Mas de la Franqueta (Arnes) - Carrer Ample - Cova del Frare - Maraco - l'Espina - Refugi de les Clotes 2018-06-16 9:48

Mas de la Franqueta (Arnes) - Carrer Ample - Cova del Frare - Maraco - l'Espina - Refugi de les Clotes 2018-06-16 9:48

Ara fa poc, he tingut l’oportunitat de fer la Ruta dels Estels del Sud, amb en Jesús. Fins aquest moment, el Parc Natural dels Ports era un indret totalment desconegut per mi i cal dir que (tot i que ens pot semblar lluny de Barcelona, i ens pot fer certa mandra) atresora uns espais màgics, un conjunt de botànica, fauna, etnologia, història, geologia i paisatge que el fa d’un atractiu immens. I, per sort, per molts cops que hi torni, seguirà sent un espai natural amb llocs per descobrir... sembla inesgotable. Per aquest motiu he acceptar la proposta d’en Pep, que dins la programació de caminades de dissabte del Grup de Muntanya dels Enginyers havia preparat aquesta sortida amb molt de cura, i de nivell de dificultat "3’5-4 botes", que sembla ha esporuguit un xic a la tropa habitual ;-) L’equip aquest dissabte era reduït comparat amb altres sortides més populars, un quintet, però molt ben agermanat i amb moltes ganes de passar-ho bé: en Pep comandant, en Robert que ens ha conduit des de Barcelona, la Gloria i en Guillem.

Hem sortit de la zona d’esbarjo del Mas de la Franqueta, on podem emplenar d’aigua, i passem per una antiga marbrera. En Pep ens ha donat interessants explicacions en moltes parts del recorregut, en aquest punt ens ha explicat el funcionament dels forns de calç, que a diferencia d’altres indrets (per exemple recentment hem vist funcionar un Forn de Calç de Fonteta), aquí al ser pedres molt arrodonides, fer la volta amb aquestes roques per després fer el foc durant dies a sota era d’una gran dificultat i els forns tenien poc diàmetre. En aquest punt continuem, sense cap senyalització més enllà d’algunes fites, pel barranc del Carrer Ample. Aquest tram és preciós però a la vegada és una llera de torrent, molt pedregós i irregular , amb trams poc definits. Hi hem trobat alguns restes d’esquelets de cabra hispànica (Capra hispànica), mascles (amb una bonica cornamenta) o femelles (cornamentes més discretes). En Pep ens ha fet notar que en aquests fondals hi ha presencia de l’auró blanc (Acer campestre), la seva fulla serveix d'emblema al parc, i també trobem al parc el faig (Fagus sylvatica), amb una protecció especial. Hem vist una foradada a dalt del cingle -hi havia ganes de pujar-hi, però no hi ha corriol i cal embardissar-se-. Trobem la Font de les Bassetes i travessem l’Estret de les Palanquetes on més amunt visitem la cova de la Rambla o del Frare, que de ben segur que va servir de refugi durant llargs períodes doncs està molt ben emplaçada. Al final reconec el corriol del GR7 i la Ruta dels Estels del Sud que fa uns mesos he fet. Són els Rasos de Maraco i hem anat a veure el seu pou que donava vida a un mas, ara totalment esfondrat. Hem buscat amb la mirada els toros de Lídia que fa uns mesos campaven davant el mas, i finalment n’hem vist dos a un fondal.

Des d’aquest punt hem pujat pel dret fins a la Punta de Bassiols des d’on es pot veure el poble de Paüls i el cim del Caro. I directes pel PR al Cim de l’Espina, punt més alt de la jornada (amb 1.180,6 metres) on hem fet la fotografia de rigor. A partir d’aquest punt pràcticament tot ve de baixada. A partir d’aquí hem anat carenejant, en una zona on sol haver-hi forts vents i on abunda la punxeguda Coixí de monja (Erinacea anthyllis), hem contemplat el Baix Ebre, els meandres del curs baix i la desembocadura-delta de l ́Ebre, i hem arribat a sota del Coll dels Eriçons, on hi ha una balconada amb una vista a tota la vall. I ens hem arribat al reformat refugi de les Clotes, que és lliure. No hem pujat per la tartera fins Punta Serena -això queda pendent- les forces havien minvat i tirava més fer un bany als Estrets i una fresca al Casal d’Arnes. Deixem el bonic corriol que transita entre tarteres quan arribem al Coll de les Saleres on trobem la pista de Vall d’Uixó que ens portarà de retorn a la zona recreativa del Mas de la Franqueta, passant per davant (a l’altre costat dels Estrets) de la Coveta dels Ullals del Morago o Cova de Picasso. Al voltant de la font hem fet una interessant tertúlia i hem reposat forces.

Des d’allà amb cotxe i després a peu (fent un parell llarg de quilòmetres de propina ;-) anem fins els Estrets de Lliberós, i tot i que no ens arribem al Toll Blau, sí que en la primera gorga d’aigua clara i fresca acompanyat d’en Pep i en Guillem, prenem un refrescant bany. Per finalitzar aquesta magnífica jornada retornem de nou al Casal d’Arnes, que havíem visitat abans de les 9 del matí, i ho celebrem tot amb unes “fresques” amb patates!!

Veureu que hem trobat una flora molt interessant, a destacar: uns bells exemplars d'una rosella diferent a la normal, la Papaver dubium, un parell d'orquídies, una Orquis Gros (Dactylorhiza elata) i un Curraià vermell (Cephalanthera rubra), exemplars d'auró blanc (Acer campestre) que estan en el logotip del propi parc natural i un singular peu de festuc (Pistacia vera).

Agrair al Pep l'excel·lent preparació de la trobada i a tots els companys la magnífica companyia.

Salut i Cames!!