Mare de Déu de Montdois (Rupit) - Quer de Susqueda

Ja de bon començament aviso que aquesta ruta és només apta per a gent a qui agradin els racons feréstecs, solitaris, amb camins bruts i en mal estat, però que això no amaga la bellesa d' aquest racó...
Ja per arribar al punt de sortida, l'ermita de la Mare de Déu de Montdois, deixem la C-25 direcció Folgueroles, Vilanova de Sau i seguim fins el Pantà de Sau que hem de travessar i agafar la pista enquitranada fins que agafem el camí de sorra que ens porta fins a l'ermita on aparquem al costat mateix. Les vistes des d'aquí ja prometen. Comencem a caminar seguint el camí per on veníem direcció a la Casa Nova de Montdois i just quan ens trobem uns pilans surt un corriol que ens porta a un mirador que ens ofereix les millors vistes del pantà de Susqueda, és ben planer, nosaltres però el deixem per la tornada...Seguim uns metres més i ens trobem amb la casa Nova de Montdois, el camí sembla que ens porta cap al seu pati però NO HEM D'ENTRAR-HI, ja hi tenen un petit rètol que indica que hem de passar per la part esquerra del filat i continuem pel camí(aquest tros del filat fins gairebé el cim del Montdois és el més brut de la ruta) direcció al cim del Montdois on trobem el Vertex Geodèsic. Aquí comença una relliscosa i lenta baixada fins que ens trobem el caminot que ens porta cap al mirador on val la pena distreure'ns una mica (IMPORTANT, AQUEST MIRADOR NO EL TINC MARCAT ALS WAIPOINTS, EL TROBAREM A UNS 250 METRES DEL MOMENT QUE AGAFEM EL CAMINOT, JA ES VEU AL TRACK QUE EM DESVIO A L' ESQUERRA UNS METRES) i seguir de baixada fins a les runes de l'antic mas del Quer. Sembla mentida un mas així de gros enmig del no res, però esclar, si ens ho mirem amb la perspectiva actual, veient el camí per on venim sí que està mig perdut, però abans aquests camins que hem seguit eren camins de mules que es feien servir per baixar les patates i alguns altres productes que es feien a les masies de més amunt que són les que realment estaven aïllades. La gent del Quer tenia sortida cap a la vall ara negada pels pantans. Dins el mas hi ha un bocoi de vi marcat amb la data de 1779.
Al costat mateix del mas hi trobem la penya també anomenada Quer (vaig mirar què era un quer i és un promontori rocós) i vam pujar-hi però tot i la discreta alçada que té ens va resultar força complicat... Rellisca molt i en un punt hi ha una espècie de corretja per agafar-te i ajudar-te a pujar però l'arbret on està fixat no dóna gens de confiança. Bé un cop a dalt les vistes també estan molt bé però vigileu la baixada.
Comencem la tornada per on hem vingut fins el punt que podem triar si pujar pel dret cap al cim de Montdois on hi ha el Vertex Geodèsic o fer una petita volta més i tot i que igualment s'ha de pujar almenys no és tan dret. Aquest camí ens porta just al darrera de la casa Nova de Montdois al camí que havíem seguit al principi. Recordem si no hem anat al mirador del principi de fer-ho ara encara que estiguem cansats, que el camí és planer i realment val la pena.
Com ja he dit al començament és una ruta complicada per l'estat dels camins i que és força bruta en alguns punts però tot i així val la pena fer-la, i tot i que la distància és curta les hores van passant i el cansament es nota, potser la època en què em fet la ruta no és la millor per la calor que fa al juny però vaja, vam començar pels volts de la una i el sol no ens va empipar.