Martorell Central - Sant Genís de Rocafort - Castell de Sant Jaume - La Martorellense - Castell de Rosanes

Martorell Central

Estació FGC i Rodalies Renfe

Pasera de l'Anoia

Corriol a la esquerra

La Font del Gilet

Sant Genís de Rocafort

L’any 1042 es va fundar el Priorat de Sant Genís de Rocafort per Guillem II Bonfill i Sicarda, senyors de Castellví de Rosanes. Aquí es construirà el monestir mentre que al pla, Santa Margarida esdevindrà la parròquia del terme. A finals del segle XII és el moment de màxim esplendor. Un terratrèmol l’any 1448 va malmetre greument l’edifici abocant-lo a una degradació creixent. De l’edifici se’n conserven les restes de l'església romànica, de mitjans del segle XII. És de planta rectangular, obrada amb carreus de pedra local rogenca, molt ben escairada. Es conserva un arc toral ogival que fa pensar en una volta de canó apuntada, de tipologia romànica. La porta principal té dues arquivoltes, emmarcades per una senzilla imposta, i guardapols exterior ornat amb semiesferes. El timpà, llis, està rematat per un gravat amb una flor de sis pètals. Els dos museus de Martorell, el Vicenç Ros i l’Enrajolada, conserven capitells, sarcòfags i diversos elements esculpits procedents de Sant Genís. Del castell es conserven escassos vestigis com algunes restes de muralla que ressegueixen el perfil de la roca.

Grimpada

Corriol a la dreta

Galliner improvitzat

Pista a la dreta

Corriol a la esquerra

Font de Sant Jaume

Sense aigua

Bassa de Sant Jaume

Corriol a la esquerra

Accés al recinte Sobirà

Torre Rodone

Torre Cobassa

Torre Betlem

Torre Valls

Accés al Castell

Torre de les Heures

Castell de Sant Jaume (s. IX)

Un gran recinte, amb restes de murs i bestorres, arran de l'espadat, bases d'una torre romana i altres dependències en ruïnes que formaven el cos del castell. El conjunt fou destruït el 1714. El castell de Sant Jaume consta de dos recintes principals, el primer i més antic dels quals envolta una massissa torre romana de planta circular construïda amb grans carreus escairats, assentats amb un morter duríssim. L'aparell del primer recinte és d'angles roms, d'opus spicatum. El segon recinte, que inclou el lloc on devia haver-hi el poblat, alterna panys de muralla amb bestorres rectangulars i aquestes, soltes, contornegen la part superior de tot el turó. Aquest recinte, d'estructura gòtica, inclou una estança que fins fa poc conservà dues arcades de diafragma ogivals i altres cambres, avui plenes d'enderrocs.

Torre del homenatge

Dipòsit

Sala Gotica

Capella de Sant Jaume (s. XI)

En una extensa planura, al davant, però no a la vora precisament, de la Masia de Sant Jaume, una casa del segle XVIII , que a la seva vegada està situada sota les restes del castell de Sant Jaume.

Corriol a la dreta

Faig de les dotze besses

Pou de ventilació de la mina

A fora del que queda de l'edificació hi ha aquesta bocamina que ja es pot veure a la foto històrica del CEM. Es tracta d'una galería d'una amplada i alçada molt mes gran que la boca 1 i que als pocs metres acaba en un pou que calculem te uns 10 metres de fondària. A ma esquerre podem veure un canal per desaiguar la galeria. Al sostre hi han minerals d'alteració del coure. A fora d'aquesta boca trobem el que queda d'uns rentadors pel mineral.

allotjament dels miners

Aquesta boca es situa dintre de l'antiga edificació. Es una galería descendent amb uns quants esglaons que als pocs metres mostra a ma dreta un pou, passat aquest, l'aire es nota calent i enrarit. Acaba als pocs metres col·lapsat. A les parets es pot veure un filons de barita i pirita, i just al costat del pou un filó d'òxids de ferro.

Mina la Martorellense

Mina la "Martorellense". Serra d'Ataix. Fou molt important, i la formació consisteix en un parell de filons de quars amb d'altres minerals, encaixonats entre les pissarres de l'Ordovicià , prop del contacte amb uns pòrfirs granítics. Els filons són quasi verticals, de direcció NE-SW. Els minerals presents són calcopirita, galena, marcassita, pirita, goethita, hematites, pirolusita (dendrites), fluorita (indicis) , atzurita, calcita, cerussita, dolomita, malaquita, baritina i quars. De tots aquests els minerals que s'explotaven eren els de plom.

Corriol a la dreta

Castell de Rosanes

El Castell de Rosanes és una obra del municipi de Martorell (Baix Llobregat) declarada Bé cultural d'interès nacional. Les restes del castell de Rosanes o de Pairet estan situats a la serra de les Torretes o de l'Ataix, i a una altitud de 252 metres. Esdevé l'Autèntic balcó sobre l'Alt Penedès i el Baix Llobregat amb ple domini dels camins que transiten pèls entorns de Martorell i a la seva esquena dels que s'enfilen cap al Veí castell de Castellvell de Rosanes o de Sant Jaume.

Pont del Diable

Parquing public gratuït