MAS BATLLIA I FORN DE PEGA PER LA FONT D'EN CRUANYES

El punt de sortida i arribada està situat a la Bòvila, al costat de la Deixalleria, en el camí vell de Palafrugell a Tamariu. Arribar fins a la Font d’en Cruanyes és un passeig. Aquesta Font està en el paratge d’en Cornellà. Es troba en un fondal del curs mitjà de la riera de Tamariu. Antigament coneguda com a Font d’en Camòs. Al seu costat hi havia hagut un cirerer i un roure monumentals. Anys ha el seu propietari en comercialitzava l’aigua. L’anunci del programa oficial de la Festa Major del juliol del 1961 deia : “Agua de Mesa de la Font d’en Cruañas. Exquisita. Digestiva. Diurética.”
Avui dia, tot i haver-hi un rètol que indica que no és potable, molts vilatans hi van a cercar aigua. Val a dir, que està un xic deixada. Un fangueix permanent i algunes deixalles de plàstics, ampolles i papers fan mal d’ulls i li donen un aire trist.
Creuem la riera de Tamariu i ens enfilem passant per sota de la barraca d’en Reches fins a trobar la pista i el corriol que passa pel costat del Forn dels Torrents utilitzat , en altres temps, per obtenir la pega negra.
Últimament s'ha qüestionat l'autenticitat de si és un forn de pega o de calç. La informació s'ha obtingut del treball de recerca "Els forns de pega a Catalunya" de Xavier Fàbregas i Comadran, professor col·laborador de la UAB on s'exposa la relació de comarques amb la indicació i l'estat de conservació dels forns de pega. Utilitza com a fons de recerca bibliografia sobre la vida rural i forestal així com comunicacions personals i Internet. A Palafrugell senyala el forn d'una sola cavitat al mas Batllia (Roma 2017)
El quitrà vegetal, la pega negra i l’oli de ginebró (Juniperus oxicedrus) són productes derivats del bosc, coneguts i usats per l’home des de temps prehistòrics.
La pega negra sortia de la doble destil•lació (combustió lenta) de la fusta de pi blanc o altres coníferes. En la primera combustió s’obtenia el quitrà de fusta (pega líquida) i cremant una part dels components més volàtils del quitrà, se’n treia la pega sòlida o pega negra. Sembla ser que el rendiment variava segons la densitat de la fusta. D’uns 3000 kg de fusta s’obtenien 300 kg de pega (rendiment d’un 10%).
El quitrà (brea) s’utilitzava per calafatar embarcacions o per enllumenar torxes i la pega negra en la cura d’animals amb malalties de la pell, per immobilitzar els membres fracturats, impermeabilització de vaixells, botes de vi, etc.
Els pegaires, igual que els carboners, solien viure en unes barraques fetes de troncs, pedres i fang. Sovint tenien vincles familiars amb les trementinaires de la vall de Vansa (Pirineu).
Baixem fins a la riera del Mas Batllia i seguim el seu curs fins que tornem a enfilar-nos. El bosc és net i la pau hi senyoreja. Un cop a dalt la carena visitem una barraca de pedra ,encara en bon estat, i un mirador natural que ens permet veure el mar. Un bon lloc per asseure’s i contemplar el paisatge. Seguim la pista en direcció oest fins a trobar el mas Batllia voltat d’uns espectaculars suros. A sota, a la riera, la Font Rovellada no plora. Una taula rodona i uns bancs d’obra, acompanyats d’uns immensos plàtans, respiren solitud i resten immutables. Refem el camí de tornada passant pel costat oest de la barraca d’en Reches fins arribar al punt d’inici.