Martorell- Pont del Diable-Arc de Triomf, Roques de Matauet, Mina de Plom Martorellense, Monestir de Sant Genís de Rocafort

Martorell- Pont del Diable-Arc de Triomf, Font de les Malaltes, Torreta Gramenella, Torre Clos,
Roques de Matauet, Castell de Rosanes, Mina de Plom La Martorellense, Monestir de Sant Genís de Rocafort, Font del Gilet- Martorell.

Pont del Diable, antigament conegut pel Pont de Sant Bartomeu, és d'origen romà i formava part de la via Augusta. Data del segle 10 a. C. aproximadament, té una longitud de 130 metres i compta amb una calçada ampla. Aquest pont està construït en entre les localitats catalanes de Martorell i Castellbisbal, sobre el riu Llobregat. És una reconstrucció realitzada l'any 1963 d'un pont gòtic de 1295, sobre una base romana.
De l'època romana es conserven els estreps del pont, fets amb grans carreus, amb inscripcions de les legions que van treballar (legions X Gemina, IV Macedonica, i un Arc Triomfal honorífic en el marge esquerre, probablement del segle II. Fins al segle XIV va ser l'únic pont de la vall sota del Llobregat.
El pont va ser destruït per una crescuda del riu, que es va emportar el pilar central, es coneix una reconstrucció l'any 1143. Posteriorment es va reconstruir com a pont gòtic amb un sol arc, obra iniciada en el 1283 i acabada al voltant del 1295, sota la direcció de Bernat Sellés, amb dos arcs ogivals, el major de 21 metres d'altura i 43 d'ample, per a evitar l'efecte de les riuades.
El perfil inclinat i la menor amplària ja no eren adequades per a la circulació rodada, però sí per al transport amb animals de càrrega, més comun en l'Edat mitjana.
Va ser restaurat l'any 1768 per l'enginyer militar Juan Martín Cermeño. Durant la Guerra Civil Espanyola, al gener de 1939 l'arc central va ser destruït per l'Exercito Popular Republicà en retirada, sent reconstruït en 1963, recuperant l'estructura gòtica de la reforma de 1283.
La llegenda conta que els habitants de la localitat de Martorell es trobaven pràcticament incomunicats per una inesperada crescuda del riu i el tractar creuar-lo suposava un gran risc. Llavors es va presentar el diable assegurant-los que construiria un pont a condició d'emportar-se amb ell al primer que el creués. Una anciana del poble, astuta, va animar als seus conciutadans al fet que acceptessin les condicions que el dimoni els demanava.
El diable es va posar a treballar en el projecte del seu pont infernal. Quan l'obra va estar acabada l'anciana es va acostar fins al pont de manera que semblava que tenia la intenció de creuar-lo. Quan va arribar a l'entrada del pont va obrir un cistell del qual va treure un gat negre al qual va esperonar perquè creués el pont a la carrera. Llavors la dona es va dirigir al diable: "Pots prendre-ho, nosaltres complim el tracte que acordem, el primer que el creués seria teu. Ja has cobrat!"

El castell de Rocafort s'aixecava en un lloc estratègic, sobre l'actual ciutat de Martorell, un punt clau defensiu enfront de les incursions islàmiques de l'edat mitjana. En el segle XI el lloc estava en mans dels senyors de Castellví de Rosanes i ja havia de tenir una capella dedicada a Sant Genís.
En 1042, Bonfill de Castellvell i la seva esposa Sicarda van fundar el priorat que van dotar amb béns i terres per a assegurar el seu manteniment. Tot fa pensar que l'establiment de la comunitat monàstica benedictina trigaria anys a fer-se realitat, possiblement en aquest lloc residia un monjo ermità mentre es construïen les dependències monàstiques. De fet, el priorat no es consolidaria fins molt més avanci, sembla que els primers monjos procedien de Sant Cugat del Vallès. El 1110 Sant Genís va rebre una donació important destinada a la construcció de l'església, la qual cosa fa pensar que si no tenia activitat, aquesta arribaria aviat i es pot confirmar documentalment el 1126.
En 1166 es troba el nom del primer prior de Sant Genís del qual hi ha notícies, Bernat. El priorat tenia al seu càrrec l'església parroquial de Santa Margarida, una antiga basílica paleocristiana (segles VI-VII) situada en el pla, sota el turó on s'aixeca Sant Genís. La bona situació econòmica de la casa hauria permès la reconstrucció de les dues esglésies, obra començada segurament en la primera meitat del segle XII. La relació del priorat de Sant Genís de Rocafort amb l'abadia de Sant Cugat del Vallès es va estendre fins a una data indeterminada, a mitjan segle XIII, quan va passar dependre de l'antic monestir de Sant Miquel de Cruïlles (Baix Empordà) i a causa d'això de la gran abadia de San Michele della Chiusa (Piemont) lloc d'on havia passat a dependre Cruïlles a principis del segle XII.
En 1336 va morir assassinat el monjo Bernat Roig, prior de la comunitat; com a autor del crim va ser acusat un altre monjo que havia estat a Cruïlles i que s'havia refugiat a Sant Llorenç de Munt. En aquesta època la casa va caure en decadència, la qual cosa es va veure agreujat a causa d'un greu episodi de pesta negra (1348). Un segle més tard la decadència s'havia accentuat i en 1448 les coses van empitjorar a causa d'un terratrèmol que va arruïnar els edificis, deixant les dues esglésies molt afectades i amb les teulades esfondrades. A causa de l'estat d'abandó que sofria, el papa Climent VII va emetre una butlla (1534) on posava les esglésies sota el patronatge del mercader Joan Bolet amb l'encàrrec de restaurar-les. El priorat va ser secularitzat, quedant d'ara endavant sota l'autoritat dels nous patrons laics i els priors seculars, situació que es va prolongar fins a principis del segle XIX.

Vull esmentar, que no em faig responsable del qual pugui ocórrer si no us informeu sobre la ruta, tant amb blogs, com amb oficines de turisme. Ull a l'època de caça, etc. Simplement, gravo la ruta que he fet, i la comparteixo, però és responsabilitat de la persona que vol seguir el track, anar ben informat sobre aquest.