MARE DE DÉU DE LA DEVESA

Caminants: Toni Bach, Miquel Colomer I Josep Rius

Altra vegada les previsions meteorològiques ens fan canviar de plans. Tenim previst d’anar a fer una volta pel Cingle d’Aiats, però la boira i el pronòstic de pluja ens decanten a anar a la Mare de Déu de la Devesa, on sembla que farà més bon temps i és a tocar d’Olot. A més, dies enrere, per raons diverses vam voler anar a aquesta ermita només per pista forestal i no ens en vam sortir. La que comptàvem que hi menava ens va portar a la quinta forca. I avui n’anem a provar una altra.

L’agafem al final del polígon de Begudà i l’enfilem amb el cotxe fins a una casa habitada, un quilòmetre més amunt. A partir d’aquí, l’anem seguint, ara a peu, i sembla que la direcció que agafa és bona. Però, quan arribem al Coll de Mont-ros, decanta altra vegada cap a Begudà i, si volem arribar a la Devesa, hem d’agafar camí. Així ho fem, però nosaltres hi volíem arribar per pista. En una mitja hora som a la Mare de Déu de la Devesa, on saludem un noi que corre –encara va més despistat que nosaltres- i aprofitem per berenar en una taula ben situada.

Com que de mesells ho som força, prenem una decisió arriscada: prendrem les pista que arriba a l’esglesiola i la seguirem fins on ens porti. I així ho fem. Quan passem per la masia de Santaló, veiem una dona que remena per l’hort. Ella ens donarà informació! Ens explica que la pista que ells fan servir surt del poble de Begudà i que fins al poble hi ha uns set quilòmetres. Massa, per avui! Però ens comenta que n’hi ha una altra, més costeruda, més curta i en força mal estat, que va sortir a les Fonoses de Castellfollit. Aquesta serà la nostra!

Finalment, la seguim i baixem per la vora d’un torrent que avui fa una música suau i agradable, passem per sobre dels túnels de l’autovia i en menys d’una hora ja som a la carretera vella de Castellfollit. Ara ens toca recular i pujar a buscar el cotxe.

Sí, però ens hem sortit amb la nostra: ara ja sabem per sempre més com pujar a la Mare de Déu de la Devesa per pista i, si volem, amb cotxe i tot.

Ah, i si no ens n’haguéssim sortit, hi hauríem tornat!