Massís de Cadiretes: Puig de ses Cadiretes, monuments megalítics i Castell de Montagut

L’espai natural del massís de Cadiretes se situa a la zona costanera de la província de Girona, ocupant gairebé la totalitat del terme municipal de Tossa i part dels termes dels municipis veïns.
Aquest massís, també anomenat de Sant Grau o d'Ardenya, és un dels millors exemples conservats, tot i les transformacions, del paisatge primigeni de la Costa Brava.
Aquest itinerari circular ens porta a fer una descoberta dels paratges que rodegen els cims del Puig de Cadiretes i de Montagut, tot passant per alguns dels dels monuments megalítics conservats a la zona, molt prolífica, inclosa la joia de la corona de la ruta, la Pedra-sobre-altra.
El punt de sortida de la ruta es troba més o menys al km 8,5 de la GIP-6821 (carretera de Llagostera a Cala Salions) on hi ha un petit espai per deixar el cotxe.
Cal dir que, a l’última part del recorregut, la pujada al cim de Montagut, es fa per un sender força embardissat i que, en arribar al Castell es fa difícil de transitar. Si aneu amb canalla o gent amb algún problema de movilitat, millor fer-ho per la carretera (igual que el camí de tornada).
Aquests son els punts d’interés de la ruta:

MENHIR D'EN LLACH:
El menhir d'en Llach està situat a prop de Can Cabanyes al Puig de Cadiretes al terme municipal de Llagostera (Gironès). és de granit rosat-negrós i de tipus fal•liforme, i mesura 74 cm d'ample per 76 de gruix, amb una alçada de 265 cm. A la part superior mostra una inscultura en forma de meandre serpentiforme amb una cassoleta en el seu inici, mentre que la part soterrada, en canvi, no està desbastada. Està datat en el període del Neolític Mitjà/Calcolític entre el 3500 i el 1800 aC.

PUIG DE SES CADIRETES:
Al cim de Ses Cadiretes (518,7 m) trobem un vèrtex geodèsic i una vista panoràmica de tota la zona del Massís de l’Ardenya Cadiretes, la plana selvatana amb el municipi de Llagostera a primer terme i el Montseny com a rerefons. A pocs metres del cim hi ha una torre de vigilància d’incendis tancada, però enfilant-se un tram per l’escala d’accés (ara desmuntada) es pot obtenir igualment una vista panoràmica de la costa.

PARADOLMEN D'EN GARCÍA:
El paradolmen, a diferència del dolmen, no és pròpiament una construcció humana: se n'aprofiten cavitats naturals, blocs erràtics o la morfologia del terreny ja existent per construir-los, tot i que en alguns casos la intervenció humana n'ha modificat l'estructura final.
Aquest notable exemplar que tenim al davant, el paradolmen d'en Garcia, un dels més coneguts de Catalunya, va ser identificat per Agustí Garcia l'any 1974, i va ser estudiat per Esteve Fa i Tolsanes el 1979, excavat finalment per col•laboradors del Museu de Tossa de Mar.
Es una cambra sepulcral més o menys rectangular que aprofita un bloc erràtic i la penya natural. La coberta, almenys anivellada artificialment, està falcada posteriorment amb petits blocs i una paret de pedra seca considerable. L'entrada deuria ser un curt corredor, una petita galeria coberta en forma de U. Queden restes visibles del túmul artificial que l'envoltava.

MENHIR DE MONTLLOR:
Identificat per Esteve Fa i Tolsanes l'any 1979.
És un megàlit de granit antropomorf (en forma de persona) d'una sola peça, amb una pronunciada escotadura al centre del seu perfil de migdia. A la cara de llevant, la seva superfície està parcialment colgada per la terra vora el camí, vista en la seva integritat a la cara contrària.
Malgrat no hagi estat excavat mai científicament, la seva data hipotètica de construcció es podria situar vers el 4000–2500 aC.

PARADOLMEN PEDRA-SOBRE-ALTRA:
Considerat el monument megalític més important de la zona de l'Ardenya-Cadiretes.
Identificat per Esteve Fa i Tolsanes, la primera excavació va realitzar-se entre 1977 i 1978. Va ser excavat oficialment el 1979.
És un bon exemple de paradolmen situat a la base d'una torre rocosa natural, amb una cambra sepulcral de forma aproximadament rectangular, aprofitant una cavitat enfonsada artificialment en extreure la terra del gran bloc que la cobreix. Mesura 3,4 m de profunditat, 2,6 m d'amplada i 1,25 m d'alçada. L'entrada era a través d'un llarg corredor, una galeria coberta de més de 4 m de llargada tapada amb lloses, bloc i paret seca, coberta per un túmul artificial del qual encara en queden restes. Sembla ser que també hi havia un menhir, desaparegut aproximadament el 1990.
La seva datació es fixa entre el 2700–2200 aC.

CASTELL DE MONTAGUT:
Castell situat al capdamunt del cim del puig de Montagut (498,3 m), del qual només es conserven restes de la fortificació. A causa de les poques evidències conservades i la falta de documentació i estudis es desconeixen la seva trajectòria històrica.
Del castell se'n conserva la part inferior d'una torre de planta circular i part del clos emmurallat. D'aquest en roman un mur septentrional que s'adossa a la torre, amb diverses espitlleres i una petita porta d'accés. Pel costat sud de la torre, també es conserva l'arrencament d'un mur que correspondria a les estances interiors. És probable que es conservin més restes en el subsòl.
Per les característiques arquitectòniques que es conserven, es considera una obra dels segles X-XI, i es pensa que en els segles xiv i xv, el castell només actuava com a torre de guaita

CAN RUSQUES:
Can Rusques, situada molt a prop de la carretera de Llagostera a Salionç, era un lloc de referència per tots aquells que anaven de l’interior a la costa, sobretot perquè tenia una font per a refrescar-se. Actualment el seu estat enrunat no fa justícia a la propietat. Pel nom apuntem que en la seva gestió forestal el suro hi deuria tenir un paper important, ja que coneixem amb el nom de rusquer la pila de suro que es feia en el moment de la pela per ser venut. La majoria de rusquers es situaven a prop del camí o de les masies a on s’adreçaven els compradors interessats per tal de mirar i valorar el producte.