canviem completament el sentit de la marxa (estem a tocar el mas de Ca n’Estiu i la carretera), nosaltres seguim un camí que va resseguint tota la riera de Vilers, fins la pista que puja a Bevià, girem a l’esquerra i sortim a la carretera que travessem i agafem un camí que creua els Plans, sota la mirada del Pedró de Madremanya.
En un tres i no res arribem al Pedró... El veïnat del Pedró se situa al nord del municipi, prop del poble. El travessa de sud a nord el camí del Pedró, amb tot un seguit de cases (la majoria antics masos ben conservats) a banda i banda d’un vial paral·lel. Aquest camí, que surt de l’eixample, arriba fins a l’encreuament conegut amb el nom de Quatre Camins, on es troben els camins del Pedró, de la Pera, el del veïnat de la Vilosa (Sant Martí Vell) i el que ve del nucli de Madremanya.
Ja al final i la part alta del Pedró, passem davant l’Altar i Creu de Terme del Pedró. Situats al camí d’accés al veïnat del Pedró des del poble de Madremanya, aquest petit conjunt està format per una creu de terme de trets senzills, substituta de la que fou destruïda l’any 1936 i aixecada sobre quatre graons concèntrics de planta circular, i per un petit altar de pedra, també anomenat “pedra de les ofrenes”, on tenien lloc les antigues processons de la parròquia i on es beneïa el terme.
Tot xino-xano arribem a l’Eixample i zona esportiva on esmorzem al restaurant del C.I.R. donant per finalitzada aquesta interesant ruta.
Salut i bones caminades!!
Waypoints
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Gracies, l’he utilitzat per iniciar una ruta i l’arribar a Bevià hem fet un desplaçament cap a Pedrinyà. De totes menerà m’ha servit molt ja que a la zona de Can Llevanera hi ha un munt de camins i corriols.
Celebro que t’hagi servir tot i que tant sols segueixis un petit tram jlumunbla, sempre és bo innovar. Enhorabona per la sortida i gràcies pel comentari i valoració...salut!!