Marenyà-Ermita de Sant Grau-Puig Segalar

“Navegant” per internet, hem crida l’atenció un escrit que diu... Si al Vallès tres turons fan una serra, a l'Alt Empordà una pujada fa un cim des d'on es veu tot el país. Aquest és el cas del Puig Segalar, un modest turó de 177 metres d'alçada, des d'on es veu ben be el clar país empordanès, des de l'Albera fins el Montgrí.
Els quatre termes municipals que conflueixen per algun dels seus extrems dalt del puig Segalar formen una unitat geogràfica que té precisament en comú la serralada que s’inicia, al nord, en el municipi de Ventalló i acaba, al sud, al terme de la Tallada. El puig Segalar és, doncs, la talaia que domina la plana litoral i els turons i valls interiors”.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 310091001).
Aquesta matinal la dediquem a fer la descoberta d’aquest Puig i seguint les referencies d’alguns companys, ens arribem fins el petit llogarret de Marenyà, dins el terme de La Tallada d’Empordà. Deixem els cotxes passat el nucli de cases i abans de arribar a la església de Sant Esteve de Marenyà. Un pal informatiu ens indica el camí a seguir per arribar al Puig Segalar.
El camí es ample i pedregós envoltats de un bosc de pins joves, plantats després del incendi del 2006 que va arrasar tota aquesta zona.
Després de una continuada i suau pujada, arribem a un collet amb una cruïlla de camins...un dels camins ens portarà directament al cim del Puig Segalar, a l’esquerra, Garrigoles...a la dreta, Tor i el que agafem, ens portaria a Albons.
Ara toca baixar...(sap greu, després del esforç realitzat per arribat fins aquí dalt), la baixada es continua fins la ermita de Sant Grau...ara veig que ha valgut la pena el descens.
L’ermita de Sant Grau es una modesta capella romànica. Del primitiu temple només en queda la nau, rectangular i senzilla. L’absis ha desaparegut i en el seu lloc es va aixecar un mur en angle recte respecte els més llargs, que constitueix la façana principal de l’edifici i en el que s’hi va obrir la porta d’accés, de manera que el temple ara està girat, amb la porta a llevant i la façana romànica original convertida en capçalera una vegada tapades totes les obertures.
Malgrat que no hi ha dades documentals que ho puguin confirmar, sembla que l’estructura romànica original és del s. XI, mentre que l’actual façana pertany al s. XVIII.
Gràcies a la restauració del 1986 es van poder recuperar alguns elements arquitectònics i l’aspecte original de bona part de la nau. Es van tornar a obrir algunes obertures que estaven tapades, finestres i la porta primitiva; fou retirada la capa d’enguixat modern de les parets interiors i la volta i es va refer l’enrajolat del terra.
Visitada l’ermita agafem un estret corriol que surt per rere de l’actual porta d’entrada, dins una zona de bosc que es va salvar del incendi i que ens porta a la font de Sant Grau...un paratge amb un porxo i una font dins un cobert. Llàstima dels brètols que no saben apreciar l’entorn i l’embruten(ampolles, gots...).
Seguim camí fins que aquest es converteix en perits bancals de conreu, aquí trobem una curiosa i petita balma.
Ara el camí passa pel mig d’un torrent, molt tapat per la vegetació però que s’intueix, fins que sortim a un principal, sota el Puig Segalar. Aquest camí ens deixa a la cruïlla que abans hem passat. Ara ens dirigim al cim del Puig Segalar, cosa que arribem després de una sostinguda pujada.
El puig no ens ha defraudat, amb unes vistes de 380º es una talaia perfecta, poc a poc anem intuint tots els pobres que des de aquí veiem. Fotos amb panoràmiques i cap avall.
La baixada la fem resseguint els nostres passos fins a Marenyà...agafem els cotxes per anar a esmorzar a Verges, donant per finalitzada aquesta interesant sortida