Mare de Déu de les Arenes – Canal de Santa Agnès – La Mola – Camí de la Rocassa –Mare de Déu de les Arenes 17.09.2017

Mare de Déu de les Arenes – Canal de Santa Agnès – La Mola (Monestir) – Camí de la Rocassa –Mare de Déu de les Arenes 17.09.2017
Doncs es tracta d’una ruta poc transitada per pujar a la Mola. Allunyar-nos dels camins habituals i massificats durant els caps de setmana, fa que el parc ens obsequiï amb ell mateix tal i com és, amb els seus naturals sorolls, olors i la seva característica i inusual geometria, canviant en funció de la retina de qui ho contempla.
Deixarem el cotxe a l’aparcament habilitat per visitar l’Ermita de les Arenes. Es tracta d’un solar planer a peu de carretera B-124. Disposa d’un espai per una 20ª de vehicles, així com una zona degudament delimitada amb contenidors per a reciclar.
El primer tram transcorre per l’anomenada Riera Seca que fa l’honor al seu propi nom. Trepitjarem nombroses pedres, que al viure en una riera, amb el pas del temps han adoptat una forma arrodonida. També haurem d’esquivar fàcilment un pi. Suposadament ha viscut per sobre de les seves possibilitats i molt probablement el vent l’ha castigat en posició horitzontal.
Abandonem la riera per agafar un corriol que ens fa girar cap a la dreta, allà on una fita de pedres força visible ens ho indica. Superada la petita pujada, el corriol es transforma en una pista forestal. Més endavant es converteix en una cruïlla de 4 camins a triar, agafarem l’únic que està asfaltat. Còmodament arribarem al Mas el Dalmau que queda a la nostra dreta. Seguim recte per un corriol (Torrent de la font del Cubell) que connecta amb el camí de la Canal de Santa Agnès. Aquest últim, és un magnífic i costerut camí obac que cal fer amb certa calma buscant el nostre ritme més adient o bé haurem de fer algunes parades per recuperar l’alè . Aproximadament a tres quarts de camí, ens desviem cap a la dreta per a visitar les runes de l’antiga Ermita de Santa Agnès, lloc idíl•lic on segurament no hi estareu mai completament sols. Els excursionistes que busquen alguna cosa més que pujar a la Mola hi van apareixent de forma esglaonada, sense pertorbar l’ambient de calma i serenor que transmet aquest raconet històric de la muntanya.
Continuem la nostra ascensió per la Canal de Santa Agnès fins arribar al Collet del Morral del Drac. Aprofitant la proximitat, ens hi atansem per visitar aquesta curiosa formació rocosa. La gent hi fa cua per accedir a la cavitat o esquerda d’aquesta roca. Poder-s’hi retratar i deixar registre visual de la gesta sembla força fàcil. Nosaltres, per no fer cua, ho varem deixar per una altre ocasió i varem recular uns metres per enllaçar amb el camí cap a La Mola que ja és visible des d’aquí.
Per fer-ho una mica més divertit, al costat d’una gran roca a tocar del camí, decidim deixar el camí convencional i girar a l’esquerra a la recerca de la Canal dels Micos. No és complicada sempre i quan estiguis acostumat a fer el “cabra” per la muntanya ja que està equipada amb dos trams de grapes per ajudar-nos a superar-la.
Arribats a la Mola, visita de rigor a Sant Bernat, patró dels excursionistes. Aprofitant que ja és l’hora de dinar, busquem un lloc tranquil i apartat de la multitud per menjar l’entrepà i fer un més que merescut descans. Amb la mandra del qui porta la panxa plena, tornem a arrencar. Anem baixant per el concorregut camí dels Monjos. Encara conserva gran part de l’empedrat, que amb les pedres arrodonides ens mostra una prova inequívoca de la importància d’aquest camí en la història del Monestir.
Per un corriol molt poc fressat, abandonem el Camí des Monjos direcció els Plegs del Llibre, on fem una merescuda foto de grup, tenint com a fons les Castellasses de Can Torres. Reculem uns metres i continuem per un corriol amb una lleugera baixada. A peu de camí hi trobem l’Avenc de la Codoleta. Malauradament la foto de rigor no ha quedat gaire bé, la poca gràcia del retratista i el flash de la senzilla càmera, fan impossible de poder enregistrar una bona imatge de l’Avenc.
Continuarem cap a Coll de Grua i la Carena del Sabater on per aquesta ultima, agafarem un corriol cap al Camí de la Rocassa que es transforma en una pista forestal que anirem baixant, gairebé sense adonar-nos, fins arribar al sot del Sabater on agafarem un trencall a mà esquerra que ens portarà a l’Ermita de les Arenes i tot seguit a l’aparcament on hem deixat els cotxes.
Salut i a gaudir.