Marmellar, poble abandonat-Castell de Marmellar i església de s. Miquel. (Vilafranca del Penedes).

L'objectiu d'aquesta ruta es, per mi, conèixer el poble abandonat de Marmellar, el seu castell I l'ermita del castell.
Ruta fàcil, qualifico de moderada per la pujada de l'últim tram: per una pista de consistent pujada avorrida i sense concessions, es a dir, no hi ha un sol tros pla en dos kilòmetres, ni cap punt interesant.
De l'inici, fins el poble de Marmellar, baixa per un corriol amb molta pedra, atenció als turmells. Del poble fins el castell es un sender molt ben marcat i després una pista que creua diverses vegades la riera Marmellar i ens porta fins la cruïlla que puja al castell
La pujada al castell es curta pero, si, es pujada. Després de veure'l, harem d'anar enrere per agafar finalment la pista, que pujant, ens portarà on està el cotxe.

L'INICI:
Urbanització "La Atalaya Mediterranea". Pel nom, i de lluny, sembla una urbanització d'allò més Chic. No? Doncs no. Es d'aquelles urbanitzacions
Que es van projectar amb grans esperances i que alguna crisi econòmica, o vet a saber què, va fer que tot quedés aturat. Les cases que es van finalitzar, hi viuen, si, però tinc els meus dubtes dels serveis dels que disposen. Inclús un edifici, hotel/hostal de varies plantes, està esperant millors temps, o simplement que el temps, ara en singular, acabi amb ell.

EL POBLE DE MARMELLAR:
Un grup de cases I una església abandonades resisteixen el pas del temps com poden.
Algunes de les cases, es veu que tenien importància, altres sencilles, però ben proporcionades i molt correctes. Ara ja només queden algunes façanes.
Aquestes cases provoquen un estat d'ànims tristissim.
El bosc no dona diners. Si les cases tenen teulada, paguen impostos. Per tant es millor que caiguin.
Ja sé que és fàcil pensar que:
No es pot, doncs, fer res?
Els organismes oficials tampoc?
No girarà la truita un dia i les trobarem a faltar?
No es part de la historia del nostre país? No es la nostra cultura?
No les van aixecar, pedra a pedra, uns homes i dones, amb les seves mans? Es que no mereixen un respecte?
Es que no hi ha gent que necessita unes parets on viure?
He vist castells a Alemanya, i també alguna casa aquí, ( La Calsina, sota el paller de tot l'any - a Rellinars) On s'han protegit la part superior de les parets, per què la pluja no continuï deteriorant i enderrocant. No es costós, es únicament voluntat. Voluntat dels organismes. I del propietaris també!!
Si. Ja sé que el polítics tindran moltes respostes i moltes raons en contra. Però seran del nivell de cinisme que ens tenen acostumats: O que no tenen pressupost, o com sempre, que no son rentables. Però tot ha de ser rentable avui, ara mateix? I si demà fossin un tresor? Per allò de: poques que hi han, i vet a saber si tindrem un retorn que ens porti a apreciar la bellesa del vell. Com un renaixement després de la foscor del medieval.
Un horror!!
I per incrementar les mostres d'incultura d'aquest país, algunes de les parets han estat violades per uns troglodites decerebrats, armats amb sprais i deixant les parets plenes d'absurdes genialitats filosòfiques, escrites sense coneixements mínims d'ortografia. El resultat es deplorable.

EL CASTELL I L'ESGLÉSIA DE S. MIQUEL.
Queden murs del castell, rematats encara avui, per alguns merlets.
L'església de Sant Miquel del seu XII, adossada al castell.
Aquesta església tenia unes pintures al se interior que avui podem veure-les al museu d'Art Nacional de Catalunya.