Maresme: Castell de Mata i Turó d’Onofre Arnau des de la Riera de Llavaneres
near Sant Andreu de Llavaneres, Catalunya (España)
Viewed 2987 times, downloaded 79 times
Trail photos
Itinerary description
Amb poc temps per caminar ens decidim a donar un tomb per l’espai entre la Riera de Llavaneres i Mataró per visitar el Castell de Mata i el Turó d’Onofre Arnau.
Sortim des de la Riera de Llavaneres, creuem la Bv-5033 i anem a buscar el camí de les Palmes que seguirem, passant al costat del Golf Llavaneres i per sota de la C-32, fins conectar am el Camí del Mig o de Les Cinc Sènies.
Gaudim del paisatge típic del Maresme amb les seves masies i cultius amb el litoral al fons fins trovar la pista que, al costat del torrent del Castell, puja en dirección nord fins conectar amb el Gr-83 y el sender que ens duu fins al Toró d’Onofre Arnau.
”Al cim del turó conegut com al Turó d' Onofre Arnau (133m sobre el nivell del mar) trobem el castell de Mata que era el centre jurisdiccional d' un territori que abastava els nuclis de Mata, Valldeix, Traià, Mataró, Llavaneres, Sant Vicens i Caldes d'Estrac.
El castell apareix citat per primer cop l'any 1042 com a "Kastrum qui dicunt Mata".
Els primers senyors feudals van ser els Castellvell. En la data esmentada del 1042 apareix citat Ramon de Castellvell, fill de Guillem i d'Adelaedis. L'any 1110 ja apareix citat com a castell de Mataró. La castlania la detentava Ramon Berenguer de Paladol. El càrrec de castlà representava l'encarregat de detentar el domini jurisdiccional en el terme del castell en nom del senyor superior. Això vol dir que Ramon Berenguer de Paladol exercia el poder dins el terme de Mata com a senyor vassall dels Castellvell. L'any 1171 Guillem de Castellvell va concedir a la Seu de Barcelona les cases que eren del Castri de Matherone.
L'any 1219 amb el matrimoni de Guillema de Castellvell amb Guillem de Montcada, el castell passà a ser propietat dels Montcada. Durant el s.XIII els senyors del castell de Mataró van tenir conflictes greus amb els senyors del veí castell de Dosrius, propietat del monestir de Sant Pere de Casserres (Osona), també per raó de diners els Montcada i els Castellvell empenyoraren i vengueren el castell varies vegades i el tornaren a recuperar unes tantes altres.”
Quan arribem al turó veiem que ha desaparescut la torre de vigilancia.
Pot-ser sigui per el que diu en Quim Graupera al seu blog:
”El castell de Mata o de Mataró estava situat al cim del turó d’Onofre Arnau, al costat de la masia de Can Triter, de la qual encara s’alça, malgrat que mal restaurada, la torre de defensa del s.XVI.
L’alçada del turó d’Onofre Arnau (uns 133 mts) i la seva zona estratègica com a punt d’observació, ha fet possible que es reutilitzés com a punt d’observació per la prevenció d’incendis. El que em sap més greu és que, per la fonamentació de la torre per l’observació, s’ha malmès una àrea on es deixen visibles una sèrie d’estrats arqueològics que ,de ben segur, no s’han excavat prèviament.”
També, segons el Quim, el que anomenem Castell de Mata es en realitat la torre de defensa d’una masia del s. XVI ja que pels volts de Setmana Santa d’entre els anys 1414 al 1416, es va produir l’assalt, crema i destrucció del castell de Mataró en mans de les forces del sagramental i del castell de Mata o de Mataró no en queda pràcticament res.
Aquí ho deixo…
Després de les fotos de rigor baixem per un corriol molt poc fressat fins trovar de nou el Camí del Mig i retornar al punt de sortida.
Salut!
Sortim des de la Riera de Llavaneres, creuem la Bv-5033 i anem a buscar el camí de les Palmes que seguirem, passant al costat del Golf Llavaneres i per sota de la C-32, fins conectar am el Camí del Mig o de Les Cinc Sènies.
Gaudim del paisatge típic del Maresme amb les seves masies i cultius amb el litoral al fons fins trovar la pista que, al costat del torrent del Castell, puja en dirección nord fins conectar amb el Gr-83 y el sender que ens duu fins al Toró d’Onofre Arnau.
”Al cim del turó conegut com al Turó d' Onofre Arnau (133m sobre el nivell del mar) trobem el castell de Mata que era el centre jurisdiccional d' un territori que abastava els nuclis de Mata, Valldeix, Traià, Mataró, Llavaneres, Sant Vicens i Caldes d'Estrac.
El castell apareix citat per primer cop l'any 1042 com a "Kastrum qui dicunt Mata".
Els primers senyors feudals van ser els Castellvell. En la data esmentada del 1042 apareix citat Ramon de Castellvell, fill de Guillem i d'Adelaedis. L'any 1110 ja apareix citat com a castell de Mataró. La castlania la detentava Ramon Berenguer de Paladol. El càrrec de castlà representava l'encarregat de detentar el domini jurisdiccional en el terme del castell en nom del senyor superior. Això vol dir que Ramon Berenguer de Paladol exercia el poder dins el terme de Mata com a senyor vassall dels Castellvell. L'any 1171 Guillem de Castellvell va concedir a la Seu de Barcelona les cases que eren del Castri de Matherone.
L'any 1219 amb el matrimoni de Guillema de Castellvell amb Guillem de Montcada, el castell passà a ser propietat dels Montcada. Durant el s.XIII els senyors del castell de Mataró van tenir conflictes greus amb els senyors del veí castell de Dosrius, propietat del monestir de Sant Pere de Casserres (Osona), també per raó de diners els Montcada i els Castellvell empenyoraren i vengueren el castell varies vegades i el tornaren a recuperar unes tantes altres.”
Quan arribem al turó veiem que ha desaparescut la torre de vigilancia.
Pot-ser sigui per el que diu en Quim Graupera al seu blog:
”El castell de Mata o de Mataró estava situat al cim del turó d’Onofre Arnau, al costat de la masia de Can Triter, de la qual encara s’alça, malgrat que mal restaurada, la torre de defensa del s.XVI.
L’alçada del turó d’Onofre Arnau (uns 133 mts) i la seva zona estratègica com a punt d’observació, ha fet possible que es reutilitzés com a punt d’observació per la prevenció d’incendis. El que em sap més greu és que, per la fonamentació de la torre per l’observació, s’ha malmès una àrea on es deixen visibles una sèrie d’estrats arqueològics que ,de ben segur, no s’han excavat prèviament.”
També, segons el Quim, el que anomenem Castell de Mata es en realitat la torre de defensa d’una masia del s. XVI ja que pels volts de Setmana Santa d’entre els anys 1414 al 1416, es va produir l’assalt, crema i destrucció del castell de Mataró en mans de les forces del sagramental i del castell de Mata o de Mataró no en queda pràcticament res.
Aquí ho deixo…
Després de les fotos de rigor baixem per un corriol molt poc fressat fins trovar de nou el Camí del Mig i retornar al punt de sortida.
Salut!
Waypoints
Waypoint
0 ft
01 Inici i Final
Rotonda
Waypoint
0 ft
03 Bv-5033
Bv-5033
Bridge
0 ft
11 Pont sobre ramal autopista
Autopista y Carretera
Waypoint
0 ft
12 Can Cabot
Calle privada
Waypoint
0 ft
14 A la dreta
Camino
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta molt agradable i interessant. L'he seguit a l'anada, per tornar hem baixat fins a vora el mar i hem anat seguint pel litoral fins a Llavaneres. Moltes gràcies per compartir la ruta.
Gràcies excursionstes per la teva valoració!
Salut.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Bona ruta companys. L'he fet només d'anada. De tornada he seguit el camí del Canigó amunt cap a Sant Miquel de Mata
Gràcies per la valoració Rafel!
Salut.