Manxons - Ermita St Joan - Mirador del Garrigar - Font Clot Garses - Manxons

Aparcament Tines dels Manxons

Clot de les Garses

Amb vistes al Garrigar

Llentiscle mascle i llentiscle famella

Sanguinyol o corner

També anomenat Cornus Sanguinea Es un arbre petit o arbust caducifoli d'1 a 6 metres d'alçària, de branques vermelloses, de fulles en disposició oposada toves. Les flors són blanques, agrupades en corimbes terminals. Floreix d'abril a juny. Els fruits per alguns mamífers i molts ocells. La fusta és de molt bona qualitat, de color blanc rosat, molt dura i resistent. S'utilitza per fer mànecs d'eines. També eren utilitzades per fer fletxes.

Corriol dreta i Cingle rovelló al fons

Torrent Jaumandreu

El torrent de Jaumandreu és un afluent per la dreta del riu Cardener que té la capçalera al pla del Garrigar on es troba cal Jaumandreu d’on pren el nom i desemboca a Callús, a tocar de la fàbrica Nova, enfront del nucli urbà. El torrent de Jaumandreu transcorre pels termes municipals de Fonollosa i de Callús, en un recorregut de només uns 3 km però amb 150 metres de desnivell. A més, el torrent de Jaumandreu recull les aigües que baixen de la zona de Sant Mateu de Bages per la rasa de cal Lluç, el torrent de Les Planes i d’altres, i les que a la part baixa, prop dels Manxons, brollen de la font del Clot de les Garses. L’aigua no circula sempre pel torrent de Jaumandreu de conca modesta, però sí que es manté a alguns punts, fins i tot en temps de sequera extrema com la dels anys 2021, 2022 i 2023. El torrent de Jaumandreu posa al descobert les roques d’origen continental i color vermellós sedimentades durant l’Eocè i l’Oligocè, fa uns 35 milions d’anys, constituïdes sobretot per lutites i sorrenques.

Dreta i cingle del rovelló

Esllavissada

De tant en tant, a les cingleres i als vessants costeruts es produeixen esllavissades de roca, sobretot després d’episodis de pluja. El risc de caiguda de roques és previsible; en canvi, la predicció de quan es produirà la caiguda ho és molt menys. La roca d’origen continental de la formació geològica Artés sol ser heterogènia, amb més o menys proporció d’argila, de sorra i de carbonat de calci, amb diferències de consistència, i dipositada en capes normalment de poc gruix i poca continuïtat. La formació Artés s’estén pel nord i l’oest del Bages i pel nord del Moianès. Als afloraments esculpits per les rieres en aquest terreny continental de color rogenc, l’erosió troba sempre esquerdes i punts febles que acaben per ocasionar el despreniment de masses de roca. Les roques de mida més gran caigudes solen arribar fins al peu del cingle, mentre que les roques menors i la terra poden constituir col·luvions a mig vessant. Les roques caigudes han arribat fins al fons de la vall obstruint part del camí. A escala de temps geològica, el fenomen de la caiguda de roques és molt freqüent als cingles de lutites continentals de la formació geològica Artés i al massís de Montserrat ple de múltiples parets verticals. Amb menor freqüència, grans blocs de conglomerat es desprenen de les vores dels cims plans del relleu tabular si l’erosió n’ha soscavat la base, i llisquen pendent avall.

Torrent Jaumandreu

El torrent de Jaumandreu és un afluent per la dreta del riu Cardener que té la capçalera al pla del Garrigar on es troba cal Jaumandreu d’on pren el nom i desemboca a Callús, a tocar de la fàbrica Nova, enfront del nucli urbà. El torrent de Jaumandreu transcorre pels termes municipals de Fonollosa i de Callús, en un recorregut de només uns 3 km però amb 150 metres de desnivell. A més, el torrent de Jaumandreu recull les aigües que baixen de la zona de Sant Mateu de Bages per la rasa de cal Lluç, el torrent de Les Planes i d’altres, i les que a la part baixa, prop dels Manxons, brollen de la font del Clot de les Garses. L’aigua no circula sempre pel torrent de Jaumandreu de conca modesta, però sí que es manté a alguns punts, fins i tot en temps de sequera extrema com la dels anys 2021, 2022 i 2023. El torrent de Jaumandreu posa al descobert les roques d’origen continental i color vermellós sedimentades durant l’Eocè i l’Oligocè, fa uns 35 milions d’anys, constituïdes sobretot per lutites i sorrenques.

Pi envoltat d’heura

Formació geològica Artés

Salta marges

Ben conservat, té uns 10 graons força amples i fen calçats. Sembla que hi ha manteniment per tal de poder-lo conservar.

Bauma

Bauma i Salta-marges

Intersecció esquerra

Panoràmica

Font del Mosquit o de Jaumandreu

Pollancre italicus

Masia de Jaumandreu

Ermita de Sant Joan

Els orígens de la capella de Sant Joan Baptista de Torrecabrera es troben estretament lligats a la història del Mas Jaumandreu. La primera referència documental és de l’any 1599. L’edifici va ser construït com a capella particular, i presenta la porta principal orientada a migdia precedida d’un porxo amb teulada a doble vessant. Actualment s’hi fa una missa a l’any, el dia 15 d’agost, per la festivitat de la Mare de Déu d’Agost, promoguda per l’associació de veïns i veïnes de Canet de Fals.

Vinyes de Jaumandreu

Les vinyes de Jaumandreu ara estan gestionades per Vins Roqueta.

Abeuradors per pastura

Lli blau

El lli blau o lli de Narbona (Linum narbonense) és una espècie de lli silvestre. La seva distribució és a la mediterrània, és autòctona als Països Catalans però no es troba a les Illes Balears. Camèfit herbaci de bas més o menys lignificada i amb diverses tiges, de 20 50 cm d'alt. Bràctees i sèpals àmpliament escariosos al marge; pètals d'un blau viu de 25 a 40 mm; sèpals de 8-14 mm.les seves fulles són alternades i lanceolades, amb un únic nervi, sèssils o gairebé sense pecíol. Les flors són solitàries, terminals, pentàmeres de cinc pètals). Floreix de març a agost. Pasturatges mesoxeròfils (mitjanament secs) joncedes. Viu des del nivell del mar fins als 1700 metres d'altitud.

Ramat de Vaques

Es troben dins de tancats, on contínuament ho podem observar.

Mirador del Garrigar

Mirador del Garrigar

Vistes al poble de Callús, així com de les muntanyes del Montcau.

Callús

Cardener amunt, després de Torroella i abans de Súria, el municipi de Callús (o Catllús) està situat a l'esquerra de la vall mitjana del riu Cardener, al nord-oest del pla de Bages. La riera de les Freixes (o de Bellver, o de Vallverd) de règim torrencial, que aflueix al Cardener després de drenar el sector ponentí del terme de Castellnou, forma el límit oriental del municipi, és l'únic accident hidrogràfic remarcable; llevat naturalment el riu esmentat, que és l'eix vertebral i principal atractiu del seu paisatge. Al llevant i ponent, el territori resta clos pels sectors muntanyosos de Castellnou i Sant Mateu respectivament. Mentre que cap a la banda de Santpedor, és part encara del pla de Bages estricte. Actualment compta amb 2099 habitants (2023)

Dreta

Petit corriol esquerra i deixar pista

Gorg Negre

Arç blanc o Atzeroler ?

Mare de Deú dels Manxons