Maià de Montcal (Garrotxa)-Sant Prim-Bruguers-Font Pudosa-L'Hostal-Castell de Dosquers-Dosquers (Ruta del ROMANÍ).

Tornem a la Garrotxa, a Maià de Montcal. El mes de desembre passat vam fer la Ruta 1, el Balcó de la Garrotxa i Santa Magdalena. Avui farem la ruta 2, dita la Ruta del Romaní, circular fins a Dosquers.
Es tracta d'una ruta senzilla i planera que recorre el sud del terme de Maià de Montcal i que ens permet visitar veïnats, esglésies i les restes del castell de Dosquers. La senyalització és d'Itinerànnia, amb les habituals marques de pintura groga.
Recomanable fer-la evitant els mesos de forta calor, ja que hi ha trams sense cap ombra, sobretot els últims 1500 metres.
Nosaltres hem fet una variant de la Ruta del Romaní, evitant un tram sense cap interés i hem anat fins a la Font Pudosa passant per un agradable bosc que ens ha portat també, a les restes del Castell de Dosquers.

Hem sortit de l'aparcament que hi ha al costat de l'església de Maià de Montcal i ens hem dirigit cap als grans masos de Ca l'Hospital i Can Mero. Allà hem girat a l'esquerra.
Seguim direcció sud, passem per Cademontich, un altre gran mas i ben aviat arribem a Sant Prim, capella moderna, sense massa interès arquitectònic.
Anem seguint les marques de pintura groga, passem pel bosc d'en Safont i anem a parar a la carretera N-260, la qual travessem per sota.
Arribem a Bruguers, un veïnat de masos dispersos, girem a l'esquerra i anem cap al bosc de Bruguers. Trobem una bifurcació cap a la Font Pudosa i hi anem. La font raja, però té el nom ben trobat, perquè veritablement fa pudor.
Reculem fins a recuperar el camí pel qual hem vingut i, en l'arribar a una cruïlla de camins, les marques d'Itinerànnia ens envien cap a l'esquerra, però jo vull anar a visitar les ruïnes de l'Hostal, que són a poca distància, i girem a la dreta per apropar-nos-hi. Aquest antic Hostal ara està totalment enrunat i la vegetació el va cobrint irremeiablement.
Recuperem el camí senyalitzat i ara anem cap al Castell de Dosquers. Queda a la dreta del camí, en un petit pujol, mig amagat per la vegetació. Si no hi pares atenció el passes de llarg.
Del castell encara en queden unes quantes parets força respectables, necessita una urgent excavació i consolidació per evitar que desaparegui. Però el patrimoni d'aquest país cau a trossos a tot arreu, és vergonyós.
El castell de Dosquers ve citat l’any 1245 en el testament del bisbe de Girona Guillem de Cabanelles. Aquesta fortalesa fou de sempre senyal de la sobirania dels bisbes gironins. Va pertànyer a la Mitra de Girona fins ben avançat el segle XIX.
Vist el que queda del castell ens dirigim a Dosquers. Fou un municipi independent fins al 1969, quan es va agregar a Maià de Montcal. Es formà al voltant del castell  i l'església de Sant Martí de Dosquers, esmentada el 1245, que hem visitat per fora. Al costat de l'església s'hi troba la Rectoria, ara una casa de Turisme Rural.
A continuació ens dirigim cap al nord, tornem a travessar la carretera N-260 per un altre túnel sota la mateixa i passem pel Pont Romànic de Can Riera, de l'època Baix Medieval. El pont està situat dins un entorn natural privilegiat, al costat de la font de can Riera i a uns 300 metres del mas Riera de Dosquers. El mas, que està documentat al segle XV, és molt més antic i la seva ubicació podria estar relacionada amb el pont.
Continuant en direcció a Maià, anem a parar a la carretera que ens hi portaria directament, però per evitar l'asfalt girem cap a la dreta i fem una volta de dos kilòmetres que ens enllaça amb l'altra ruta que ve de Santa Magdalena i el Balcó de la Garrotxa.
De nou arribem a la carretera, la travessem i, per una pista entremig de camps de cereals i sense cap ombra, arribarem de nou a Maià de Montcal, al lloc d'inici de la ruta, a l'església de Sant Vicenç.