Massoteres Necròpolis del Serrat del Moro Mas Mascó Camp-real

Una agradable i tranquila ruta per La Segarra, en que partim de l'antic poble de Massoteres. No hi ha res d'espectacular, tret dels amants de l'arqueologia, que trobaran en la necròpolis del Serrat del Moro o de Cornudella o de Secanell un pou de sepultures medievals excavades a la roca. Segons diverses fonts d'informació s'hi han localitzat entre 25 o 38 o 60 sepultures excavades a la roca.

Altres elements d'interès són:
-La mateixa vila de Massoteres, que conserva una remarcable vila closa (no pas menuda), com també l'antiga capella de Sant Simeó situada on abans hi havia el cementiri; l'església de Sant Salvador; i no hi podien faltar els elements associats a l'aigua, amb la font, que conserva un rec fet de pedra per conduir l'aigua fins un aljub, i la propera font i bassa de La Puig (que trobarem gairebé al final de la caminada)
-La font del mas Farell i el mateix superb mas, que podrem contemplar a una certa distància, i que guartda una llarga i rica història.
-Un parell de cabanes de volta, la de l'Ermet (l'anomeno així per la proximitat amb la casa d'aquest nom) i la del Piquer, amb les seves corresponents menjadores i les voltes molt ben treballades. Les cabanesw de volta són elements habituals del paisatge, testimonis d'un passat agrícola no gaire llunyà.
-El Mas de Cal Mutxatxa i el Mas Mascó, aquest darrer encara viu, i que allotja una empresa de subministres i serveis agraris. També els masos abandonats de Les Mates i el seu corral, La Masuca i La Torreta (aquest potser no està abandonat, però que vam trobar inhabitat)
-La capella de Sant Sebastià (*), amb el petit cementiri adossat, que pertany al Mas Mascó, i l'esglesiola de Camp-real. Una curiositat d'aquesta és que fa aproximadament entre dos i tres anys li van sustreure les dues campanes que penjaven dels corresponents ulls del campanar; temps després les campanes es van trobar en una sèquia propera a Mollerussa. Les campanes no han estat encara restituides al seu lloc original.
-El Pitch & Putt de BonÀrea. Aquest equipament sobta en un indret de secà. Sembla destinat a l'entorn del personal de la gran corporació de BonÀrea, tanmateix és obert al public en general i s'hi pot gaudir d'un bo i econòmic buffet, a més que la instal·lació és molt agradable.

A part els elements diversos ressenyats, cal esmentar el gaudiment que podem experimentar tothora mentre caminem; en aquesta època de l'any i fins l'estiu La Segarra està en el seu millor moment, acolorida i amb caràcter. El paisatge llunyà si ensopeguem un dia clar és evocador, i del proper...què en puc dir? els extensos i ufanosos verds del cereal, el groc llampant de la colza florida, les llomades suaus ribetejades amb esplèndides margeres fetes admirablement de grans carreus, les alzines i els ametllers...i el cel de blau lluminós clapejat de nuvolades blanques...

No podrem evitar trepitjar asfalt. He procurat evitar el màxim haver-ho de fer. En aquesta ocasió no ens caldrà travessar cap conreu. Per anar a la necròpolis seguirem un corriol fressat i per retornar a la pista un altre que trobarem erràtic però gens perdedor.
L'altre tram fora pistes el seguirem per recórrer el llindar del camp de golf fins La Torreta.
Seguirem també un tram d'antic camí a poc d'agafar la carretera que puja a Massoteres (que el traçat d'aquesta va malmetre en el tram final)

(*)Mas Farell (ara casa rural) és un mas amb molta història, l'edifici havia tingut usos diversos, fins i tot una comunitat de monjos.

(*)Tant el mas com la capella situen el seu origen al segle XI. Malgrat als mapes i els webs i altres fonts d'informació aquesta capella figura amb el nom de Sant Vicenç, tanmateix és Sant Sebastià. Ho sé de bona font. La de Sant Vicenç és la capella del proper Mas de Nadal, que és molt semblant.