Mas Casanovas - Bosc de Casanovas - Pla de Querol - Pla dels Casals - les Casetes - Collsuspina. 110915

Circular Collsuspina

Atractiva i espectacular volta circular pels voltants de Collsuspina per visitar frondossos boscos de roures i visitant també alguna barrraca de pedra seca molt antiga amb bon estat de conservació. Durant el recorregut també ens trobem amb algun possible dolmen prehistoric dels varis que existeixen per la zona.

La ruta surt de Mas Casanoves amb direcció a la carretera N- 141-c, fa una volta pel Bosc de Mascasanoves, agafa el Camí del Mas de Querol, passa per Collsuspina, Carrer Major, Església Mara de Deu dels Socors, Pla dels Casals, Les Casetes, el Sot de Puig i torna a Mas Casanoves.

El terme de Collsuspina és ric en troballes arqueològiques i restes de tombes i d'habitatges que revelen que ja era poblat a l'època neolítica. S'han excavat antigues tombes prop de l'Espina i una cova habitada sota la població, a l'hort del Paleta, que ha donat lloc a interessants troballes arqueològiques, algunes exposades al Museu Episcopal de Vic.

La importància del terme com a via de pas és confirmada per la primitiva via romana de l'època proconsular documentada entre el 124 i el 115 aC. per dos mil·liaris romans, l'un aparegut prop del Vilar de Tona, al peu de la costa, i l'altre a can Vendrell de Santa Eulàlia de Ronçana. Un tercer mil·liari, amb la inscripció malmesa, aparegué posteriorment a Vilageriu de Tona, el qual acabà de confirmar el traçat d'aquesta via romana, que coincideix en una bona part amb la Strata Francisca de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1050.

El nom li ve del mas de l’Espina, antics propietaris de bona part de la contrada. El poblet va formar-se al peu del collet de la pollosa en un indret planer i suau, habitat des de mil·lenis, com ho han revelat vàries troballes aqueològiques fetes al peu mateix de la població i pels voltants.

El poble de Collsuspina és un poble de creació moderna del camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina. Aquest edifici va ser aixecat per Salvi Pedrós al 1550 just a la partició dels dos termes, a la part de Balenyà. Al voltant de Can Xarina es van fer quatre o cinc casetes més al llarg del segle XVI i per al seu servei religiós entre l'any 1592 i el 1600 es va construir una capella a Santa Maria dels Socors, l'actual església parroquial, ampliada només amb una façana nova, un campanar i capelles laterals a partir del 1880.

Els únics censos antics del terme són religiosos i són del 1686, en què es diu que el terme tenia 23 famílies. Pels noms dels caps dels masos que dóna l'escrit del 1553, s'ha pogut calcular que en aquell any, hi convivien 11 famílies.