Mare de Déu de les Pinyeres - Puig Roig - El Molar - Riu Siurana - Masroig

Gaudint del Priorat.

Caminar pel Priorat s'ha convertit avui en dia en una evocació de la nostàlgia, d'allò que podria ser majoritàriament el nostre territori, el nostre país i fins i tot aniria més lluny, si les coses s'haguessin fet mitjanament bé. Els conceptes de desenvolupament sostenible, creixement amb harmonia amb la natura, la fugida dels interessos del gran capital , dels poders religiosos, que busquen el creixement sense fi de la població i la destrucció del patrimoni natural al servei dels seus interessos; sembla que tot això sigui possible en aquesta comarca, que els interessos públics i privats convergeixin en la defensa del territori, i que l'augment del turisme respectuós sigui la conseqüència lògica d'aquesta política. El llibre “a peu pel Priorat del vi i de l'oli” d'Arola Editors, els nous mapes d'Editorial Piolet: “Camins del Priorat” i la política de neteja i senyalització de camins del Consell Comarcal, són exemples clar d'aquesta política de potenciació de la comarca.

Aquesta ruta la comencem a l'ermita de la Mare de Déu de les Pinyeres i sortim carretera avall direcció Bellmunt/Lloar. Molt aviat l'abandonem per seguir una pista a la dreta que ens portaria fins a Bellmunt. Nosaltres però, al punt de senyalització corresponent, abandonem aquesta direcció i ens dirigim al poblat ibèric del Puig Roig. El visitem i retornem al camí per dirigir-nos al riu Siurana. Seguim les indicacions per travessar-lo a gual, cosa que podem fer sense cap dificultat ja que desgraciadament no baixava ni una gota d'aigua. Pel sender de l'altre costat, arribem al mas de les Pusses, i creuant la carretera, seguim una pista que tot passant pel mas de la Nadala, ens conduirà fins el Molar. Des del Molar, agafem el camí del Masroig, on abans d'arribar-hi, passarem pel mas de Clos Berenguer, creurem el riu Siurana pel costat del molí del Coco i finalment arribarem al Masroig. Vam fer una mica de trampa, i la connexió entre el Masroig i la Mare de Déu de les Pinyeres la vam fer en cotxe per la pista asfaltada. Les tardes les allarguem però tenen un límit.
En definitiva, un ruta força variada amb diferents camins i senders, passant per dos pobles i aprofitant en tot moment, la seguretat que donen els camins senyalitzats.