Massanet de Cabrenys: Sant Cristòfol dels Horts, castell d'Arget, la Fillola, Castell de Bac Grillera i ermita d'Alfau.

Coll dels Horts, d'aqui sortim.

El que resta de l'església romànica de Sant Cristòfol dels Horts.

Església romànica que apareix documentada l'any 954.

L'enderrocat mas dels Horts.

Pla de la Fillola.

Castell d'Arget

Petit castell fet amb roques calcàries de dimensions mitjanes, no treballades i amb un morter pobre de calç i sorra. La seva planta segueix el sinuós relleu del cim. Avui en dia resten fragments de murs, els fonaments d la torre, de planta circular, i també la base de la porta d'entrada, situada al sud, amb el forat rectangular de la tanca. Tot el conjunt és només accessible per un petit espai entre les roques, amb esglaons rudimentaris de pedra i on avui en dia hom ha posat una cadena per imparell amb més facilitat. El paisatge que es pot admirar des del cim d'aquest niu d'àligues és senzillament impressionant, i dóna fe de què a l'Alt Empordà les muntanyes tenen tanta o més bellesa que la seva famosa plana. Situat al capdamunt de la coromina d'Arget, en un lloc pràcticament inaccessible i de gran visibilitat. És de dimensions reduïdes i un excel·lent lloc de guaita de la vall de la Muga. El podríem relacionar amb el sistema defensiu propi dels pobles muntanyencs en èpoques visigoda i sarraïna, i després reaprofitat pels francs en el seu domini del territori. Mai va ser un castell feudal i probablement ja n'era abandonat als segles XI-XII. El trobem citat en un document de l'any 1516 com a llinda d'un territori, la qual cosa demostra que era coneguda la seva existència. També hom el coneixia, com tantes vegades trobem, com «castell dels moros».

Indicador.

Cim de la Gavarra amb el seu vèrtex geodèsic.

El roc de Bac Grillera.

Lloc per on hem de grimpar fins dalt, hi ha cadenes.

Cim del roc de Bac Grillera, on hi havia la torre de guaita, avui enderrocada.

Ermita de la Mare de Déu del Fau.

L'ermita de la Mare de Déu del Fau o de Santa Maria pertanyia a l'antic terme parroquial de Carbonils, ara terme d'Albanyà, al límit amb Maçanet de Cabrenys. És coneguda també com l'ermita de "les Formigues" o de "les Alades". La imatge de la Mare de Déu va ser destrossada el 1936 i va ser reposada amb una de semblant a l'anterior el 1948. Té uns Goigs dedicats. L'ermita ja existia al segle XIII i fou reconstruïda a la primera meitat del segle xv. Segons Lluís Constants, per un document datat a Perpinyà el 24 d'abril de 1407, el vicari general del papa Luna (Benet XIII), Guillem Mariner, atorgà indulgències als devots que donaren almoines per a la reconstrucció de la capella de Santa Maria del Fau, caiguda en part, a la qual deia que acudien una gran multitud de fidels. Aquesta mateixa gràcia tornà a ésser concedida pels bisbes Dalamau de Mur, l'any 1415, i Bernat de Pau, el 1438; aleshores es feia constar que aquesta capella pertanyia a la parròquia de Carbonils. L'església edificada vers el segle XV, actualment és abandonada, però de moment s'aguanta en totes les seves parts (font-Viquipèdia). Actualment s'està reconstruint l'hostatgeria del costat.

El teix d'Alfau.

Arbre centenari. El teix és un arbre de fusta bona i olorosa, però de fulles molt verinoses.

Font de l'Alzina.

Font d'aigua clara i fresca, encara que raja poc, un oasi en el camí, sota l'ombra d'una gran alzina, arbre espectacular.