Marquet de les Roques, Roca Encavalcada Petita i Gran, Ulls de l'Abadessa, coves Simanya Gran, Petita i Triangle, font del Llor

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "santllorençjsp" i us apareixeran totes.

Una fantàstica excursió pel massís de Sant Llorenç del Munt que ens portarà a recórrer la zona de les Fogueroses i visitar-ne alguns dels seus racons més amagats i tal vegada, desconeguts; com per exemple la Roca Encavalcada Petita i la foradada dels Ulls de l’Abadessa; també ens aproparem fins el Mirador de la Roca Mur, un indret extraordinari on el nom queda curt, perquè si bé és cert que es domina perfectament la Roca Mur o Màquina de Tren, també es veu el mar i les tres xemeneies de Sant Adrià del Besós i pel costat contrari veiem el Pirineu, des del Canigó al Puigmal, i també el Montseny. Una altre característica d’aquest mirador és que ens permet gaudir des d’una situació privilegiada de la Roca Encavalcada des del costat contrari al que normalment la veiem. Cent metres per sobre aquest mirador en visitarem un altre de semblant, aquest amb la particularitat d’estar a sobre mateix de la Roca Encavalcada Petita o de la Moixera. Però potser l’indret més sorprenent és la doble i petita foradada dels Ulls de l’Abadessa, amagada a ran de terra i lleugerament apartada del camí, si tenim la sort de ser-hi quan el sol hi entra pels forats, l’espectacle està garantit.
Tornant seguirem el GR5 que inicialment baixa per la canal de Llor, del que ens separarem uns metres per apropar-nos a la cova Simanya, actualment tancada per treballs arqueològics, però si fan visites guiades (es veu que pagant no hi ha problema per a visitar-la, els arqueòlegs s’aparten), també anirem a la cova Simanya Petita i a la cova Seca o del Triangle, poc conegudes i concorregudes.
La font del Llor tancarà aquesta recomanable excursió.
És una excursió fàcil, sense cap mena de problema en forma de grimpada, però amb una forta i sostinguda pujada inicial; tots els camins estan marcats, durant bona part hi ha petites marques de pintura groga, però alguns son simples corriols una mica perdedors, degut principalment al roquisser, i on cal tenir coneixements d’orientació.
Iniciarem la caminada a l’aparcament del Marquet de les Roques, al que s’hi arriba per una estreta carretera que surt d’un pronunciat revolt situat al km 17,1 de la B-124. El singular edifici del Marquet de les Roques situat, als peus del Montcau, va ser dissenyat a finals del segle XIX, sobre una construcció del XIII, per l’arquitecte Juli Batllevell i Arús, deixeble de Domènech i Muntaner per encàrrec d’Antoni Oliver i Buxó, avi del poeta Joan Oliver (Pere Quart) que hi passà llargues temporades i sovint hi organitzava vetllades literàries d’escriptors, coneguts com La Colla de Sabadell. Actualment és propietat de la Diputació de Barcelona. Al mur https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5803 i trobareu una amplia informació.
0:00 Aparcament del Marquet de les Roques, només sortir de l’aparcament i començar a caminar ens trobem davant del Forn de Pega del Marquet, molt ben conservat i amb un panell que n’explica el funcionament. Seguim la pista per darrere el forn en direcció al coll Gavatx i amb molt bona perspectiva de la Roca Mur al davant mateix. Poc metres abans de que aquesta antiga pista faci un tomb de 90 graus a l’esquerra ens hem de fixar en un camí que s’enfila per la dreta (pot haver-hi una fita).
0:15 Cruïlla. Forta pujada inicial, que disminueix quan arribem al llom de la carena on hi ha un petit replà. Més amunt arribem a una cruïlla amb un camí transversal que seguirem per l’esquerra. Ara més que pujar, anem planejant fins la següent cruïlla on girem a la dreta i de nou emprenem una forta pujada, aprofitem una petita clariana per apropar-nos al caire de la cinglera des d’on podem gaudir de molt bona vista.
0:40 Mirador. Precisament en aquest punt el camí gira bruscament a la dreta. No hi ha cap problema en seguir-lo, a part de les marques grogues que anem trobant. La pujada es torna a accentuar i passem per un estret pas entre dues roques; atenció a la sortida d’aquest curt pas, ja que hem de deixar el camí i fer un brusc gir de gairebé 180 graus per a seguir-ne un que arrenca per l’esquerra, les marques de pintura també ho indiquen. Ens estem passejant per sota les parets de les Fogueroses, si ens hi fixem bé podrem veure la Roca Encavalcada des de sota, costa de veure ja que queda enganxada a la paret; com a referència podem fixar-nos amb l’agulla Petita (característica per la forma i la creu que hi ha al damunt) perquè una mica més a l’esquerra hi ha la Encavalcada. Davant nostre veiem la punta d’una cinglera, és el mirador de Roca Mur, ens hi anem apropant; atenció a la cruïlla que hi ha abans, ja que el camí gira a la dreta, però seguirem recta per un corriol que ens porta a l’esmentat mirador caminant els metres finals per damunt de la cinglera.
0:55 Mirador de la Roca Mur. Indret de gran panoràmica ja descrita, i que convida a fer-hi una llarga aturada ja que disposa d’un ampli espai, una fantàstica panoràmica, l’escalfor del sol i una solitud espectacular.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí que de nou emprèn una forta pujada per la canal de l’Escaleta, que ens deixa dalt la carena. El camí gira a la dreta, però primer farem una nova anada i tornada per l’esquerra per anar a l’Encavalcada Petita i a un altre excel·lent mirador. Aquesta descripció va primer a l’Encavalcada i després al mirador, però podem fer-ho a l’inrevés. Seguim uns metres i deixem el corriol que va a la punta de la cinglera i baixem per la canal Estreta, que comença per l’esquerra, la canal queda encaixonada entre dues parets, la foradada està a la de la dreta; primer passem per la Foradada del Til·ler, una estreta escletxa a la paret que pren el nom d’un til·ler que hi ha penjat a l’altre costat; hem de baixar una mica més i ja veurem la foradada.
1:15 Roca Encavalcada Petita, o Fosca o de la Moixera. Grimpant un parell de metres podem posar-nos a sota mateix de la roca del sostre. Precisament aquesta posició va fer un “eco” del GPS; comparada amb la propera Encavalcada és petita, però en realitat no ho és tant. Estem exactament a sota la punta del mirador al que anirem a continuació. Tornem sobre les nostres passes i seguim fins l’extrem de la cinglera, els últims metres cal fer-los amb precaució perquè el pas és estret amb estimball a cada costat.
1:20 Mirador de les Fogueroses. Panoràmica semblant a la de l’anterior mirador. Tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí vers l’altre foradada. Al proper encreuament seguim per la dreta i poc després farem una nova anada i tornada per la dreta. Una curta baixada ens deixa davant del espectacle inesperat de la fragilitat de la Roca Encavalcada.
1:30 Mirador de la Roca Encavalcada. És important anomenar l’indret com a “mirador”, ja que estem davant de la impressionant foradada amb un abisme entre nosaltres i la roca; tant és així que la baixada que hem fet cal fer-la amb precaució perquè s’acaba bruscament en línia recta al caire del precipici sense cap protecció.... i la sorra del terra rellisca. L’indret inclús intimida perquè l’esvoranc és descomunal. Les columnes que aguanten la pedra “encavalcada” arrenquen des del peu mateix de la cinglera en un equilibri inversemblant.
Tornem al camí que segueix en forta pujada guanyant uns 25 metres de desnivell fins sortir a un replà. Aquí hem d’estar atents a un camí que arrenca per la dreta en mig del roquisser que fa que l’inici sigui pràcticament imperceptible, però que està perfectament marcat i seguim amb les marques de pintura groga. Iniciem una llarguíssima marxa per les Fogueroses, un singular entramat de cingles i agulles, que sobresurten per sobre la vegetació. És un dels sectors més feréstecs i atractius del massís de Sant Llorenç, durant els primers minuts del recorregut gaudirem d’una fantàstica vista de l’agulla Petita de les Fogueroses amb la creu que sembla que puguem tocar amb els dits; després ens aproparem a l’impressionant Paller de les Fogueroses; una vegada situats a tocar de la seves parets iniciem una forta baixada que ens situarà a la seva base, on girarem a l’esquerra per seguir la nostra llarga caminada, creuant tot seguit la canal del Senglar, podeu trobar una detallada descripció de les agulles, coves i foradades de les Fogueroses al mur: http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/01/les-fogueroses.html#.YZkHJdDMK3D . La cinglera comença a perdre alçada i el camí inicia un gradual gir a l’esquerra per entrar a la coma de la canal de Llor; hem d’estar molt atents a un petit mirador que hi ha a la nostra dreta.
2:15 Mirador. Quatre passes després del mirador hem d’abandonar el camí i les marques grogues que ens han acompanyat molta estona per seguir un corriol ben marcat que s’enfila per l’esquerra fent gairebé un angle de 180 graus. Tornem a emprendre una forta pujada per una canal. A la part final es divideix en dues branques, el camí segueix pujant per la de la dreta, però primer anirem per la part de l’esquerra ja que allà mateix i arran de terra hi ha la foradada.
2:25 Foradada dels Ulls de l’Abadessa. Hem de mirar al terra per veure-la. Son dos petits forats gairebé simètrics que semblen dos ulls o unes ulleres per on s’escola la llum de l’altre costat, ja que l’indret on ens trobem és completament obac. Una raconada molt bonica, que per poder-la fotografiar ens hem d’estirar literalment al terra per a poder enfocar els forats i la vista de l’altre costat. El nom no està relacionat amb la “abadessa” de cap monestir, és que la foradada és a la part superior de l’agulla Gran de les Abadesses.
Tornem al camí i seguim pujant, fem un gir dreta-esquerra i quedem situats dalt la carena, l’anirem seguint; més endavant hem d’estar atents a l’indret de les tombes visigòtiques.
2:40 Tombes visigòtiques del coll d’Eres. Datades entre els segles V i VI estan molt malmeses, de quatre que n’hi ha, només vaig saber-ne trobar dues, una perquè està al costat mateix del camí. Descobertes per casualitat per un pastor el 1929 va córrer la veu, i quan els del C.E. Terrassa van anar-hi per fer-ne l’estudi arqueològic oficial ja en varen trobar tres de profanades. Al mur: http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/01/les-tombes-i-la-sivella-del-coll-deres.html#.YZkMSNDMK3A podeu trobar-hi una detallada història de la troballa i del contingut de les tombes. Seguim el camí que immediatament ens deixa al coll d’Eres.
2:45 Coll d’Eres. Important nus de camins a la Mola, coll d’Estenalles, Montcau i Marquet de les Roques. Girem a la dreta per a seguir aquest darrer que coincideix amb el GR5. Arribem a la bifurcació a la cova Simanya. Actualment hi ha un cartell que prohibeix anar-hi per treballs arqueològics, però degut a aquests treballs la cova està tancada amb una porta de ferro, per tant difícilment hi pots entrar, però si que pots anar fins l’entrada per a observar la grandiositat de la cova.
3:00 Cova Simanya. Coneguda en llatí com a Sima Magna és la cova no turística més visitada de Catalunya; utilitzada des de fa 6000 anys, té un recorregut total de 372 metres repartits en quatre galeries. També és un niu d’històries i de llegendes; al mur: http://trailsantllorenc.blogspot.com/2010/12/cova-simanya-880-m.html#.YY6HMmDMK3A hi trobareu una detallada descripció d’algunes; com la de ser l’entrada a una ciutat subterrània i la d’un mossèn del segle XVII que va afirmar haver vist carrers i places, amb persones nues arrenglerades a les parets. Excavacions arqueològiques hi han trobat objectes de ceràmica de diferents etapes. Reculem uns metres i ens enfilem per un corriol per visitar les dues coves.
3:05 Cova Simanya Petita i cova Seca o del Triangle. Pràcticament una al costat de l’altre. L’entrada a la primera sembla calcada a la de la Gran, però a una escala molt més petita. També hi hem d’arribar fent una mini grimpada d’un metre i entrem a la gran boca fins que es converteix en un estret túnel, amb un recorregut total de 80 metres. A pocs metres a l’esquerra hi ha la cova del Triangle, de 40 metres de recorregut, també amb una gran entrada. Tornem al GR5 i seguim baixant per la canal de Llor fins arribar a una cruïlla senyalitzada on girem a l’esquerra. Recta seguiríem baixant per la canal, però no és tan senzill com el camí que segueix el GR5. Bonica planejada a força alçada amb bones vistes del Queixal Corcat i de les agulles de Finestrelles fins el collet.
3:20 Collet de Llor. Indret molt bonic i un important pas de comunicació entre la vall d’Horta i la de Mura. Més que un coll, és una gran esplanada on recuperem la vista de la Roca Mur. Girem a la dreta, i emprenem el fort descens que ens deixa al fons de la vall. Fem una curta anada i tornada a la font.
3:45 Font de Llor. És la font de més anomenada de tot el massís; ja és documentada l’any 1068 com a font Loreda. Hi ha una sardana del mestre Enric Moreda dedicada a la font. Podeu trobar-ne més informació al mur: http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/02/font-del-llor-650-m.html#.YZkzodDMK3B on també hi trobareu una detallada descripció de la disminució del cabal de la font que va convertir en inviable la petita empresa que hi embotellava aigua. Seguim el camí fins l’aparcament.
3:55 Aparcament del Marquet de les Roques.

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2021/11/marquet-de-les-roques-roca-encavalcada.html
O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"