Martorell, serra d’Ataix, castell de Rosanes, castell sant Jaume, Mines de plom

(En el blog, se accede a la traducción automática al castellano, galego y euskera) (In the blog, you can access the automatic translation into English and other languages)

(Baix Llobregat) Ruta el 7/12/2014; 10 km; +380 -380; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Martorell, Castell de Rosanes, Pla de Sant Jaume, Mina de plom, Martorell. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

El punt de trobada és a Martorell, hem quedat al costat de l’església de Sant Maria, però abans faig una foto de l’ajuntament, per uns carrers plens de cases amb magnífics esgrafiats: tot un museu a l’aire lliure. La vila està a 58 metres d’altura i va créixer al voltant de l’església més o menys a la confluència dels rius Anoia i Llobregat. D’altra banda es tracta d’un punt estratègic ja que per aquí passava la via Augusta que anava de Roma a Cadis i un element indicatiu d’aquesta importància és el Pont del Diable que encara manté una bona part de l’estructura romana del segle 8 aC.
Pel que fa a l’etimologia del nom, sembla que es tracta d’un derivat (segons l’Alcover-Moll) de “màrtir”. Se sap que el lloc ja està documentat des del 1033 i més tard va formar part de la baronia dels Castellvell. Aquesta baronia era la que va concentrar el control del territori el segle XI i es tractava d’una jurisdicció feudal que cobria des d’Abrera fins a Sant Esteve de Sesrovires i en que el centre senyorial era el Castell de Sant Jaume.

L’església de Santa Maria original era romànica, com cal imaginar donat l’origen de la vila. Però l’edifici actual va ser reconstruït el 1940 ja que havia quedat totalment ensorrada durant la guerra civil. Dels seus origen, a principis del segle XI, podem dir que era comte de Barcelona i per tant sobirà de Catalunya, Ramon Borrell III . Aquest sobirà estava casat amb una filla de Roger I, comte de Carcassona i va seguir lluitant contra els sarraïns cap el sud, en direcció als rius Segre i Ebre.
En aquells temps, ja feia 30 anys que Castella tenia un comte (Sancho García), successor de García Fernández i la seva dona Ava. Aquest comte va participar a la batalla de Calatañazor. A Lleó el rei era Alfons V el Noble i a Navarra García Sánchez II. Lleó ocupava el que avui és Galícia, Astúries i Lleó i Castella, més o menys, la petita franja que va des del Cantàbric (al nord) fins al Duero (al sud), Lleó (a l’oest) i Navarra (a l’est). Eren les nacions inicials cristianes ja que tota la resta de la península era el regne musulmà de Còrdova.

Des de l’església prenem el carrer de Mercadal, que va cap al sud i aviat comença a pujar fort, passa per sota de l’autopista i pren una pista que fa una forta pujada. A la dreta veiem un forat als gresos vermells, protegit per una volta feta amb maons. Es tracta d’una mina d’aigua, un vestigi... ...

Go to the blog
Ir al blog
Ves al blog