MALLOS D'AGÜERO-SANT ESTEVE

Ruta senderista per la Foia d’Osca, a la vall del Gàllego. Anem al pintoresc poble d’Agüero, de carrers estrets i costeruts, situat a mig vessant dels imponents Mallos del mateix nom, que són un contrafort de les Penyes de Sant Domingo. Abans d’arribar al poble ja tenim la fantàstica panoràmica d’Agüero amb els seus Mallos just darrere.Les immenses moles de conglomerats de pedra rogenca, que canvia d'intensitat de color amb la tonalitat de la llum, resguarden aquesta bonica població de la Foia d'Osca. Aquests Mallos juntament amb els de Riglos i Penya Rueba estan declarats monuments naturals i formen part del antic regne de los Mallos, relacionat amb l'enigmàtica figura de la reina Berta.
Aparquem al nord est del poble, anem a buscar l’inici de la ruta, on hi ha uns panells informatius. Pugem paral·lels al barranc de la font del Piojo pel est dels Mallos, fins arribar a la Collada de Pedro. Anem cap a l’esquerra per un sender que baixa dret cap a l’oest fins arribar a la font de la Villa, sembla que es el traçat d’una conducció d’aigua, ja que de tant en tant es veu un canalo, arribem a les restes d’una antiga teuleria àrab i també hi ha una edificació de captació d’aigua de la Font de la Vila.
Anem cap a la Foz de Pituelo, espectaculars parets rocoses on hi ha la cova Al-Foraz, una imponent cavitat de poca profunditat i diàmetre considerable al costat del sender, davant un parapet de pedra seca sobre el barranc de la Rabosera. Continuem pel bonic sender, amb algun tram empedrat. Creuem el barranc de la Rabosera i ascendint cap al Solano Blasico i a l’ermita de sant Esteve, el punt més alt de la sortida d’avui. No hi ha bones vistes per culpa de la vegetació.
Baixem cap a la Foz de Pituelo per un altre camí, i ens dirigim cap al sud, direcció a Agüero seguint el curs del barranc de la Rabosera, per un sender on sembla que hi ha una antiga conducció d’aigua ja que al lateral, en la major part del tram, hi ha dues fileres de pedres que aparenta ser una canalera. A l’esquerra les imponents parets dels Mallos i l’espectacular Penya Sola, una columna separada del conjunt que sembla un dit senyalar el cel. Arribem al mirador de la penya de sant Miquel i baixem cap al poble per recórrer els estrets carrerons, amb alguns racons encisadors.