(Malgrat de Mar) Mines de Can Palomeres - Turó d'en Serra i Montagut (30 Turons del Maresme) Forn de Calç de Can Borrell

Castell de Malgrat de Mar

Can Borrell

Mas documentat ja el S.XIII, ara molt transformat, comparteix unes característiques molt semblants amb Can Gibert i Can Vall de Juli, delimitats pel nord amb la Riera de Sant Genís i pel sud amb la carena, amb bosc per sobre la masia i cultius entre el mas i la riera.

Baixarem i creuarem la carretera per la riera

Restes del Pont Vell

Lledoner de Can Gibert

Ermita de la Miraculosa

Cantera Petita

Forn de Calç de Can Borrell

Docuentat ja el 1714 es un dels forns de calç més ben consercats del Montnegre. Hi ha constància de la seva activitat fins a la primera meitat del segla XX. La seva situació no és gens casual, es troba en una zona rica en pedra calcària, la matèria prima per l'obtenció de la calç, i la llenya, el combustible per convertir aquesta pedra amb calç viva. Té una amplada de tres metres a la base i dos a la part superior, amb una alçada de vuit metres. En destaquen els dos contraforts a cada banda de la boca.

Cantera Gran

Turó d'en Serra

Antigament anomenat Turó de la Guàrdia, no era envà, d'aquí tenim una vista privilegiada del tram baix de La Tordera, castell i la Vall de Sant Genís. Un cop passat el diposit podem fixar-nos com la terra te una coloració ennegrida, estem en una zona molt rica en Ferro, al llarg de diferents èpoques se n'ha extret a les dues bandes de la muntanya, a la banda de Malgrat hi va haver l'explotació més gran.

Torre Montagut

Torra de telegrafía óptica civil construido al segle XIX. Formava part de tota una línea de comunicació de torres, la número 213, que anava de Barcelona a la Jonquera. El seu ús va ser molt efímer, la transmisió de señal òptics va quedar obsoleta amb l'arribada del telègraf.

Creuem la riera

Ermita de Santa Rita

Es tracta d’una construcció d’una sola nau de petites dimensions, amb cobertes semicirculars que li donen l’aire de capella neoclàssica. De fet, és una rèplica d’una ermita que hi havia al mateix lloc i va ser enderrocada, probablement, durant la Guerra Civil Espanyola. Sobre la teulada hi havia hagut també una campana, que fou robada. A l’interior, hi ha una taula-altar i les imatges de Sant Ponç, Sant Ramon Nonat i Santa Rita de Càssia. Antigament s’hi celebrava un aplec la diada de Sant Ponç, molt concorregut per la gent de Malgrat i els voltants i, encara ara, les devotes de Santa Rita (patrona de les causes perdudes i impossibles) resen la novena durant els nou dies precedents al 22 de maig. El fet que aquesta tradició sigui l’única que ha perdurat explica el canvi de denominació popular del lloc.

Turó de Santa Rita

Vista del Turó d'en Serra

Can Gibert

Masia de planta rectangular i teulada a dues aigües. Té portal de llinda recta i conserva algunes finestres amb l'emmarcament original de pedra. Ha estat restaurada i ampliada i actualment és un restaurant.

Terra ennegrida

Un cop passat el diposit podem fixar-nos com la terra te una coloració ennegrida, estem en una zona molt rica en Ferro, al llarg de diferents èpoques se n'ha extret a les dues bandes de la muntanya, a la banda de Malgrat hi va haver l'explotació més gran.

Bosc de Santa Rita

Entrem al Bosc de Can Borrell

Can Palomeres

La història d’aquestes mines de ferro va ser breu però curiosa: del 1911 al 1914 l’explotació va funcionar gràcies als esforços d’una empresa francesa, que va construir un telefèric per transportar el material des dels turons fins als vaixells. Aquests vaixells ancoraven al costat d’una plataforma marina per recollir el ferro i endur-se’l de Malgrat. Encara queden testimonis d’aquella explotació. La més coneguda i estimada pels malgratencs és la Pilona, part de la base de pedra que sostenia l’estructura d’aquella plataforma. També n’han quedat d’altres com les restes d’un pont entre turons, l’estació de càrrega o raïls per a les vagonetes que van servir per als 21 carregaments realitzats que van ocupar molts treballadors arribats expressament al poble per a la tasca. Durant la Guerra Civil, les mines també van servir de refugi antiaeri.

Mina num. 14

Mina num. 1

Mina num. 2

Mina num. 3

Mina num. 8 mina gran

Mina num. 4

Mina num. 7

Mina num. 6

Mina num. 5