Margalef - Barranc de la Coma Negra - Cova del Miracle i dels Cups - la Cogulla - Serra Major - Tossal Pelat (Montsant)

Anem a la banda septentrional del Massís de Montsant per descobrir els camins i racons menys freqüentats, coves encisadores i barrancades feréstegues que corprenen per la seva bellesa. És el Montsant desconegut, misteriós i espectacular.

Itinerari:
Margalef - Camí al Pantà - Toll de les Noies (Riu Montsant) - Barranc de la Coma Negra - Barranc del Clot - Cova del Miracle - Cova dels Cups - El Morral - Barranc de l'Eixarreí - Serra Major - Portell del Punt d'Espera - La Cogulla - Serra Major - Portell de la Cova del Noguer - Tossal Pelat - Tormo de l'Espantafrares - Camí de la Vila - Margalef.

Sortim de Margalef pel Camí de Sant Salvador i el seguim un centenar de metres. Trobem un cartell de l'itinerari saludable de Margalef al Pantà, que hem d'agafar. Creuem el Barranc de Sant Salvador i entren en un sender que primer va pujant entre camps de conreu i després va paral·lel al riu a mitja alçada. Trobem un camí que s'enfila per la nostra dreta (pal indicador) que serà el nostre camí de tornada. Continuem pel camí del riu, passem pel costat del Toll de les Noies, o de les Dones, i en arribar al primer barranc que baixa per la dreta ja som al Barranc de la Coma Negra. Anem barranc amunt pel Camí de la Teixeta que segueix el Barranc de la Coma Negra. Primer el barranc és estret, però aviat s'eixampla i esdevé grandiós, amb un seguit d'antics marges de pedra seca que s'enfilen costers amunt, prova de les penúries amb que els pagesos esgarrapaven pams de terra a la muntanya. A la dreta de la barrancada (a la nostra esquerra segons pugem) es van alçant els Cingles de la Teixeta, que s'aboquen des del Serret del Tossal Clos. Parets verticals, imponents i molt fotogèniques. Arribem a un punt on la barrancada es bifurca. El que marxa per la nostra esquerra és el Barranc de la Teixeta, i el de la dreta el Barranc del Clot, que és per on seguim pujant. Aviat veiem un pujador (wait point) que hem d'agafar per arribar-nos a la Cova del Miracle.
La Cova del Miracle (una gran balma) és un racó impressionant. El saltant d'aigua del Barranc del Clot ha format una gran columna de tosca, quedant la balma oberta en dues boques. Per la part de la llum està folrada de molsa i falgueres, i per la part interior és tosca pura. Un altre dels racons meravellosos de Montsant.
Desfem camí fins el punt on el sender del Barranc del Clot tira dret amunt. Ara la pujada s'accentua i el camí ja no està tan net com abans, però encara es pot seguir bé.
Després de pujar bastant deixem el barranc i comencem a enfilar-nos per la nostra esquerra. Davant tenim el Racó del Morral, o del Romero, que és on comença el Barranc del Clot. Arribem a la Cova dels Cups, uns metres apartada del camí.
La Cova dels Cups, penjada a sota d'una paret, conté dos grans cups (segurament que eren de vi) al bell mig de la balma. A 780 metres d'alçada resulta increïble. Això vol dir que ben a prop, pels barranquets del voltant, hi havia conreu de vinya fa més de cent anys, fins que la fil·loxera la va fer desaparèixer a finals del s. XIX.
Tornem al camí i continuem pujant ben fort. En un relleix de roca que ens cal superar hi trobem instal·lada una corda que ens ajuda a enfilar-nos.
El camí, ja més suau, va voltant per sota El Morral i es dirigeix cap al Barranc de l'Eixarreí. Tot aquest tram planer anem per un sotabosc ombriu i molt bonic, amb diversitat d'arbres i plantes. Just abans de passar el barranc veiem una altra balma bastant gran amb el que vol semblar una petita font en un forat a la roca (hi ha un petit toll d'aigua). Ni de la balma ni de la font no en sabem el nom. Un cop passat el barranc continuem pujant ja encarats al Barranc de la Teixeta. Aviat entrem en un comellar que ens acaba de pujar a la Serra Major (Camí de Capçada) que va d'Albarca fins a Cabassers.
Abans d'agafar la Serra Major per la nostra dreta (cap a ponent) decidim arribar-nos fins a la Cogulla que ens queda cap a llevant. Fem un anar i tornar, seguint la Serra Major i passant pel Portell del Punt d'Espera.
Cim de la Cogulla (1.063 metres) amb un piló geodèsic. Des d'aquí dalt tenim vistes de 360° que abasten des de les serralades litorals fins als Pirineus. Fotos obligades, i desfem altre cop el camí per on hem vingut per continuar per la Serra Major cap a ponent.
Portell de la Cova del Noguer. Aquí deixem el Camí de Capçada i girem al nord-oest per agafar el camí que careneja el Tossal Pelat. El camí de baixada serà llarg, però sense cap desnivell brusc. Tothora el sender va baixant bastant suau i els més de 700 metres de desnivell negatiu resulten bastant còmodes de fer. No obstant, les cames treballen.
Aquesta llarga carena del Tossal Pelat separa la profunda barrancada a Sant Salvador (a l'esquerra) del barranc de la Coma Negra (a la nostra dreta) i els tres barrancs que formen la seva capçalera, per on abans hem pujat. Gaudim de molt bones vistes a banda i banda.
Veiem en un racó del Barranc de Sant Salvador un esvelt i alt monòlit rocós anomenat El Frare i que recorda la forma d'un monjo amb la caputxa posada. L'ermita des d'aquí dalt no la veiem, ja que queda amagada sota nostre als peus d'una alta cinglera.
Bastant endavant passem pel costat del Tormo d'Espantafrares, que té davant seu una Era centenària, segons es pot llegir en un cartell, i era on separaven la palla i el gra quan per aquí dalt es conreava algun cereal en les feixes sostingudes per increïbles marges de pedra seca, avui dia tot engolit pel bosc i el matollar.
La baixada que acabarem de fer pren el nom del Camí de la Vila. Abans d'arribar a baix de tot encara passem pel costat del que era un forn de calç. Sortim a l'encreuament que hem passat abans quan pujàvem i en pocs minuts ja som al poble, on fa cinc hores hem iniciat la ruta.
Com hem dit abans, aquest és un itinerari poc freqüentat per barrancs feréstecs, coves espectaculars i cingles bellíssims. Tot i ser exigent, pel desnivell, i no fàcil de fer, tampoc és extremadament complicat i sí molt recomanable.
Salut i muntanya!