Masella-Refugi Niu de l'Àliga-Coll de Pal-Masella

Aprofitant els bons dies de tardor que estan fent decidim pujar fins al Refugi del Niu de l’Àliga des de l’estació d’esquí de la Masella.

Deixem el cotxe i comencem a pujar pel Pla de la Masella en direcció al Pla del Tornador. Cal dir que de pla no en té res. Ja de bon començament la cosa s’enfila de valent i serà així la major part del camí encara que hi ha alguns petits trams més planers que ens deixen recuperar.

Seguim pujant per pista apte per 4x4 fins la Pleta de Castanys i voregem el Tossal de la Pia per encarar una sèrie de marrades que ens portaran fins al Ras d’Alp on veiem un isard bastant a prop i un bon ramat que estan just sota el Puig d’Alp.

Continuem l’ascensió ara una mica més portadora passant per l’extrem dels Rasos de Comabella i encarem les últimes pujades fins al refugi del Niu de l’Àliga i la Tossa d’Alp. El dia és esplèndid i les vistes són espectaculars miris cap al costat que miris.

Anem al refugi a esmorzar i fer la cervesa amb un company de Manresa que està fent una ruta d’un parell de dies per la zona. Després d’esmorzar i fer les fotos de rigor decidim baixar en direcció cap al Coll de Pal i allargar una mica la sortida.

Comencem a caminar pels Rasos de Comabella seguint la traça de la cursa Cavalls de Vent fins al Puig de Comabella i comencem la baixada fins a la Collada de Baixa. Un cop arribats a aquest punt el camí s’enfila en direcció al Cap del Serrat però com que nosaltres hem d’anar en direcció a la Masella per no pujar i després baixar cap al Coll de Pal decidim tirar pel recte i anar a buscar ja la carretera del Coll de Pal a la Molina.

Aquest és un tram molt i molt dret. No hi ha camí definit i només hi ha algunes fites que ens ajuden a seguir la millor traçada entre el mar de roca. Cal dir que s’ha de baixar en diagonal perquè si seguíssiu recte pel que sembla un camí millor per l’herba acabaríeu just a l’Avenc de Comabella per sobre el refugi de la Pleta de Comabella i tindríeu que tornar a pujar a part que podria ésser perillós.

Un cop feta aquesta baixada espectacular pel dret arribem a la carretera asfaltada que ve del Coll de Pal. La seguim fins que s’acaba i comença la pista de terra que va planejant amb alguna suau pujada fins al Coll de la Mola.

Mentre anem caminant podem veure el circuit del Bike Park de La Molina. És espectacular i passem just per sota d’un dels salts. Passat el Coll de la Mola ja comença la baixada i enllacem amb el camí que hem fet per pujar. Si es vol es pot fer drecera pel mig de les pistes d’esquí però la veritat és que es veu molt inclinat i decidim baixar per pista fins arribar a l’aparcament on hem deixat el cotxe.