Mallorca: Volta i pujada al Tossals Verds pel GR-221

Iniciem l’itinerari a una petita zona d’aparcament (01) que hi ha a l’entrada de l’Embassament de Cúber, al costat de la carretera, i allà agafem el GR-221 (Ruta de la pedra en sec) cap a l’esquerra (direcció E) passant al costat de la tanca fins que tornarem a sortir a la carretera i tornarem a entrar per un corriol senyalitzat com a GR i que segueix una sèquia de formigó prefabricat de peces que encaixen unes amb les altres i que de tant en tant perden una mica d’aigua. La sèquia anava plena i l’aigua baixava amb força malgrat que el pendent ens sembla tan suau que ni el notem. Les vistes (02 i 03) que es veuen de tant en tant són magnífiques: del Gorg Blau i de l’imponent Puig Major (el cim més alt de l’illa al qual no es pot accedir per ser zona militar). Arribarà un punt en què trobarem un pont (04) de formigó que passa sobre la sèquia i hi hem de passar per continuar per l’altra banda deixant el camí de la canal dels embassaments i enfilant-nos enmig del bosc fins al Coll des Coloms (05). Allà deixem el GR que hem anat seguint per continuar pel corriol enmig del bosc d’alzines que ens portarà cap el Puig des Tossals Verds (06) de 1118 m, un mirador del Puig Major i dels pantans i muntanyes circumdants (Massanella, Sa Rateta, Puig de l’Ofre..). Tornem a baixar pel mateix camí per retornar al GR i el continuem a mà dreta fins que arribem a una cruïlla (07): a mà esquerra aniríem cap a Lluc i a mà dreta continuem nosaltres passant per una zona que està plena d’antics carboners (08) (on podem veure moltes rotllanes planes amb pedra seca al voltant) i passant per un pont (09) sobre el Torrent des Prat que tornem a travessar una mica més avall sense pont. Arribem a una cruïlla (10) on continuem cap a la dreta fins que arribarem a un punt on comencem a baixar trobant algun rotllo i barraca de carboner (11) fins que arribem al Refugi de Tossals Verds (12). El refugi és força gran i al davant de l’entrada té un porxo amb un emparrat de raïm i un pou d’aigua. Hi ha edificis annexos amb una gran barbacoa i taules de pic-nic. Tot plegat es veu molt agradable i ofereix poder dormir, menjar o beure... Una bona opció!!
Aquí deixem el GR-221 i agafem el corriol que hi ha a l’oest del refugi i que passa per darrere de les plaques fotovoltaiques. Aquest camí és més dificultós i passa per llocs més exposats a caigudes de pedres (alerta!!). Només està marcat amb fites de pedres ( i en algun punt no massa). Primerament pugem fins un petit coll per tornar a baixar al costat d’una barana de fusta per tornar a fer una bona pujada per l’altra banda. El corriol tan aviat puja com baixa fins que arribarem al Pas Llis (13), un pas equipat amb un passamà de cable que ens és de molta ajuda i que nosaltres fem de baixada, per després tornar a fer una forta i constant pujada en diferents trams. Veurem les restes d’una avioneta (14) i acabarem de pujar fins al Coll de Sa Coma dels Ases (15) (el tram des del refugi fins aquí és dur). Una vegada al coll, veiem el pantà de Cúber i l’aparcament on hem deixat el cotxe i només ens queda fer la baixada.