Masos de Millà-Pla de les Bruixes-Sant Llobí-Millà-Cova Biot

Matinal pel municipi d'Àger, una zona poc transitada però força interessant pels senderistes com nosaltres. Ens dirigim al llogaret de Masos de Millà, situat a la capçalera del riu Farfanya, al sud de la serra de Millà, un contrafort del Montsec. Aparquem al costat de la capella de Sant Romà, a l’entrada del poble, prop hi ha el cementiri.
Iniciem la caminada seguint la carretera en la direcció per on hem vingut, a uns tres-cents metres trobem a l’esquerra el camí de la serra de Millà, per on ens desviem. Veiem alguns ametllers que ja ha iniciat la floració. Ens enfilem cap al Pla de les Bruixes, una extensa plana que segons la llegenda en nits de lluna plena si reunien les bruixes en aquelarre. Continuem per la pista cap al Coll de Morell, on iniciem el descens per la mateixa pista. Passem per una caseta de pedra, però al mapa no surt cap nom. Arribem a un desviament nosaltres anem cap a l’esquerra seguint les indicacions de la senyalització vertical cap a Millà. Al costat del camí veiem dues basses, segons el mapa ICC es la font de Canals.
Arribem al santuari de Sant Llobí, està tancat, encara que sembla que hi ha habitacles per utilitzar com a refugi. Va ser lloc de guariment i benedicció de bestiar. Baixem cap al llogaret de Millà, també del municipi d'Àger. Només entrar al poble trobem l'església de Sant Pere. Crida l'atenció l’espadanya sense campana. Els veïns de Millà per garantir la conservació i el funcionament de la campana van decidir cedir-la en règim de comodat al Monestir de les Avellanes. Anem cap al carrer de la font per seguir el sender que passa per la font del Cinto o font de Millà. Hi ha un aljub i uns rentadors, tot molt deteriorat i abandonat. Iniciem el fort ascens tot fent llaçades per un bonic sender amb unes vistes espectaculars del Congost de Mont-rebei i del Montsec, una mica enfarinat per la nevada d’ahir. Arribem al torrent de l’Horta, el creuem i el camí s’aplana, sembla un antic camp de conreu, hi ha restes de murs de pedra. Prop d’unes alzines, i mig amagada pels matolls hi ha la cova de Biot del Peraire. El forat a terra dóna pas a una sala amb la paret recoberta d'una capa de cristalls de calcita, llàstima que alguns desaprensius en van arrancar.
Iniciem el retorn direcció al Pla de les Bruixes, anem pel dret i camp a través a buscar el sender, bastant indefinit. Anem, seguint les fites per aquest corriol difús, on és fàcil despistar-se i desviar-se, no podem deixar de mirar el GPS per poder-nos orientar. Finalment arribem al camí dels Corrals, que ens porta al Pla de les Bruixes i continuem pel mateix camí d’anada cap als Masos.