Massís de les Salines: Roc del Pou, Roc de Fraussa, Roc de la Campana, Roc del Comptador i el Moixer

Massís de les Salines: Roc del Pou, Roc de Fraussa, Roc de la Campana, Roc del Comptador i el Moixer
David Soler, juliol 2019

Ens dirigim al santuari de la Mare de Déu de les Salines, a Maçanet de Cabrenys, amb la idea de recórrer els diversos cims principals del massís de les Salines, tot resseguint la frontera entre les comarques de l’Alt Empordà i el Vallespir. Al santuari s’hi pot accedir amb cotxe, prenent una pista asfaltada que surt de la carretera GI-503 just abans d’arribar a Maçanet. Després de passar les darreres cases d’una urbanització de la part alta del poble s’esdevé de terra, però és ampla i sol mantenir-se en bon estat. En uns 8 km arriba al santuari-refugi de les Salines, lloc que per sí mateix ja mereix una visita. La caminada no revesteix dificultats tècniques remarcables, més enllà de recórrer camins amb força pendent i trams bastant rocosos, però la qualifiquem de nivell moderat perquè també cal estar atent a l’orientació. Al santuari hi pot haver servei de bar en temporada d’estiu, i sota la pista, a la darrera corba abans d’arribar-hi, hi ha una font. Més amunt no en trobarem cap altra, tot i que n’hi ha una a la pista que accedeix a les antenes del Moixer, per on no passarem. En aquesta zona solen ser freqüents la tramuntana i la boira, per tant aneu preparats d’acord amb la previsió meteorològica. Ah, i vigileu que els waypoints m’han quedat desordenats, tant a la pàgina de wikiloc com a l’arxiu.

Comencem a caminar des de l’esplanada de sobre el santuari, on al costat d’un plafó i un pal indicador comença un camí que, ja d’entrada i sense donar opció d’escalfament, puja ben fort pel bosc a buscar la carena de les Salines (wp 01, 20 min). Quan sortim a la divisòria ens envaeix la boira. Cap a la dreta (est) continua el camí que s’enfila fins al cim del Puig de les Pedrisses, més conegut com de les Salines (1333 m), però l’espessa boira que ens envolta ens fa desistir d’anar-hi. Total, no veurem res i haurem de tornar igualment a aquest punt. Per tant tirem pel camí a l’esquerra (oest), i passant entre ginebrons, falgueres i sortints rocosos coronem el Roc del Pou (wp 02, 1288 m, 35 min). Malauradament la boira no escampa, o sigui que de vistes res de res. Continuem i baixem una mica fins al Coll dels Pous (wp 03, 45 min), una clariana oberta per on passa la pista que puja al Moixer, i des del nord hi arriba una pista que ve de la part de Ceret. Com que tenim la intenció de fer una circular, optem per continuar pel GR10 que recorre l’obaga de la vessant nord, a veure si més tard quan arribem als cims la boira ja s’ha dissipat. Al mateix coll passem una barrera i en direcció nord i, a mà esquerra, agafem el camí que cap a la nostra esquerra entra a la fageda. De seguida trobem una bifurcació: ens dirigim cap a la dreta i més tard tornarem per l’esquerra.

Ara el sender, amb ocasionals marques de pintura vermella i blanca pròpies del GR, va fent un flanqueig ascendent, a trams planejant, per una fantàstica fageda on de tant en tant també hi ha algun avet. Al wp 05 (1h 20 min) el camí sembla que es bifurca, amb un ramal que segueix recte força planer, i un que comença a pujar en paral·lel per l’esquerra. Prenem aquest segon, pensant que el de la dreta s’allunya del nostre objectiu, ja que sabem que abans d’arribar al Collet de Sant Martí hem d’abandonar el GR. Però un xic més endavant, en passar per un fals collet en un llom una mica més pronunciat, sembla que se’ns torni a unir per la dreta. Pocs metres més endavant el camí passa sota unes roques prominents, i ens fa la sensació que podríem anar mal encaminats (de fet, anàvem perfectament ben encaminats). Tant de bosc i la manca de referències visuals ens fa decidir pujar pel dret (wp 06), pensant que enllaçarem amb el camí a l’esmentat coll, ja prop del Roc de la Campana. Amb certes dificultats (aquest és el tram més complicat d’avui), acabem sortint-hi, però no on ens pensàvem. Traiem el cap per la cresta, consultem mapa i gps, i descobrim que hem anat a parar directament al Roc de Fraussa. Ens enfilem a les roques del que sembla la punta més alta, i ens adonem que es tracta de la punta est (wp 07, 1h 45 min), situada molt a prop de la punta oest i principal. Si més no, la boira ha escampat del tot. Baixem una mica fins la base d’aquest segon esperó, i amb una grimpadeta ens plantem al capdamunt del Roc de Fraussa, on apenes hi ha espai per mantenir-se dret (wp 08, 1421 m, 2h). Grans vistes del massís, amb el Roc del Comptador i les antenes del Moixer cap a l’est, i la cresta fins el Roc de la Campana cap a l’oest. I més enllà l’Alt Empordà, l’Alta Garrotxa, el massís del Canigó, la plana del Rosselló... Val a dir que amb el Roc de Fraussa hi ha certa confusió toponímica-cartogràfica: en molts mapes hi consta com a Roc de Frausa, i en la cartografia francesa com a Roc de France. Sembla que la grafia amb dues esses seria la correcta. Per acabar-ho d’adobar, no és el punt més alt d’aquesta serra, i el topònim ha estat assignat antigament al que sí que ho és, el Roc del Comptador.

Descendim i reprenem la marxa pel corriol carener, que ara baixa fins enllaçar amb el GR10 (wp 09), on hauríem arribat si des del wp 06 no ens haguéssim embolicat a fer el senglar. Ara el camí flanqueja de nou per la vessant nord, passant sota un altre tram de cresta rocosa on no ens enfilem, i arriba a un punt on es torna a bifurcar (wp 10). Ara sí, per la dreta el GR10 comença a baixar en direcció al Roc de Sant Salvador (Saint Sauveur), mentre a l’esquerra puja cap al coll de Sant Martí. Aquest camí travessa els prats de la zona de sota el coll i ens acosta al Roc de la Campana, que acabem d’assolir pujant per on ens sembla (wp 11, 1438 m, 2h 30 min). El dia s’ha aclarit del tot i les panoràmiques són extraordinàries. Per tot l’entorn del cim hi ha formacions rocoses molt estètiques, afaiçonades en els denominats gneis del Roc de Frausa (sic) a la literatura geològica. Ens hi estem una bona estona, esmorzant i gaudint de l’indret.

Quan reprenem la marxa, tornem enrere fins al GR, que seguim fins arribar de nou al Roc de Fraussa. Ara continuem pel camí carener, que torna a enfilar-se amb ganes. Vorejant un esperó rocós a la dreta, pugem per una mena de curta canal mixta d’herba i pedra, al capdamunt de la qual girem a la dreta per, amb una fàcil grimpada, assolir el cim del Roc del Comptador (wp 12, 1451 m, 3h 10 min de caminada efectiva). Aquest és el sostre comarcal de l’Alt Empordà i està coronat per una petita creu metàl·lica. Hi coincidim amb una parella de jubilats noruecs que ens expliquen que porten un mes fent la travessia dels Pirineus a peu. Van començar a Hendaya i ja només els queden un parell de dies per arribar a Banyuls. Impressionant! Es queden a dinar al cim, i nosaltres continuem. Ara per camí quasi planer, en un tres i no res arribem al Moixer (wp 13, 1443 m, 3h 20 min), on al costat del vèrtex geodèsic hi ha el recinte tancat d’unes antenes de telecomunicacions. Curiosament, al terra hi ha una placa commemorativa del centenari de l’Agrupació Excursionista de Catalunya (1912-2012) que designa el Moixer com a sostre comarcal de l’Alt Empordà. Ara, a veure qui els explica que no ho és...

Iniciem el descens per la pista d’accés a aquestes instal·lacions, però a la primera corba a mà dreta la deixem, per continuar per un camí a l’esquerra que, des de la carena s’endinsa al bosc de faig. Una baixada molt pronunciada i un xic traïdora per les fulles que tapen les pedres sòltes, ens porta de nou al Coll dels Pous. I d’aquí, pel sender senyalitzat fins al santuari de les Salines en una estona més, on arribem al cap d’unes 4 h de caminada efectiva, quasi 5h en total comptant parades. Completem la sortida fent una ullada a la Cova de les Salines (wp 14), al costat de la pista d’accés, i dinem tranquil·lament a la Font de la Cova (wp 15) que queda a sota.