Maspons i Anglasell 1897: Les Barbotes, l'Avencó i Vallderrós

Hotel Molí de la Torre

La Fàbrica Vella està situada a la riba dreta del riu Tenes i està orientada cap el sud buscant l'aprofitament de la llum del sol durant tot el dia, i la força de l'aigua, seguint la tendència que s'havia iniciat a Catalunya a arrel de la revolució industrial. La Fàbrica Vella forma part d’un conjunt històric situat al barri del Rieral de Bigues. Aquest conjunt està format per la fàbrica com a edifici principal, la bassa adjacent, la masia el Molinet, la Porteria o Casa de la Fàbrica i la masia la Polvoreria. En la construcció d'aquesta nau es va aprofitar part de l'estructura d'un molí anterior, que queda situat a l'extrem nord de la façana sud-est. En aquesta façana es poden veure el tipus constructiu del molí, de murs de pedra, i el carcavà situat a la part inferior, amb arc de mig punt i dovelles de pedra. També va aprofitar la bassa d'aquest molí, situada al darrera, amb unes arcades de pedra que reforçaven el mur de contenció. Tant la bassa com el rec, que ve des de Can Noguera, es conserven en relatiu bon estat. El lloc on està emplaçat s'anomena la Resclosa, i és un antic parc de principis de segle XX, avui abandonat. De la resclosa que encara es conserva en el riu Tenes en surt el rec que alimenta Ca l'Ainé, el molí situat més avall, i els camps de regants del Rieral. Actualment és l'hotel Molí de la Torre.

Can Noguera

Can Noguera és una masia del poble de Bigues, en el terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental. Es troba en el sector central del terme, a prop i al nord-oest del Rieral de Bigues, a la dreta del Tenes. El seu accés és des de la carretera BP-1432, en el punt quilomètric 23'4, des d'on una pista rural en bon estat travessa el riu just al nord de les Barbotes, i en uns 250 metres mena a Can Noguera. Al nord d'aquesta masia hi ha el Camp de Palau, a ponent, les Costes de Can Noguera, al sud-oest, la Quintana de Can Noguera i al nord-est la masia subsidiària de Can Noguereta. És una de les masies històriques del terme. Data del segle XVII, amb nombroses modificacions al llarg del segle XX. És de planta basilical, corresponent a la part més antiga, però alhora té elements modernistes, en edificis annexos com la capella de la Mare de Déu de Montserrat, la granja i la porteria del conjunt arquitectònic, a més dels elements decoratius de la façana principal. En els voltants, a més, hi ha tot d'edificis de dependències del mas, entre les quals destaca la casa dels masovers, una antiga planta embotelladora d'aigua, i diverses quadres i estables. Al nord de la casa principal, a ran del Tenes, hi ha un petit parc, amb una font també construïda a principis del segle XX.

Gorg de can Noguera

En aquest gorg es van rodar escenes de la telesèrie Mecanoscrit del Segon Origen, una de les primeres que va produir TV3 i basada en l'obra del mateix títol de Manuel de Pedrolo. És el darrer dels gorgs del Tenes, situat en un entorn d'incomparable bellesa.

Font de can Noguera

La font de Can Noguera, que també és coneguda com la font del Lleó o de ca l'Argelich, és una font d'estil modern que data del 1947. Es tracta d'una font antropitzada amb una petita àrea d'esbarjo, que resta mig abandonada, i per on raja s'ha fet un pericó d'obra ben enrajolat i amb aplics de ceràmica. El brollador adquireix forma de cap de lleó. És una de les fonts més emblemàtiques del poble. A partir de 1960 s'hi va obrir una planta embotelladora prop de la font per aprofitar comercialment l'aigua, però no va ser rendible i va tancar al cap de pocs anys. Va ser un pol d'atracció important de gent, sobretot als mesos d'estiu. Visitants de cap de setmana, estiuejants o gent del poble s'acostaven a refrescar-s'hi i a gaudir de les seves ombres. La font segueix tenint el mateix aspecte que al 1947, però el seu entorn ha patit una gran transformació, sobretot arran de la fortíssima riuada de l'octubre de 1994.

Les Barbotes

Les Barbotes augmenten o disminueixen sense que hagi plogut o hi hagi sequedat en les montanyes vehines; y aço ha sigut causa de que se les consideri procedents de paisos mes o menys llunyans, havent inventat en apoyo d'aital idea, la poètica imaginació del poble, y segons és costum en quasi totes les comarques on se presenten fenòmens semblants, el cuento del pastor a qui li cauen el plat y cullera de fusta en una font dels Pireneus pera reapareixer, arrastrats per aigües subterranies, a una gran distancia. Aquell dia les Barbotes ab prou feines brollaven, y aço que pochs dies abans, ab tot y la gran sequedat, anaven abundantissimes: ja donarem l'explicació de semblant fenòmen.

L'Avencó

Font molt caudalosa y intéressant per l'origen que en el pais se li atribueix, puix és opinió general que ses aigües provenen de la riera de la Banco, situada en la conca del Congost, prop de les cases del mateix nom d'Aiguafreda. En prova d'aço's diu que la font s'enterboleix a les 24 hores pròximament dt les avingudes que sofreix l'esmentada riera, quais aiguës desapareixen en diversos xucladors que hi ha vora son lloch de confluencia ab el Congost. Aquest dato és cert, corn tindrem ocasió de provar. A fi d'observar la manera corn naix l'aigua de la Banco y si hi havia algun forat o esquey practicable, en Pages y jo'ns descalçàrem, y ajupits, y de peus a l'aigua, ens internàrem per la seva boca. Als 4 mètres escassos ja trobàrem el pas interceptat, y a la llum del magnésium examinàrem l'interior on nos trobavem. Forma aquest una reduhida caverna oberta en el quaternari per les avingudes de la Banco, la quai, brollant de dintre la roca viva, al trobarse ab aquella capa de terra que li privava'l pas, l'anà esgratinyant fins a formar Tactual caverna. Al fons d'aquesta, y per dessota una gran roca sobreposada, surt quasi tota l'aigua.

Can Perera

Casa d'un sol cos paral·lel a la façana, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Té un cos més baix adossat a la façana dreta, que servia de cobert i aparcament. Destaca la composició simètrica de les obertures de façana, emmarcades en obra vista, així com les verdugades que lliguen les cantonades de la planta baixa.

Can Mas de Baix

Forat de la Baga de can Torroella

El forat de la baga de Can Torrella. mes que'l nom d'avench, mereix el d'esquerda, donchs no és mes que una dislocacio de les capes del triàsich produida per algún enfonzament. Ens hi ficàrem en Francisquet y jo, y ell me digue que dies enrera ja hi havien baixat ab el seu germa Ramon, y que fins havien dut eines, desembrossant el fons y podent avançai- uns quants mètres mes. La baixada's fa sens grans dificultats, arrapantse per les pedrés o lloses del tries completament dislocades, fins que als 13 mètres se troba'l pas interceptat per la runa.

Torrent de la Font de la Guilla

El Torrent de la Font de la Guilla, també anomenat torrent de la Vall Roja, és un torrent que es forma a la Font de la Guilla per derivació del torrent de Can Bori, al nord de Can Feliuà i del Coll Ventós. Des d'aquest lloc davalla cap a ponent, fins a abocar-se en el Torrent del Quirze a ponent de Can Prat de la Riba i al nord-oest de Can Mas de Baix.

Els Tripons

Seguir el camí de l'esquerra.

Pla de Benet

Seguir el corriol que baixa a l'esquerra.

Torrent de can Pagès

El Torrent de Can Pagès, és un torrent que discorre en el territori del poble de Riells del Fai. Es forma a llevant de Can Berga i a ponent dels Camps de Can Quintanes i de la masia de Can Quintanes, des d'on davalla cap al sud, decantant-se lleugerament cap a ponent. Al cap de poc rep per l'esquerra el torrent del Joncar. Continua cap a migdia, travessant el sector oriental del Bosc del Viaplana, passant a llevant de Can Mimeri. Poc després passa també a llevant del lloc on hi havia hagut les masies de Can Conillo i Can Pagès, arriba també a l'est del Turó d'en Vileu, lloc on es transforma en el torrent del Quirze.

Bifurcació

Seguir el corriol que puja a la dreta.

Pla de can Vileu

Part més elevada de la urbanització Els Boscos de Riells, apareixem davant el número 69 del carrer Serrat d'en Guerri, carrer que cal seguir en sentit descendent per agafar drecera en el carrer dels Pins.

Riells del Fai

Ab recansa deixàrem a Vallderrós, encaminantnos, a la claror deis darrers raigs de sol, cap a Riells del Fay, on férem parada, y després reprenguerem el cami, arribant ben bé a les rosques a la casa pairal dels Maspons. De l’edifici original de l'església de Riells només resta el mur nord-oest, que es troba sota el campanar, de torre, que es troba construït sobre l'antiga espadanya. És rectangular fins al segon pis, on després pres forma ortogonal de cantons desiguals. L'alçada aproximada és de 25 metres, amb una base que mesura, aproximadament, 5'5 x 3'5 metres. Els gruix de les parets és desigual, però oscil.la al voltant dels 90 centímetres. Com a curiositat cal destacar que a la coberta del campanar hi ha arrelada una figuera, que sembla que ja existia a mitjans del segle XIX, segons una tradició oral que ha passat de pares a fills.

Torrent de Puigfred

El camí del grau de l'Alzina Rodona creua el torrent de Puigfred per aquest petit gorg, mal anomenat Gorg de les Donzelles, doncs no és aquest.

Bifurcació

El grau de l'Alzina Rodona continua en ascens. A tramuntana, un corriol en lleuger descens porta a destí.

Font de l'Uià

El fons de Vallderrós és molt accidentat a causa de les grans roques despreses, pel treball dels sigles, de les singleres dels costats. Entre elIes naix una font molt abundant y fresca, y al seu costat mateix els nostres companys hi havien establert un verdader campament culinari. Al sentir els nostres xiulets havien tirat l'arroc a la Cassola, y a la nostra arribada se sentia una oloreta que feya retornar. Dinàrem tots, asseguts com poguerem, dintre una petita bauma formada per roques despreses; y com que tots erem joves, sense gaires mals-de-cap, y alli ont hi ha joventut hi ha vida y alegria, no cal dir la gatzara que regna durant el dinar.

Gorg de Vallderròs

A mida que'ns hi anavem acostant podiem observar l'importancia d'aquella massa de toba quaternaria depositada allí, en el fons d'aquella valí, desde dalt el single fins a baix, per l'aigua que s'escorra de la part superior. Aquesta aigua porta en disolució gran quantitat de carbonat de calç que's deposita sobre tots els objectes; y aixi, després de sigles y sigles, arriba a formar uns considérables dipòsits de traverti. L'aigua, després d'haver recorregut aquesta gran massa, se detura un moment, formant un petit estany, anomenat gorch de Vallderrós, el qual, com que esta rodejat d'unes grans rocasses, té un aspecte un' xich fantàstich y molt a propôsit pera servir d'escena a les tradicions y llegendes de valkiries y dones d'aigua que, recullides de la veu popular, nos han donat el Sr. Maspons y Labros y sa distingida germana Dª Maria de Bell-lloch.

Font Fresca

La Font Fresca està situada a quasi 400 metres d'altitud, al capdamunt de la vall del torrent de Llòbrega, a la seva dreta i prop d'on es forma aquest torrent. Les seves aigües omplen un gran dipòsit que hi ha en aquell lloc. La font és en un lloc de difícil accés, però en davallar forma una petita bassa, cosa que li dóna aspecte de font de bassa, tot i que és de biot. Té una placa on es representen dues figures, en record de la llegenda de la dona d'aigua, i en un nivell més elevat una altra placa amb la llegenda "Font Freda, 10 juny 1966".

Barbot Negre

Després recorreguerem Pujant a les coves l'exterior, les paelles y el dosser, que'n traguerem una fotografia; y vist tot, a l'entornarnos cap a la font vaig trasladarme, en ales de l'imaginació, a époques passades, als primers temps de la reconquesta; quan aquella vali estava coberta de secular boscuria; quan els fenòmens de la naturalesa no se sabien explicar perqué no's coneixien ses causes; quan la gent, crèdula ja de si, recordava encara les llegendes y tradicions que'ls seus passats li havien portat d'altres terres, y les aplicava als objectes que la rodejaven. Y, davant d'aquest quadro, me preguntí: ¿té res d'estrany que'ls nostres avis, impressionats per les misterioses belleses d'aquesta vall, la fessin estatge de fades, dones d'aigua o valkiries? En una zona molt elevada del Grau de les Escaletes, segurament el pas més complicat per guanyar els Cingles de Bertí, es troba la zona del Barbot Negre, en els contraforts que hi ha entre el torrent de la Llòbrega i el del Traver, un lloc on els travertins formen una colla de formes curioses i imaginatives gràcies, sobretot, a l'acció erosionadora de l'aigua. Des d'aquest punt, també, s'observa perfectament tota la vall de Vallderrós i la seva sortida cap a Riells del Fai.

Font de l'Alzinella

Font situada dins del casc urbà de Riells amb accés des del carrer que porta el seu nom.

Torrent de can Quirze

El Torrent del Quirze és un torrent que discorre al territori del poble de Riells del Fai. Es tracta d'un topònim romànic modern o contemporani: el torrent pren el nom d'un dels propietaris de les terres per les quals discorre. Es forma a llevant de Can Margarit i dels Camps de Can Margarit, al Rieral, al nord-oest de Can Prat de la Riba i de Can Mas de Dalt, per la transformació del torrent de Can Pagès. Aquest lloc és al vessant sud-est del Turó d'en Vileu. Davalla cap al sud-oest deixant a llevant Can Prat de la Riba i Can Mas de Dalt, al lloc on rep per l'esquerra el torrent de la Font de la Guilla, i a ponent Can Margarit, travessa la carretera BP-1432 i s'aboca en el Tenes al nord del Camp de Palau.