Martín del Río - Embalse de las Parras - Hocino del Pajazo i Hocino de las Palomas

Bonica i entretinguda excursió des del municipi de Martín del Río, a la província de Teruel, dins la comarca de las cuencas mineras. En un terreny força sec, amb força matoll i menys arbre, sempre podem trobar sorpreses relacionades amb l'aigua, així com la flora i la fauna autòctones.

Partim del poble i prop de la sortida cap a l'oest del mateix (direcció Vivel del Río), prenem la darrera pista que surt a l'esquerra sense asfaltar. És una pista força ampla, que amb la construcció de l'embassament de las Parras està molt arreglada i mantinguda. Aquesta pista ha existit sempre ja que porta fins alguns horts i camps de la localitat i també enllaça amb la pista que portava fins les restes del poble del Pajazo, ara en part sota l'aigua, però que de totes formes ja estavà totalment abandonat ja feia anys.

Seguint la pista, en poc més de tres quilòmetres arribarem a la presa de l'embassament de las Parras, inaugurat l'any 2014, i que encara no es veu en els mapes aeris de la zona a l'agost del 2015.

En l'anada resseguirem el perfil de l'embassament per la dreta del mateix, o sigui que no creuarem la presa. Aquest embassament pren l'aigua exclusivament del riu las Parras i serveix per abastir d'aigua els pobles de Martín, Utrillas i Montalbán, així com les plantacions de la zona i també per protegir-la de possibles crescudes del cabal del riu que provocaven inundacions.

Ja arribats pràcticament al final de l'embassament, serem al final de la pista, lloc on molts aprofiten per deixar els vehicles en les seves visites als hocinos; aqui comença un corriol que primer baixa unes escaletes i després empren una moderada pujada fins al capdamunt d'una zona més tancada i rocallosa que només es veu trencada per el curs del riu Las Parras. Arribem aquí al primer Hocino del dia, el del Pajazo, que pren el nom del nucli que tenia a tocar. Es tracta d'un salt d'aigua força espectacular, amb una caiguda de 14 metres d'alçada.

Ara tot el camí transcorre paral·lel al riu i de fet l'haurem de creuar un parell de cops per uns ponts de fusta en perfecte estat, l'entorn en aquest punt és fascinant, un congost amb parets de pedra que s'alcen majestuoses a ambdós costats. Trobarem un punt que depenent del cabal del riu ens pot obligar a creuar per unes pedres per tal de no mullar-nos els peus.

En un moment, sortirem del congost i serem en un punt més obert, aqui hi trobem el pont que de seguir-lo ens portaria al nucli de Las Parras de Martín, pertanyent al municipi d'Utrillas, nosaltres però, no creuem el pont i seguim endavant per entrar tot seguit en un altre petit congost més tancat. De seguida, trobarem una passarel·la que està enclavada en la roca i que ens permet apropar-nos per sobre del riu a l'Hocino de las Palomas.

L'Hocino, Pozo o Cueva de las Palomas és un indret ben espectacular, un salt d'aigua d'uns 10 metres dins una gruta formada per la mateixa força de l'aigua, val la pena impregnar-se una estoneta de la màgia de l'indret.

En aquest punt, ens toca recular fins ser pràcticament altre cop al final de la pista on comença l'embassament. Tenim dues opcions, tornar per on hem vingut o creuar el riu remuntant-lo uns metres per anar a buscar la pista que el recorre per l'altra banda. Jo vaig seguir la segona opció, però depen del nivell de l'embassament no puc assegurar que sempre sigui possible.

Un cop a la pista, on hi ha gent que també deixa el cotxe per visitar l'Hocino del Pajazo des de baix o fins i tot fer-hi un bany, la seguim menys de dos quilòmetres per, en una cruïlla prendre una petita pista a la nostra dreta que surt en ascens cap a l'est.

Aquesta pista, amb marques de PR (grogues i blanques), ens porta cap a camps de la localitat de Martín del Río i si seguissim endavant un cop comença la zona arbrada, fins al campament de las Cabañas, pertanyent a la mateixa localitat. Nosaltres però, a l'alçada d'un corral un ruïnes, el de las Umbrías, començarem un ràpid descens en direcció a Martín del Río, on arribarem en no massa temps després de creuar el curs del Riu Martín, ja en aquest punt amb aquest nom, provinent de la unió dels rius de las Parras, de la Rambla i de Vivel.

És molt possible que si comenceu d'hora l'excursió trobeu en més d'un punt les cabres autòctones de la zona que han baixat a beure aigua, en el meu cas em vaig trobar amb quatre grups diferents durant la caminada.