Mare de Deu de les Ares i Estany del Rosari d’Àrreu des de Borén

Cami d’anada i tornada fins l’Estany del Rosari, passant per l’esglesia de la Mare de Deu de les Ares. És una ruta molt maca, molt poc concurreguda (nosaltres vàrem trobar només 1 persona en 7 hores) i en la que no hi trobem cap de les actuacions humanes modernes (torres elèctriques, cases, conduccions d’aigua,…). Probablement està igual que fa centenars d’anys. Està qualificada com moderada perquè el desnivell és important i en alguns trams les pendents són marcades, però la ruta està ben conservada i senyalitzada i només cal que cadascú ho faci al seu ritme.
El cotxe el deixarem uns 500 mts abans d’entrar a Borén, venint de Sorpe, en un lloc a on hi ha els dipósits d’aigua de Borén, que estan pintats de forma original i no tenen confusió (veure fotos). La ruta s’inicia al costat dels diposits que supera per darrera i puja amb forta pendent fent zig-zags per un cami amb molta pedra. Afortunadament despres la pujada es fa més suau i ens permet arribar a l’ermita de la Mare de Deu de les Ares.
Superada l’ermita, descendrem una mica fins un pont de fusta que ens fa canviar de vertent i tornarem a pujar. El cami (marques grogues) passa al costat de les runes de les cases que constituien el nucli urbà d’Arreu i s’enfila ràpidament reseguint el riu d’aquest nom, que ens acompanyarà, més a prop o més lluny, fins l’estany del Rosari.
La pujada és contínua, però en gran part de la mateixa discorre entre avellaners, ara ja salvatges, que donen molta ombra i ajuden a mantenir la ruta.
Al final dels avellaners ens vàrem trobar amb una porta tancada, sens dubte pel control dels animals que pasturaven lliurament. Passada aquesta porta, la ruta s’enfila bastant i el cami passa per un prat de falgueres en el que és fácil despistar-se i cal cercar les marques grogues.
Un cop sortits de les falgueres, queda un darrer tram de pujada dura en zig-zag per superar un espoló de pedra i un cop passat el camí es fa més planer. Després de travessar un pont de fusta arribem a un petit estany ple de plantes i uns 200 metres més enllà fins l’estany del Rosari d’Arreu, a on podem disfrutar de la magnífica panoràmica de tot el circ de muntanyes que el rodejen. Un bon lloc per descansar de l’ascensió i reposar forces.
La tornada la varem fer pel mateix cami que l’anada, disfrutant de la magnífica vista sobre aquestes valls del Pallars, que de moment tenen un impacte androgènic molt poc visible.