Mas Rovell i barraques de pedra seca al rodal de Talamanca

Avui hem fet una sortida tranquil·la, d'aquelles que es poden fer amb tota la família sense cap mena de complicació ni entrebanc. Pràcticament tot el recorregut transcorre per camí de carro molt transitable. I, cal dir-ho, no ens hem trobat ningú i això s'agraeix molt quan busques una passejada tranquil·la.

Hem pres la direcció de la carretera de Matedepera a Mura. Un cop superat el Coll d'Estenalles i més enllà els trencalls cap a Mura (a l'esquerra) i el de Monistrol de Calders (a la dreta) de seguida trobem el tros a mà esquerra on aparquem els cotxes.

La part inicial de la ruta resegueix en paral·lel al Torrent del Ramonet, mentre que a la part de tornada anirem carenejant –gairebé sense notar-ho– la Serra de les Bigues, sempre en el terme municipal de Talamanca.

Ja en el començament de la ruta hi ha un moment en què trenquem a l'esquerra per endinsar-nos uns quants metres en el que devia ser el camí principal cap a Mas Rovell, objectiu principal d'aquesta ruta. No presenta gaire dificultuat, més res apartar alguna branca que no ens esgarrinxi la closca...

Som arribats al Mas Rovell:
«Mas Rovell, 534 m. N 41º 43.123′ E 1º 58.588′ és situat al sud del terme de Talamanca, per sobre del Torrent de Ramonet i està envoltat d’una vegetació on predominen els pins i alzines. Es tracta d’una masia molt antiga d’estil català, d’estructura clàssica formada per tres cossos i sala central al pis, amb una portalada de pedra adovellada amb arc de mig punt que queda acompanyada de tres finestrals amb els emmarcaments de pedra treballada amb molta cura. Aquesta obertura de la planta baixa crea un eix de simetria a la façana principal que no es perd en la seva configuració de les restes actuals. Finestrals que mirats des de l’interior, encara es veuen acompanyats dels antics festejadors.
Avui només podem contemplar la paret de la façana i els dos murs laterals d’una alçada fins a sota teulada. La coberta ja no existeix, i la casa disposava antigament de planta baixa, pis i golfes a sota de la coberta a dues aigües.
Encara es poden reconèixer l’espai de l’era, el celler i la tina de vi.
La primera notícia del mas Rovell es troba en el fogatge de l’any 1.497, ja que en un dels focs és a nom de Pere Rovell de Talamanca. El 1.553 Joan Permanyer surt esmentat, com a estadà del mas Rovell, en el fogatge d’aquest any. El 1.576 Joan Camprubí i Robell, del mas Rovell i propietari al mateix temps del mas Batijiernas, fa un apuntament dels límits de la seva propietat.»
[del blog 'Mura, senderisme cultural fotogràfic https://muredine.wordpress.com/2008/05/02/can-pruners-mas-castella-mas-rovell]

Aquestes eren contrades farcides de feixes de vinyes. Pertot la vinya ocupava el territori. Per això ara, que no en queda ni una, la superfície deixada ha estat ocupada principalment per pins.

De l'època queden uns vestigis arreu: les barraques de vinya o de pedra seca, on els pagesos desaven les eines i s'hi deurien arrecerar per inclemències meteorològiques, bacaines i altres menesters... No deixeu de contemplar l'acurada tècnica amb què completaven tant la volta del sostre (de vegades coronada amb una llanterna o orifici que il·luminava l'interior) i l'arquitravat de la porta d'entrada (o pedra de dimensions més llarga que suportava la resta de pedres per salvar el forat de l'entrada). Una meravella!