Malera
near Tartareu, Catalunya (España)
Viewed 5 times, downloaded 0 times
Trail photos
Itinerary description
Més informació a "Veure més" i a https://reptesmuntanyencs.cat/malera/
Más información en https://reptesmuntanyencs.cat/malera-2/
TEXT EN CATALÀ
He aparcat a un costat de la carretera que va de Vilamajor al pantà de Canelles. És la pista dels Masos i he deixat el cotxe al lloc on el barranc de la Badina, o barranc Fosc, passa per sota de la carretera.
Començo a caminar per una pista bastant perduda en sentit sud-est, ja en suau pujada. El camí és evident i es puja bé fins a una torrentera, lloc on apareix una tanca d’aquestes feta amb malla d’encofrat, la que es posa entremig del formigó.
En aquest punt el camí es fa una mica perdedor. Del que es tracta és d’anar arrambats a la tanca, que tindrem a la nostra esquerra. Així, al cap de poc tornem a trobar una traça clara. Més endavant la pista gira cap al nord-oest i es passa a tocar de les restes d’una paret de pedra, que sembla un vell corral. A partir d’aquest punt la pista esdevé corriol i comencen a aparèixer fites.
El camí comença a guanyar altura. Cal anar a l'aguait de les fites i atents al GPS. La traça, si bé suficientment clara, també és fàcil de perdre perquè hi ha molts possibles senders o rastres. Finalment, el camí comença a planejar i acabem en una clariana. A la dreta ja hi ha la pista a la qual ens hem d’adreçar.
A partir d’aquest punt els problemes s’acaben. Bé per la pista, bé optant per fer dreceres, arribem al corriol pel qual definitivament assolim el roc cimer. Una petita, curta i fàcil grimpada ens permet atènyer el vèrtex geodèsic del cim, i la barana de ferro, que és ni més ni menys que un escut del Futbol Club Barcelona.
Bones vistes i, amb una mica de sort, el vol d’un bon nombre de rapinyaires damunt el nostre cap. No hi ha gaire lloc per asseure'ns, així que després d’una bona estona comencem el retorn.
Ho fem pel mateix camí, agafant, en aquesta ocasió, un parell de corriols diferents per recular fins al lloc on havíem sortit a la pista. Ara continuem per la pista, en direcció al corral de Canut, on no arribem perquè decidim retallar pel mig de la vegetació, oberta i de pas fàcil, fins que enllacem de nou amb el camí, sender més aviat.
Un llarg descens força pedregós, poc pendent, en sentit majorment est, ens porta a un punt on el camí, ja de terra, fa un fort descens en sentit nord-est, fins a enllaçar amb un nou sender. La traça de la dreta no té continuïtat perquè el camí acaba en un camp, així que continuem per l’esquerra, en sentit nord, per un camí molt agradable, fins que sortim al camp de conreu on acabava l’altre camí.
Pel marge podem anar a la recerca d’una caseta que tenim al davant, però ens deixem il·lusionar pel que ens sembla una perduda traça, on acabem trobant un corriol que ens condueix a una pista. Continuem en sentit sud-est i així apareixem a la carretera, que és la pista dels Masos. Per aquí, en sentit sud-est i després d’uns 500 metres, acabem de nou a l’aparcament.
TEXTO EN ESPAÑOL
He aparcado a un lado de la carretera que va de Vilamajor al pantano de Canelles. Es la Pista de los Masos y he dejado el coche en el lugar donde el barranco de la Badina, o barranco Oscuro, pasa por debajo de la carretera.
Empiezo a andar por una abandonada pista en sentido sureste, ya en suave subida. El camino es evidente y se sube bien hasta una torrentera, lugar donde aparece una valla de esas hecha con malla de encofrado, de la que se pone entre el hormigón.
En este punto el camino se hace algo perdedor. De lo que se trata es de ir arrimados a la valla, que tendremos a nuestra izquierda. Así, al poco volvemos a encontrar traza clara. Más adelante la pista gira hacia el noroeste y se pasa junto a los restos de una pared de piedra, que parece un viejo corral. A partir de este punto la pista se convierte en sendero y comienzan a aparecer hitos.
El camino comienza a ganar altura. Hay que ir al acecho de los hitos y atentos al GPS. La traza es lo suficientemente clara, pero también es fácil de perder porque hay muchos posibles senderos o rastros. Finalmente el camino empieza a planear y terminamos en un claro. A la derecha está ya la pista a la que debemos dirigirnos.
A partir de este punto se terminan los problemas. Bien por la pista, bien optando por hacer atajos, llegamos al sendero por el que definitivamente llegamos a la cumbre. Una pequeña, corta y fácil trepada nos permite alcanzar el vértice geodésico de la cima, y la barandilla de hierro que no es ni más ni menos que un escudo del Fútbol Club Barcelona.
Buenas vistas y, con un poco de suerte, el vuelo de un buen número de rapaces sobre nuestra cabeza. No hay mucho sitio para sentarnos así que después de un buen rato empezamos el regreso.
Lo hacemos por el mismo camino, cogiendo en esta ocasión un par de senderos diferentes y retrocedemos hasta el lugar donde hemos salido a la subida. Ahora continuamos por la pista, en dirección al corral de Canut, donde no llegamos porque recortamos por medio de la vegetación, abierta y de paso fácil, hasta que enlazamos de nuevo con el camino, sendero más bien.
Un largo descenso por camino bastante pedregoso, poco pendiente, en sentido mayormente este, nos lleva a un punto donde el camino, ya de tierra, hace un fuerte descenso en sentido noreste, hasta enlazar con un nuevo sendero. Por la derecha no hay continuidad pues el camino muere en un campo de cultivo por lo que continuamos por la izquierda, en sentido norte, por un camino muy agradable, hasta que salimos al mismo campo donde moría el camino anterior. Por su margen podemos ir directos al encuentro de una caseta, pero nos dejamos ilusionar por una especie de rastro por el que acabamos por encontrar un sendero por el que salimos a una pista. Continuamos en sentido sureste y así aparecemos en la carretera que es la pista de Els Masos.
Por ella, en sentido sudeste y después de unos 500 metros, acabamos de nuevo en el aparcamiento.
Más información en https://reptesmuntanyencs.cat/malera-2/
TEXT EN CATALÀ
He aparcat a un costat de la carretera que va de Vilamajor al pantà de Canelles. És la pista dels Masos i he deixat el cotxe al lloc on el barranc de la Badina, o barranc Fosc, passa per sota de la carretera.
Començo a caminar per una pista bastant perduda en sentit sud-est, ja en suau pujada. El camí és evident i es puja bé fins a una torrentera, lloc on apareix una tanca d’aquestes feta amb malla d’encofrat, la que es posa entremig del formigó.
En aquest punt el camí es fa una mica perdedor. Del que es tracta és d’anar arrambats a la tanca, que tindrem a la nostra esquerra. Així, al cap de poc tornem a trobar una traça clara. Més endavant la pista gira cap al nord-oest i es passa a tocar de les restes d’una paret de pedra, que sembla un vell corral. A partir d’aquest punt la pista esdevé corriol i comencen a aparèixer fites.
El camí comença a guanyar altura. Cal anar a l'aguait de les fites i atents al GPS. La traça, si bé suficientment clara, també és fàcil de perdre perquè hi ha molts possibles senders o rastres. Finalment, el camí comença a planejar i acabem en una clariana. A la dreta ja hi ha la pista a la qual ens hem d’adreçar.
A partir d’aquest punt els problemes s’acaben. Bé per la pista, bé optant per fer dreceres, arribem al corriol pel qual definitivament assolim el roc cimer. Una petita, curta i fàcil grimpada ens permet atènyer el vèrtex geodèsic del cim, i la barana de ferro, que és ni més ni menys que un escut del Futbol Club Barcelona.
Bones vistes i, amb una mica de sort, el vol d’un bon nombre de rapinyaires damunt el nostre cap. No hi ha gaire lloc per asseure'ns, així que després d’una bona estona comencem el retorn.
Ho fem pel mateix camí, agafant, en aquesta ocasió, un parell de corriols diferents per recular fins al lloc on havíem sortit a la pista. Ara continuem per la pista, en direcció al corral de Canut, on no arribem perquè decidim retallar pel mig de la vegetació, oberta i de pas fàcil, fins que enllacem de nou amb el camí, sender més aviat.
Un llarg descens força pedregós, poc pendent, en sentit majorment est, ens porta a un punt on el camí, ja de terra, fa un fort descens en sentit nord-est, fins a enllaçar amb un nou sender. La traça de la dreta no té continuïtat perquè el camí acaba en un camp, així que continuem per l’esquerra, en sentit nord, per un camí molt agradable, fins que sortim al camp de conreu on acabava l’altre camí.
Pel marge podem anar a la recerca d’una caseta que tenim al davant, però ens deixem il·lusionar pel que ens sembla una perduda traça, on acabem trobant un corriol que ens condueix a una pista. Continuem en sentit sud-est i així apareixem a la carretera, que és la pista dels Masos. Per aquí, en sentit sud-est i després d’uns 500 metres, acabem de nou a l’aparcament.
TEXTO EN ESPAÑOL
He aparcado a un lado de la carretera que va de Vilamajor al pantano de Canelles. Es la Pista de los Masos y he dejado el coche en el lugar donde el barranco de la Badina, o barranco Oscuro, pasa por debajo de la carretera.
Empiezo a andar por una abandonada pista en sentido sureste, ya en suave subida. El camino es evidente y se sube bien hasta una torrentera, lugar donde aparece una valla de esas hecha con malla de encofrado, de la que se pone entre el hormigón.
En este punto el camino se hace algo perdedor. De lo que se trata es de ir arrimados a la valla, que tendremos a nuestra izquierda. Así, al poco volvemos a encontrar traza clara. Más adelante la pista gira hacia el noroeste y se pasa junto a los restos de una pared de piedra, que parece un viejo corral. A partir de este punto la pista se convierte en sendero y comienzan a aparecer hitos.
El camino comienza a ganar altura. Hay que ir al acecho de los hitos y atentos al GPS. La traza es lo suficientemente clara, pero también es fácil de perder porque hay muchos posibles senderos o rastros. Finalmente el camino empieza a planear y terminamos en un claro. A la derecha está ya la pista a la que debemos dirigirnos.
A partir de este punto se terminan los problemas. Bien por la pista, bien optando por hacer atajos, llegamos al sendero por el que definitivamente llegamos a la cumbre. Una pequeña, corta y fácil trepada nos permite alcanzar el vértice geodésico de la cima, y la barandilla de hierro que no es ni más ni menos que un escudo del Fútbol Club Barcelona.
Buenas vistas y, con un poco de suerte, el vuelo de un buen número de rapaces sobre nuestra cabeza. No hay mucho sitio para sentarnos así que después de un buen rato empezamos el regreso.
Lo hacemos por el mismo camino, cogiendo en esta ocasión un par de senderos diferentes y retrocedemos hasta el lugar donde hemos salido a la subida. Ahora continuamos por la pista, en dirección al corral de Canut, donde no llegamos porque recortamos por medio de la vegetación, abierta y de paso fácil, hasta que enlazamos de nuevo con el camino, sendero más bien.
Un largo descenso por camino bastante pedregoso, poco pendiente, en sentido mayormente este, nos lleva a un punto donde el camino, ya de tierra, hace un fuerte descenso en sentido noreste, hasta enlazar con un nuevo sendero. Por la derecha no hay continuidad pues el camino muere en un campo de cultivo por lo que continuamos por la izquierda, en sentido norte, por un camino muy agradable, hasta que salimos al mismo campo donde moría el camino anterior. Por su margen podemos ir directos al encuentro de una caseta, pero nos dejamos ilusionar por una especie de rastro por el que acabamos por encontrar un sendero por el que salimos a una pista. Continuamos en sentido sureste y así aparecemos en la carretera que es la pista de Els Masos.
Por ella, en sentido sudeste y después de unos 500 metros, acabamos de nuevo en el aparcamiento.
Waypoints
Intersection
2,051 ft
Asfalto
Intersection
2,635 ft
Encreuament. Continuar esquerra
Intersection
2,598 ft
Esquerre. Recte més brut
Intersection
2,356 ft
Fita. Girar a esquerra rastre de fites
Intersection
2,343 ft
Dreta no recte
Waypoint
2,185 ft
Torrentera. Continuar esquerra. Seguir tanca
You can add a comment or review this trail
Comments