MARE DE DEU DEL MONT- SANT LLORENÇ DE SOUS-15-AGO-14

Hola de nou, avui tornem a l’alta garrotxa a la Mare de Deu del Mont.
Avui m’he despertat a les 5 del matí, al carrer hi ha fressa de la gent que torna de la festa Major, intento tornar a fer un altre cop de cap però no puc , així que decideixo aixecar-me d’hora. Com sempre una bona dutxa per estimular el cos i apa cap a preparar les coses de la muntanya.
ja tinc la motxilla prepara i l’esmorzar dins, ara agafar el cotxe i cap a Serra, a buscar la Cris i en Jordi.
En Jordi m’espera a la porta, aparco el cotxe i pugem a munt , la taula esta parada i m’espera un bon cafè amb llet, esmorzem i apa recollim les coses, les posem al cotxe i vinga! agafem direcció a la Garrotxa.
Casi no hi ha trànsit, però si trobem algú que te limitada la de velocitat “no ens posem nerviosos” la qüestió es arribar.
A l’arribar a la cruïlla d’Olot i Figueres , agafem direcció cap a Figueras i trenquem per Maià de Montcal, a la poca estona de donar voltes per trobar la carretera per anar al Mont, decidim tornar a i seguir mes endavant. Ara si!, trenquem per Cabanelles i agafem la carretera que surt a l’esquerra, 19 Km interminables fins a dalt, ja i som la boira hi ens acompanya fins.
Hem deixat el cotxe aparcat i ens disposem a trobar el començament del camí. Ens costa una mica però al final trobem al costat de la carretera la indicació amb la marca taronja i verda.
Agafem el corriol avall, el camí es preciós, però esta molt humit i rellisca una mica.
Passem pel Coll de Finestrelles i això crea una petita desavinença entre el Jordi i jo “ que si és un coll, que no es un coll” jajaja això es posa interessant.
Seguim avall i trobem un Faig enorme, Clic clic faig o no faig?
Mes avall ens indica un Faig gegant i això torna a crear un altre desavinença , la zona no és la mes idònia diu en Jordi , i jo dic bé però el Faig esta marcat, i de cop i volta no apareix un faig sinó tot una fageda i el faig gegant al mig majestuosament, és una meravella d’arbre, unes arrels com les arrugues que ens dona la vida als humans, Clic clic és un no parar.
Passarem pels camp de Falgars i pel camí trobem un forn de calç, seguim camí, estem a prop de la Font de Falgars però abans d’arribar trobem l’ Alzina enorme de la Santíssima Trinitat . Clic clic no es poden escapar.
A la Font de Falgars i trobem un canalet petit que va a parar a un petit safareig ple de papi bous i salamandres, en triem una per fer-li el càsting i vinga ja la tenim! Clic clic és una model .
Seguim camí fins arribar a l’Ermita de la Anunciació i els Mas Falgars, les vistes des de aquí son espectaculars.
Anem a petar a la carretera que puja al Mont, caminem una estona i fem un mos pel camí. Tot seguit una mica més amunt trobem la Miranda i la Font de Rocapastora. Clic clic no serà menys.
En Jordi s’adona que s’ha deixat la càmera de fotografiar a la font de Falgars, dilema, la va a buscar o la recollim a la baixada? al final en Jordi decideix anar a buscar-la.
Nosaltres seguim en davant fins a trobar el Monestir de Sant Llorenç de Sous, en runes però tot i així una meravella . No ens cansem de fotografiar les pedres que formen el conjunt arquitectònic, forn, cementiri, claustre etc. Clic Clic records del passat.
Esperem la tornada d’en Jordi..., ja és aquí!. Ens diu -ningú ha volgut aturar-se per pujar-me fins aquí!!-, ja no és com avans!!
Agafem el camí que surt de la corba, indicat per un pal amb les franges verd i taronja .
Ens enfilem amunt per fer el 250 metres que ens separa del punt més alt del Mont, el corriol es preciós , molt verd i s’enfila per la muntanya com si tingues pressa .
Arribem al Turo de Montjuïc on trobem una espècie de tobogans fets amb pedra.
Seguim fen zic zac fins la carretera, agafem el corriol que puja per la dreta i de cop i volta ens quedem parats amb la vista amunt observant el vol de les àligues que fugen dels corbs, volant i planejant per sobre nostre. Clic clic el vol del ocells.
Ja arribem a d’alt de tot i el primer pensament que em ve al cap és que em gaudit del paisatge i de l’entorn de la muntanya , però no tardo a tenir –ne un de nou, un bon got de cervesa!! i vinga nois a deixar les coses al cotxe i cap al bar a fer el vermut!!.
Esperem que arribin les dos persones que falten i que pugen amb cotxe.
Ja han arribat, ens posem a taula i vinga un bon àpat i ja podem tancar el dia.
Uns moment fantàstic plens de goig i plenitud esperitual.