Manlleu Vic per la ruta del Ter i del Gurri

Excursió que sortint de l'Estació de Manlleu segueix el GR 210 prop del Ter fins a Roda de Ter i en aquest punt enllaça amb la ruta del Gurri fins acabar a l'Estació de Vic.
En el primer tram passem per la font de la Cadernera prop de l'estació, A tocar a la via del tren, a uns 50 metres de “La Cantina”. L’aigua prové de la font “Dels Teulers” d’on és conduïda per mitjà d’una canonada. Hi porta un caminet fressat que segueix un tros del “Torrent del Poquí”, ombrejat per moltes acàcies. L’aigua és el que queda del doll que la masia del “Molí del Dolcet” utilitzava per les necessitats familiars.
Tot seguit trobem el Ter en el paratge , anomenat les Tres Fàbriques, té l'origen en la indústria cotonera de Manlleu, entre els anys 1843 i 1844. L'edifici estava constituït per 3 fàbriques independents amb els corresponents aprofitaments hidràulics per a la producció d'energia. La divisió de l'aigua del canal d'entrada, el cabal i l'altura del salt són idèntics per a les tres fàbriques i la maquinària és, per tant, molt semblant. La disposició actual dels aprofitaments és de finals dels anys quaranta, quan es van reedificar les 3 fàbriques després de l'aiguat dels quaranta. Aleshores es van instal·lar noves turbines, alternadors, etc. Les tres fàbriques van tancar a finals dels vuitanta a causa de la crisi del tèxtil. En el moment de tancar Fíltex i Cotofil, estaven unides interiorment formant una sola fàbrica. Seguim pel passeig del Ter , És innegable que el riu Ter al seu pas per Manlleu s'assenta, descansa i canvia la seva direcció al llarg de 4 km que donen un gran valor a la biodiversitat i qualitat del paisatge, deixant-nos rera seu joies com els meandres de La Devesa i del Gelabert, espais naturals amb boscos de ribera destacats.
Trobem el Museu del Ter , un espai dinàmic instal·lat al costat del riu Ter al seu pas per Manlleu (Osona). Ofereix als seus visitants 1500 m2 d’exposicions i un gran nombre d’activitats per conèixer el singular procés d’industrialització d’aquest racó de la Catalunya interior i la biodiversitat dels rius mediterranis. Situat al Passeig del Ter, a l'antiga fàbrica de Can Sanglas, el Museu del Ter dóna testimoni de la vitalitat industrial del Ter mitjà, protagonista de la industrialització en dos dels sectors productius més representatius: el tèxtil i les construccions mecàniques.
Passem a tocar de la Resclosa de can Llanes Es troba aigües avall, a uns 250 m del canal de desguàs de la Fàbrica Sanglas, l'ultima fàbrica del canal industrial de Manlleu. Fa uns 84 m de llarg i té una altura mitjana sobre el cabal del riu de 2,20 m. Té forma corbada.
L'aprofitament ha tingut moltes modificacions des de la seva construcció, a finals del s. XVII: el seu origen és la presa de l'antic molí de Regàs, anomenat en el seu temps molí de la Cavalleria o molí de Baix. El 1922 es va reconstruir la presa i el canal de desguàs. El 1933 es va substituir la presa de fusta per una altra de fàbrica. Les comportes es troben a l'esquerra, i no hi ha canal, ja que la fàbrica es troba al costat mateix de la resclosa.
Aquí ens allunyem del riu enfilant-nos per la riba esquerra, passem per la font dels Enamorats . Es tracta d'una petita font al final d'un tram d'escales molt llarg, que mira al riu Ter. Des de la font hi ha una vista privilegiada dels meandres del riu Ter, cosa que ens permet observar la fauna aquàtica durant algunes èpoques de l'any. En aquesta font s'hi ha restaurat l'escrit que hi havia i que en els últims anys s'havia malmès. Tornem a pujar i seguim els meandres del Ter primer des de certa alçada després arran d'aigua. Veiem la Resclosa de can Rifà
El 1834 s'atorga la concessió d'aigües, però no es construeix la fàbrica fins al 1853. S'ha de pensar, per tant, que la resclosa es va construir aproximadament en aquest període. Des del 1865 agafava aigua, també, per a la fàbrica de can Rifà:1834-1853. L'accés es difícil. S'hi pot arribar des de l'interior de la fàbrica de can Puntí o bé, a l'altra banda del riu, des del camí que surt del serrat del Vicenç, passant per Sant Miquel de la Guàrdia, el Vicenç i el mas Ferrer. La resclosa és a sota.
Seguim ran d'aigua camí de Roda de Ter , trobem la Resclosa de Malars Resclosa de forma recta fins a prop de la banda dreta, on hi ha les comportes i on pren forma corbada. Aquí podem comprovar que és uns 3 m més alta que a l'altra part. Hi ha sis comportes: un conjunt de dues comportes d'entrada i de quatre de descàrrega de fons. Sembla que només s'utilitzi una de les quatre, ja que és nova i està automatitzada: es mou elèctricament. Les altres tres funcionen amb volants i cremalleres. Les comportes d' entrada de ferro són dins d'un edifici amb uralita a la teulada i parets de maó i ciment.
Possiblement ja existia una petita resclosa per a l'antic molí fariner i draper inicial. De totes maneres, la que existia els últims anys es va fer nova entre el 1986 i el 1990 i es va enlairar.
Arribem a Roda de Ter i en el pont Nou deixem la ruta del Ter i iniciem la del Gurri que en aquest primer tram remunta paral·lel al Ter i passa per la Colonia Malars. Colònia tèxtil formada per 25 habitatges i la fàbrica. Hi havia també una església, un economat, una fonda i una escola. Ara només resten uns quants habitatges deshabitats, l'habitatge de l'antic director, la turbina i l'església. Els edificis estan units entre si al llarg i perpendicularment. L'edifici de l'entrada principal està construït, a la banda del Ter, sobre roca. La colònia està situada entre el Ter i el Gurri.
L'any 1963, i dalt d'una muntanyeta a pocs metres de la vella, es va construir la nova fàbrica, ja que la vella s'inundava quan el riu baixava crescut. Aquesta fàbrica nova va tancar el 1996, però el 1999 Diemen la va comprar. La colònia està en molt mal estat. Des del 1990 no hi ha hagut cap tipus de manteniment. Han cedit encavallades i bigues a causa dels degoters de la teulada. Està en perill de desaparèixer.
Seguim per uns plans sense massa interés. I ja al municipi de Gurb, passats ja uns 5 quilòmetres de l'inici de la ruta, trobem el Molí d'en Valls, situat a la riba dreta del Gurri, i que podria tenir el seu orígen en un antic molí draper documentat a la zona el segle XIV.En aquest punt creuem el Gurri per unes pilastres de formigó .
Al llarg del recorregut també podem observar alguna varietat representativa de la vegetació pròpia de ribera com el vern o el canyís. També podem trobar certes espècies de fauna com el bernat pescaire, la cuereta torrentera i la cuereta blanca, l'ànec coll-verd, el gripau comú, el tòtil, el rat-buf o la granota verda. Els peixos que hi podem trobar són essencialment la bagra i el barb de muntanya.
Ja a les afores de Vic, trobem dos ponts sobre el riu Gurri a destacar:
- Pont d'en Bruguer: pont medieval format per cinc arcs i prop de quaranta metres de llargada. La seva construcció va iniciar-se al 1384 i es va concloure el 1434. Al 1983 va ser declarat Bé Cultural d'Interés Nacional.
- Pont de Ferro: pont construït per la Maquinista Terrestre i Marítima l'any 1930.
Ens trobem ja a pocs quilòmetres de la ciutat de Vic (uns 3 abans d'arribar al nucli de la ciutat). l'itinerari transcorre planer i tranquil fins al Pont de Queralt de Vic, punt d'entrada al nucli antic , al davant les antigues adoberies, pels carrerons sortim a L'Ajuntament i Plaça Major i en pocs minuts arribem a l'Estació final de l'excursió d'avui.