Manlleu - Sant Miquel de la Guardia -Roda de Ter. L´Esquerda- Sant Salvador d´Horta

EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY D ´EXCURSIONS JOSEP CASTELLS joseocastells
Avui seguim una nova proposta d'excursió que ens ha fet l'amic i company Manel Vila del Olmo que permetrà que fem camí per l'entorn de Manlleu i del riu Ter, una ruta amb un important rerafons històric del seu passat industrial i de les antigues colonies però també de l'important paper de la dona en el seu desenvolupament industrial, ja que una bona part de l'itinerari segueix el camí de les Xinxes que el grup Feminista amb el mateix nom va proposar de recuperar l'any 2017.

Xinxes, puces i fabricantes són alguns dels malnoms amb què han estat etiquetades les dones que, o per necessitat o per determinació, s’aventuraven a treballar a les fàbriques tèxtils que des de principis del segle XIX es van multiplicar per aprofitar la força de l’aigua del Ter. A finals del segle XIX les dones ja eren majoria en aquelles fàbriques, principalment de filatura. I així va ser durant tot el segle XX i fins al final definitiu d’aquest sector, germen del desenvolupament industrial de la comarca.

Llavors el Museu Industrial del Ter ja va preparar una exposició que volia reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter a canvi d’un sou sempre inferior al dels homes. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i en l’escalafó més baix de la jerarquia laboral. Però al cap i a la fi imprescindibles.

Imprescindibles sostenint l’edifici de la indústria tèxtil del Ter sovint en torns de nit i també durant una segona jornada laboral, en la qual aquelles mateixes dones, esposes, mares o filles, cuinaven, netejaven, rentaven la roba i cuidaven la resta de la família, especialment els fills durant gairebé 200 anys. Xinxes o heroïnes?

El paper de les dones del tèxtil ha estat un dels centres d’atenció del Museu del Ter, amb la voluntat de revertir el menysteniment del seu paper històric i reivindicar-ne la seva història com a part del patrimoni i la memòria col·lectiva. La divulgació del paper de les dones està incorporada al discurs de l’exposició permanent del museu i forma part també de diversos projectes de recerca, educatius i de divulgació. És el cas, entre altres, de la visita teatralitzada “L’Assumpta” o de l’espectacle “Bates blaves” que es va poder veure al museu l’estiu de l’any 2017. En l’àmbit educatiu el museu compta amb una activitat adreçada a alumnes de secundària, “Una majoria invisible”, que en els darrers anys hem completat amb xerrades i activitats específiques. Amb aquesta exposició es completen tres anys durant els qual hem posat una atenció molt especial en aquesta temàtica.

Una cronologia repassa aquests gairebé 200 anys, des de les primeres indústries tèxtils del Ter fins a finals del segle XX i principis del XXI. S’estructura en dos àmbits principals, la fàbrica i la casa, ja que les dones havien de fer front per regla general a una doble jornada laboral industrial i domèstica, sense oblidar que sobre elles requeia també la maternitat. Fotografies, documents, estadístiques, testimonis, audiovisuals i objectes representatius del món fabril i domèstic conformen aquesta exposició.

La participació de les protagonistes
Una part dels objectes que conformen l’exposició han estat seleccionats en un procés de participació realitzat als magatzems del museu, on entre els objectes de les col·leccions del museu un grup d’antigues treballadores del tèxtil van escollir els més representatius als seus ulls. Els objectes seleccionats evidentment formen part de l’exposició i van acompanyats d’uns breus clips audiovisuals on les protagonistes ens expliquen les històries que s’amaguen al darrere.

Però l'excursió d'avui també para esment en alguns punts de la Ruta de Miquel Martí Pol La ruta literària Miquel Martí i Pol és una iniciativa de l’Ajuntament de Roda de Ter per recordar i homenatjar el poeta seguint la seva trajectòria vital per la vila. La ruta indica els indrets i les imatges que formen part de la vida i de l’obra de Miquel Martí i Pol. La ruta lliga la literatura amb la vida per mitjà de paisatges geogràfics i humans. Permet presentar l’obra del poeta a través del seu paisatge vital gràcies al fet que Miquel Martí i Pol va viure sempre a Roda. L’espai geogràfic és, doncs, limitat, però el gruix de les lectures i de les vivències formen part d’una experiència intensa i molt cohesionada.

I un dels llocs es la Fabrica on va treballar, la Blava, anomenada també Fàbrica Tecla Sala, o senzillament La Blava, és una fàbrica de riu de Roda de Ter (Osona) que es dedicava a la indústria tèxtil, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i actualment en desús. És coneguda pel fet d'haver-hi treballat el poeta Miquel Martí i Pol.

Descripció
Fàbrica situada al costat del nucli urbà, a tocar del riu Ter. De disposició allargada, corre en paral·lel al riu Ter i la integren dos nivells d'edificació, amb torres quadriculades als extrems i grans finestrals repartits regularment. Està formada per diversos cossos orientats en la direcció del riu i relacionats entre ells, dels quals en destaquen dos de planta rectangular, coberts a quatre aigües i amb les façanes organitzades a partir de la successió de mòduls verticals idèntics, formats per dues finestres a la planta baixa i dues al primer pis; aquestes són de secció rectangular amb ampit, dividides en diverses caselles amb els remitjos pintats de blau. També destaquen dos cossos de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, coberts a quatre aigües, amb finestres d'arc de mig punt i una xemeneia El conjunt estava format per la fàbrica, els jardins i els habitatges dels treballadors.

El nom de La Blava ve del color dels bastiments de les portes i finestres de l'edifici, que són de color blau.

Història
Entre 1764 i 1789 hi va haver un fort increment d'implantació de fàbriques tèxtils a Roda, que augmentà durant 1825-50 i continuà durant el segle xx. Les indústries instal·lades prop del riu Ter canviaren el paisatge i l'economia de Roda.

La Blava es va construir l'any 1925, obra de l'empresària Tecla Sala i Miralpeix i del seu marit, Joan Riera i Sala. Abans d'això, el 1898, l'oncle de Tecla Sala, Pau Sala, llogà can Portavella, on ja treballava des del 1892. El 1909 la seva filla Tecla Sala va heretar l'empresa. El creixement de la fàbrica va motivar-ne el trasllat al nou edifici, el 1925. El 1940 es va inundar a causa d'un aiguat molt important, però va tornar a funcionar. A finals dels setanta va passar al grup Castells. L'any 1978 es va aplicar el primer pla de reestructuració i es va quedar amb 150 treballadors dels prop de 400 que tenia. L'any 1979 passa a mans de Gosypium, juntament amb el Dolcet de Manlleu. Els anys 1985-1986 es va fer un pla de reconversió. L'any 1991 tenia 130 treballadors. L'empresa va cessar la producció l'any 1999 i, el 2006 l'ajuntament va adquirir l'edifici.

El 23 de maig de 2007 s'hi va declarar un incendi important que va afectar la primera planta i la coberta. Abans de l'incendi hi havia el projecte de convertir l'antiga fàbrica en un equipament cultural.

En aquesta fàbrica va treballar durant 29 anys el poeta Miquel Martí i Pol, en el departament d'administració, fins que l'esclerosi múltiple el va obligar a retirar-se. L'experiència del treball des del punt de vista de l'obrer es troba a la base de la temàtica de la seva poesia, i més especialment en el cas de l'obra La fàbrica.

També es passa per la Colonia Salou. La Colònia Salou és una antiga colònia tèxtil de les Masies de Roda (Osona), al peu del riu Ter, actualment inactiva, amb un elevat valor patrimonial. També es coneix com a colònia Baurier pel nom del seu fundador, el ciutadà francès Pierre Baurier; o també, en algunes fonts, Salou-Baurier. La colònia va abandonar l'activitat industrial el 1963, arran de la construcció del pantà de Sau.

Descripció
Edifici conegut com el Castell Nou, una de les tres residències de la família Baurier dins la colònia
El centre de la producció fabril era una gran fàbrica de pisos, ampliada en diferents ocasions al llarg del temps, de la qual només es conserva els murs de pedra en una part, ja que el nivell més baix de l'edifici s'inunda quan el pantà de Sau es troba en la seva capacitat màxima, i una altra part de l'edifici està enderrocada. Era una nau de tres plantes i teulada a doble vessant, rectangular i disposada de forma paral·lela al riu. A la part central hi ha un cos sobresortint de serveis diversos. A l'extrem nord de la fàbrica hi ha la xemeneia, encara en força bon estat, de maó vist, cilíndrica i d'uns 25 m d'altura.

Altres elements de la colònia
Altres elements arquitectònics que també han desaparegut són la passarel·la de fusta (tot i que es mantenen els pilars de pedra), i els blocs de pisos dels treballadors, a més d'una part dels edificis de serveis, com la cooperativa o economat.[1]

L'antiga passarel·la de fusta havia estat substituïda el 1924 per una palanca penjant, aguantada per dos cables d'acer sobre dues torres de pedra. Aquesta construcció, d'uns 80 metres de llargada, facilitava l'accés dels treballadors des de Roda de Ter travessant el riu amb més seguretat, i escurçant el trajecte, tot i que suposava encara caminar un quilòmetre.

Malgrat que hagin desaparegut tots aquests elements, a causa del nivell del pantà de Sau quan està a màxima capacitat, resten encara molts elements arquitectònics i patrimonials que fan d'aquesta colònia una de les més singulars i desconegudes de les colònies de Catalunya. Cal destacar la torre dels propietaris i la dels directors, l'habitatge del capellà i l'església, així com l'edifici conegut com el Guarda de Salou. Tot aquest conjunt, en bon estat de conservació, és envoltat de jardins i de bosc. L'estil, bastant uniforme i majestuós, s'inspira en l'arquitectura tradicional borgonyona, fet que es pot apreciar en els elements decoratius dels edificis, en el pendent de les teulades, els grans finestrals de fusta i els jardins. L'església encara està oberta al culte i s'hi fan actes esporàdics (batejos, casaments, comunions...).

Història
Antecedents
Pierre Baurier (1820-1879), nascut a Tarare, prop de Lió (França), era viatjant de teixits francesos a Catalunya. Va decidir instal·lar la seva pròpia fàbrica i producció al peu del Ter, per aprofitar l'experiència adquirida a França. A Roda de Ter es va construir una primera fàbrica que ocupava l'antic molí del Moret, on des de 1807 ja hi funcionava un batan i diferents màquines de filar i de cardar cotó. Del molí es passà a construir una fàbrica que, cap al 1853, es va arrendar a Pierre Baurier.

Inicialment Baurier va començar a produir el piqué blanc, un tipus de tela de cotó gruixut i amb relleu que en aquell moment era novetat i del qual Baurier va aconseguir l'exclusiva de fabricació a Catalunya per cinc anys. Per a la fabricació d'aquest teixit s'emprava el teler Jacquard, inventat per un lionès, Joseph M. Jacquard, i que Baurier va haver de fer venir de França, amb l'ajuda del seu germà Jules i de dos socis capitalistes francesos: Azéma i Roland. També va fer venir de França els muntadors i els tècnics que en van ensenyar el funcionament als obrers de Roda. Un cop la fàbrica ja estava a ple rendiment, el 1858, els tècnics francesos i els socis capitalistes van tornar a França i la colònia va quedar sota el comandament dels germans Baurier.

El producte va tenir molt d'èxit a causa de la seva novetat i exclusivitat, i va rebre el reconeixement de qualitat a l'exposició industrial de Barcelona de 1860. Aleshores els germans Baurier van buscar un nou emplaçament per ampliar el negoci, i van construir una fàbrica pròpia més gran, a prop de l'emplaçament anterior, però ja dins el terme municipal de les Masies de Roda.

Creació de la colònia
Pere Baurier i la seva cunyada, Elisa Bacqué de Bailleux, aleshores ja vídua de Juli Baurier, compraren el 1864 la finca coneguda com el Molinet de Salou a Josep Oller. Aquesta era situada al marge dret del riu Ter, ja al terme municipal de Masies de Roda. El permís per aprofitament de les aigües del Ter se'ls va concedir el 1879. Aquesta concessió, segons la Llei d'Aigües vigent, comportava una exempció del pagament de la quota industrial durant deu anys, per la qual cosa s'inicià un litigi entre l'Ajuntament de Masies de Roda i l'empresa, ja que aquest es veia molt perjudicat sense la recaptació que hauria aportat l'activitat industrial.

D'altra banda, la major part dels treballadors eren de Roda de Ter, per la qual cosa havien de fer un llarg recorregut per anar a treballar. De manera que Baurier va fer construir una llarga palanca de fusta per travessar el riu i escurçar el recorregut, molt característica d'aquesta colònia, i també es van construir habitatges per als treballadors al costat de la fàbrica.

Fora pròpiament de la colònia, dins el nucli de Roda, l'any 1944 es van construir uns grups d'habitatges per als treballadors immigrats de fora de Catalunya, coneguts com La Talaia. Hi vivien diverses famílies a cada pis i no es pagava lloguer. Actualment aquests pisos han passat a propietat de persones sense cap relació amb l'antiga colònia.

La fàbrica de Salou
La fàbrica tenia dues turbines, de 100 i 80 cavalls de potència respectivament, fabricades a Girona per l'empresa Planas, Flaquer i Cia. Quant a maquinària, la fàbrica destacava pels seus teleres Jacquard, i a més tenia selfactines de 700 pues, comprades a la casa Platt Brothers. L'any 1888 va adquirir una dinamo, amb la qual va ser la primera del Ter que substituí els llums de carbur per l'electricitat.

Al llarg de tota la seva trajectòria l'empresa es va caracteritzar per l'especialització i la modernitat. En morir Pierre Baurier l'any 1879 la fàbrica tenia 20 cardes cilíndriques, 3.050 fusos i 124 telers jacquard. El va succeir el seu fill, Antonin Baurier, el qual es va fer càrrec de l'empresa fins al 1901, quan va morir. Llavors la raó social Baurier e Hijos es va transformar en Fills i net de P. Baurier, amb la incorporació del seu germà petit, Enric Baurier, i el fill d'aquest. El 1912, la secció de tissatge es va traslladar a les noves instal·lacions construïdes a Sant Adrià del Besòs.

La fàbrica del Ter va mantenir l'activitat industrial fins al 1963, quan, a conseqüència de la construcció del pantà de Sau, una part de les instal·lacions fabrils van quedar sota el nivell inundable de l'embassament. La colònia Salou no va ser l'única que va quedar afectada per la construcció del pantà: també Còdol Dret que, a més, va quedar físicament sota les aigües.

També visitem les restes de la Colonia del Còdol Dret. El Còdol Dret és una antiga colònia tèxtil, avui desapareguda sota les aigües del pantà de Sau, al municipi de les Masies de Roda (Osona), de la qual encara se'n pot observar algunes restes quan el nivell de l'aigua del pantà és baix. Havia esdevingut un nucli de població d'uns 300 habitants.

Descripció
Per accedir a l'indret on hi havia la colònia s'ha d'agafar un trencall a l'esquerra de la carretera de Roda a Vic, a la sortida del nucli de Roda. Cal seguir paral·lel al riu fins a l'entrada de la colònia Salou, on el camí deixa d'estar asfaltat, travessar la colònia i continuar uns 400 metres riu avall. A part d'alguns dels murs de l'antiga fàbrica, l'element que es conserva millor és la resclosa. Es tracta d'una resclosa corbada d'uns 80 metres de llarg. El canal, actualment desaparegut, sortia a la banda esquerra. La resclosa està submergida quan el nivell de les aigües del pantà és alt. Tot i així, com que es troba en una zona encara elevada de l'embassament, la major part del temps la resclosa és visible, encara que amb el curs de l'aigua passant-li per damunt. La resta del conjunt de Còdol Dret (canal, fàbrica, colònia) ha desaparegut quasi del tot, engolit pel pantà.

Història
Des dels anys 40 del segle xix s'aprofitava un antic molí a l'indret conegut com a Còdol Dret, per a filatura. El 1862 es va començar a construir una fàbrica de filats, i el 1871 Bosch, Llussà i Cia demanaren permís d'aprofitament hidràulic. L'aïllament de l'indret obligà a construir un petit nucli que el 1882 va rebre l'estatut de colònia. Ròmul Bosch i Alsina va adquirir la part dels altres socis i passà a ser l'únic propietari. Bosch fou qui va convertir Còdol Dret en una colònia desenvolupada que arribà a comptar amb dos carrers d'habitatges, escola, església, bar i torre del director. A finals del segle xix, a la fàbrica es filava i teixia gràcies a 4.362 fusos de filar i a 76 telers. Bona part de la mà d'obra femenina residia en els pobles veïns de Folgueroles, Tavèrnoles, Les Masies i Roda de Ter. Aquest fet donava a la colònia un caràcter més obert que altres colònies veïnes, com és ara Salou.

L'any 1923 els fills s'integraren a l'empresa, la qual es va constituir com Fábricas de Rómulo Bosch, S.A. El fill petit, Ròmul Bosch i Catarineu hi exercia el càrrec de gerent. El 1929, amb l'inici de la crisi cotonera i després de cinc anys essent una empresa familiar, Còdol Dret s'adherí al grup Unión Industrial Algodonera, S.A. (UIASA), un grup format per dotze fàbriques. La fàbrica va estar a punt de desaparèixer, però gràcies a la intervenció dels consistoris municipals de Roda i les Masies es va evitar un tancament que hauria suposat un daltabaix a les dues poblacions.

Una bona part de la fàbrica es va cremar el febrer de 1939 a conseqüència del seu posicionament com a assentament republicà durant la Guerra Civil. Després d'unes reformes, la fàbrica tornà a posar-se en funcionament. L'any 1940 va patir uns aiguats que produïren incomptables pèrdues. El 1944, després que els nombrosos problemes per l'escassetat de cotó i d'energia elèctrica fessin que la Union Industrial Algodonera vengués algunes de les seves fàbriques, el prohom franquista Julio Muñoz Ramonet va adquirir el grup d'empreses restants, i passà a anomenar-se UNITESA. L'any 1960 hi havia uns tres-cents habitants. Muñoz va dirigir Còdol Dret fins al seu tancament definitiu el 1964, quan les aigües del pantà de Sau cobriren la pràctica totalitat de la colònia

Ermita de Sant Salvador d'Horta
Una colònia tèxtil, amb una llarga història des del 1862 que es va començar a construir una fàbrica de filats fins al seu tancament definitiu el 1964, amb una població d'uns 300 habitants, avui submergida sota les aigües del pantà de Sau, que depenent del nivell d'aigua, encara ara se’n poden veure algunes restes.

El que si es conserva en bon estat es la capella de Sant Salvador, . Es va construir a finals del segle XIX. Pertanyia al conjunt de la colònia. La gent de Còdol s’estima molt l’ermita; alguns s’hi van casar, d’altres s’hi batejaren o hi van fer la primera comunió.
Es situada en un paratge molt bonic, envoltada de bosc i ben a prop de les aigües del pantà de Sau. Però com enguany i des de fa mesos patim una sequera persistent, tot aquest tram del ter es ben sec i es poden veure perfectament totes les antigues colonies.

La capella de Sant Salvador s’edificà a les darreries del segle XIX. Era propietat de la societat Bosch Hermanos, Llusá i Cia., i pertanyia al conjunt colonial de Còdol Dret.

Amb l’esclat de la Guerra Civil fou incendiada i patí greus desperfectes.
Quan s’acabà la guerra, Unión Industrial Algodonera S.A., amb el vistiplau del Bisbat, manà la reconstrucció de l’ermita amb la col.laboració desinteressada de mossèn Guiteres de la parròquia de la Calle de Vic.

La festa de la reconstrucció de la capella fou una fita molt important per a la colònia de Còdol Dret i per a la població de les Masies de Roda. Es va celebrar el 21 de novembre de 1943 i va ser una diada molt emotiva carregada de fe i religiositat. Van assistir-hi els propietaris, les autoritats locals i d’altres personalitats, entre les que destacava l’exceel.lentíssim Bisbe de Vic, el Pare Joan Perelló i Pou. El mateix dia de la inauguració es van estrenar els goigs de Sant Salvador d’Horta, escrits per mossèn Guiteres i Joaquim Mercader, l’escrivent de Còdol Dret.

Des de 1943 fins a 1963, s’hi feia missa els diumenges i a les festes més assenyalades de la colònia: la festa d’homenatge a la vellesa, la diada de Reis, Pasqua, Corpus, Tots Sants, Santa Tecla, etc., i els veïns de Còdol hi continuaren celebrant bateigs, comunions i casaments.

Després del tancament de la colònia el 1963, quedà en estat de semiabandonament fins a 1987, quan l’adquirí l’actual propietari Josep Montmany que n’impulsà una nova restauració. Per iniciativa pròpia i gràcies a algunes donacions públiques i privades es restaurà l’interior, la portalada d’entrada, i es renovà part del mobiliari.

És la construcció de caire religiós més petita de les Masies; hi caben una quarantena de persones. Pel que fa al santoral, hi figuren Sant Salvador d’Horta, Sant Juli, Sant Antoni M. Claret (el patró del Tèxtil) i la Puríssima.

I finalment també visitem el Jaciment Arqueològic de l'Esquerda. L'Esquerda és un jaciment arqueològic al terme municipal de Les Masies de Roda, a la comarca d'Osona. S'hi troben restes d'ocupació intermitent compreses entre el segle viii aC i el segle xiv dC. Molts dels objectes trobats s'exposen al Museu Arqueològic de l'Esquerda, a Roda de Ter.

Situació geogràfica
El jaciment arqueològic de l'Esquerda és sobre un meandre de 12 hectàrees que dibuixa el riu Ter en el seu pas per la població de Roda de Ter (Osona). El lloc, elevat uns trenta o quaranta metres del nivell fluvial, confereix a l'indret unes excel·lents característiques estratègiques de defensa i control del territori. A més a més, la seva situació en un punt intermedi entre la Plana de Vic i la zona més muntanyenca de les Guilleries, li permet l'accés a recursos naturals diversificats. La confluència d'aquestes característiques explica la llarga ocupació de l'assentament, que abasta des del bronze final fins a època baixmedieval.

Història de les investigacions arqueològiques

Tombes antropomorfes (agost 2010)
A inici del segle passat, s'efectuaren les primeres intervencions a la zona per part d'aficionats locals. No serà, però, fins a l'any 1977 que s'inicien les excavacions arqueològiques sistemàtiques per part d'un equip interdisciplinari de la Universitat de Barcelona, dirigit per la Dra. Imma Ollich. Els primers treballs es van centrar en la necròpolis situada a l'entorn de l'església medieval i en les cases que s'organitzen al seu voltant. Des d'aquell moment, les excavacions han continuat en el sector medieval, i des del 2007 també amb la codirecció d'Oriol Amblàs.

L'any 1981, diverses prospeccions efectuades a la zona de la muralla van confirmar la presència de restes de l'edat del bronze i d'època ibèrica en aquell indret. Des del 1982, i amb la codirecció de Montserrat de Rocafiguera, s'excava també anualment en aquesta zona, on s'han posat al descobert les estructures d'un opiddum ibèric datable entre els segles v i iv aC. Les darreres campanyes d'excavació han posat de manifest la presència d'un camp de sitges d'època altmedieval i visigòtica en aquesta mateixa zona.

Per tant es una excursió interessant i carregada d'història !!!!

Informació extreta de la Viquipèdia , del Museu del Ter, Ruta literària de Miquel Martí Pol i Turisme de les Masies de Roda i de Roda de Ter.