Martorell: edificis emblemàtics, torretes i mines

Nota: . Les dades culturals i d’altres més específiques les trobareu en aquesta magnífica web (http://losfolloneros.blogspot.com.es/2014/03/torretes-castells-i-mines-martorell-2014.html) . Fa referència a un itinerari similar, però més llarg. A ella em referiré, i des d’aquí agrair al seu autor –en Josep- la fantàstica ressenya que ens ha ofert.
També es pot consultar el mapa “Serra de l’Ordal” escala 1:20.000 de Ed Piolet.
Es pot llegir un comentari més ampliat al número 94 de la revista l'Agulla (https://gallery.mailchimp.com/0c3d7b592ee62e05fef6f6fdf/files/L_Agulla_n_mero_094.pdf)

L’inici de la ruta és a l’estació Martorell Vila dels FGC, per tant s´hi pot accedir amb transport públic. O també podem aparcar allí mateix.

Passem pel Pont del Diable i per la plaça de la Creu seguim el carrer de Pere Puig on podrem contemplar destacats edificis i façanes esgrafiades de Martorell. Continuem pel mateix carrer, ara amb altres noms, fins la rotonda de l’antiga N-II, on ens encarem vers la muntanya.

Passem per sota l’autopista i ja per un ampli sender remuntem vers la serra de les Torretes. Un cop passades les mines d’aigua -dues petites coves artificials-, trenquem a l’esquerra i voregem la Roca Dreta. A mesura que prenem altura la vista sobre Martorell es va ampliant i en algun moment podem copsar la Torreta del Clos que anem rodejant.
Arribem a una cruïlla, prop d’una bassa artificial i trenquem a l’esquerra tot carenejant suaument. Poc més enllà tenim a la dreta la Torreta Granadella i a l’esquerra la Torreta del Clos. Un cop visitades, baixem per un sender que s’encamina vers el torrent de Rosanes, el travessem per una resclosa i pugem fins incorporar-nos a una pista que seguim amunt, cap a l’esquerra. En pocs instants som als Quatre Camins. Ens encaminem ara, vers la Serra de l’Ataix (seguir l’indicador).

A uns 5 minuts, i a sota del castell de Rosanes que no veiem, continuem per la pista que puja a la dreta, assolint la carena. El camí és planer i voreja camps de conreu.

Després de trobar uns indicadors de canonades de Enagas venen dues cruïlles força seguides; en ambdós casos trenquem a l’esquerra: ens dirigim vers el nord-est i iniciem el camí de tornada, força més agradable, ara per sota el rocam vermellós, fins el següent trencall que ens durà a les antigues mines de plom i que des de fa estona estem visualitzant.

Un cop visitades refem el camí i continuem la pista que havíem deixat i que va planejant fins tancar el cercle: hem envoltat tota la serra d’Ataix. Baixem suaument per on havíem pujat fins els Quatre Camins i continuem a llevant seguint l’indicador de Les Torretes fins retrobar la bassa artificial que ja coneixem.

Baixem ara per la dreta fins trobar un petit sender també a la dreta, vers llevant. La propera cruïlla canviem bruscament de direcció vers nord-oest i ja no deixem el sender fins que travessem per sota l’autopista i assolim l’antiga N-II.

Si ens apropem al riu Llobregat passarem per la font de les Malaltes i la font de l’Eudó en el nostre camí vers el Pont del Diable.

Jaume Roig