Matadepera-Balma Del Còdol-Canal de l'Abella-Sescorts-La Mola-Font del Saüc-Camí dels Monjos-Can Pobla-Canal de les Bruixes
near Matadepera, Catalunya (España)
Viewed 747 times, downloaded 31 times
Trail photos
Itinerary description
Interior de la Cova del Figuerot
Index IBP: 54 (Veure anàlisi a l'enllaç "Ver más")
Versió en Català
Excursió moderada tant en l'aspecte físic, com des de el punt tècnic, en què farem un recorregut circular, per camins poc concorreguts, des del poble de Matadepera fins el Cim de la Mola, ascendint per la Canal de l'Abella, i baixant pel Camí dels Monjos i la Canal de les Bruixes, alhora que descobrim un bon grapat de coves i avencs.
Punts d'interès:
1- Tombes de Can Robert
2- Forn de calç de Can Robert II
3- Balma del Còdol
4- Canal de l'Abella
5- Forn de calç de la Canal de l'Abella
6- Avenc de la Canal de l'Abella
7- Coves de Sescorts
8- Morral del Drac
9- Cova de la Sargantana
10- Cim de la Mola
11- Monestir de Sant Llorenç del Munt
12- Font del Saüc
13- Cova de l'Hort dels Monjos 1
14- Cova de l'Hort dels Monjos - 2
15- Avenc de Can Pobla
16- Can Pobla
17- Avenc del Club
18- Avenc Terrós
19- Canal de les Bruixes
20- Avenc del Figuerot
21- Cova del Figuerot
AVÍS: Per accedir a l'avenc Terrós, s'han d'enfilar uns 3 o 4 metres, des de la corba del camí de la canal de les Bruixes, ajudant-se de les branques dels arbres. L' avenc es situa just sota un gran pi. Té certa dificultat, abstenir-se si no s'està preparat.
Nota 1: Indispensable GPS o portar activada la navegació en l'aplicació Wikiloc.
Nota 2: L'excursió no és difícil, però no és apta per a aquells que busquen sortides molt còmodes, sense haver de mirar el GPS, ja que, no es tracta d'una ruta senyalitzada i cal estar pendent del GPS a les cruïlles.
Nota 3: El temps de la ruta sense parades és de 2 hores i 40 minuts. Aquest dia especial, ja que, tanquen el restaurant de la Mola definitivament, varem estar menjant en aquest restaurant, fet pel que surten 6 hores i 30 minuts.
Versión en Español
Excursión moderada tanto en el aspecto físico, como desde el punto técnico, en el que haremos un recorrido circular, por caminos poco concurridos, desde el pueblo de Matadepera hasta la Cumbre de la Mola, ascendiendo por la Canal de la Abella, y bajando por el Camino de los Monjes y la Canal de las Brujas, a la vez que descubrimos un buen puñado de cuevas y simas.
Puntos de interés:
1- Tumbas de Can Robert
2- Horno de cal de Can Robert II
3- Balma del Códol
4- Canal de la Abella
5- Horno de cal de la Canal de la Abella
6- Sima de la Canal de la Abeja
7- Cuevas de Sescorts
8- Morral del Dragón
9- Cueva de la Lagartija
10- Cumbre de la Mola
11- Monasterio de Sant Llorenç del Munt
12- Fuente del Saúco
13- Cueva del Huerto de los Monjes 1
14- Cueva del Hort dels Monjos - 2
15- Sima de Can Pobla
16- Can Pobla
17- Sima del Club
18- Sima Terrós
19- Canal de las Brujas
20- Sima del Figuerot
21- Cueva del Figuerot
AVISO: Para acceder a la sima Terrós, se tiene que trepar unos 3 o 4 metros, desde la curva del camino de la canal de las Brujas, ayudandose de las ramas de los arboles. La sima se situa justo debajo de un gran pino. Tiene cierta dificultat, abstenerse si no se esta preparado.
Nota 1: Indispensable GPS o llevar activada la navegación en la aplicación Wikiloc.
Nota 2: La excursión no es difícil, pero no es apta para aquellos que buscan salidas muy cómodas, sin tener que mirar el GPS, ya que, no se trata de una ruta señalizada y hay que estar pendiente del GPS en los cruces .
Nota 3: El tiempo de la ruta sin paradas es de 2 horas y 40 minutos. Este día especial, ya que, cierran el restaurante de la Mola definitivamente, estuvimos comiendo en este restaurante, por lo que salen 6 horas y 30 minutos.
English version
A moderate excursion, both physically and technically, in which we will do a circular route, on less crowded paths, from the village of Matadepera to the summit of la Mola, ascending through the Canal de l'Abella, and going down the path of the monks and the Channel of the Witches, while discovering a handful of caves and chasms.
Places of interest:
1- Tombs of Can Robert
2- Can Robert II lime kiln
3- Balma del Codol
4- Canal de l'Abella
5- Lime kiln of Canal de l'Abella
6- Chasm of the Canal de l'Abella
7- Sescorts caves
8- Morral del Drac
9- Sargantana cave
10- summit of the Mola
11- Monastery of Sant Llorenç del Munt
12- Source of the Elder
13- Hort dels Monjos cave 1
14- Hort dels Monjos cave - 2
15- Chasm of Can Pobla
16- Can Pobla
17- Chasm of the Club
18- Terrós Chasm
19- Channel of the Witches
20- Figuerot Chasm
21- Figuerot Cave
NOTICE: To access the Terrós chasm, you have to climb about 3 or 4 meters, from the curve of the Bruixes canal path, using the branches of the trees. The chasm is located just below a large pine tree. It is somewhat difficult to abstain if you are not prepared.
Note 1: Indispensable GPS or have navigation activated in the Wikiloc application.
Note 2: The excursion is not difficult, but it is not suitable for those who are looking for very comfortable exits, without having to look at the GPS, since it is not a signposted route and you have to be aware of the GPS at the junctions .
Note 3: The time of the route without stops is 2 hours and 40 minutes. On this special day, since they are closing the La Mola restaurant for good, we were eating in this restaurant, which is why they leave for 6 hours and 30 minutes.
Version Française
Une excursion modérée, tant physiquement que techniquement, dans laquelle nous ferons un itinéraire circulaire, sur des sentiers moins fréquentés, depuis le village de Matadepera jusqu'au sommet de la Mola, en montant par le Canal de l'Abella et en descendant le chemin de les moines et le Canal des Sorcières, tout en découvrant une poignée de grottes et de gouffres.
Lieux d'intérêt:
1- Tombeaux de Can Robert
2- Four à chaux Can Robert II
3- Balma du Codol
4- Canal de l'Abella
5- Four à chaux du Canal de l'Abella
6- Gouffre du Canal de l'Abella
7- Grottes des escortes
8- Morral del Drac
9- Grotte de Sargantane
10- sommet de la Mola
11- Monastère de Sant Llorenç del Munt
12- Source de l'Aîné
13- Grotte Hort dels Monjos 1
14- Grotte Hort dels Monjos - 2
15- Gouffre de Can Pobla
16- Can Pobla
17- Gouffre du club
18- Gouffre du Terrós
19- Chaîne des Sorcières
20- Gouffre de Figuerot
21- Grotte Figuerot
AVIS : Pour accéder au gouffre de Terrós, il faut grimper environ 3 ou 4 mètres, depuis la courbe du sentier du canal des Bruixes, en utilisant les branches des arbres. Le gouffre est situé juste en dessous d'un grand pin. Il est quelque peu difficile de s’abstenir si l’on n’est pas préparé.
Note 1 : GPS indispensable ou avoir la navigation activée dans l'application Wikiloc.
Note 2 : L'excursion n'est pas difficile, mais elle ne convient pas à ceux qui recherchent des sorties très confortables, sans avoir à regarder le GPS, car ce n'est pas un itinéraire balisé et il faut connaître le GPS au niveau du GPS. jonctions.
Note 3 : La durée du parcours sans arrêts est de 2 heures et 40 minutes. En ce jour spécial, comme ils ferment définitivement le restaurant La Mola, nous mangions dans ce restaurant, c'est pourquoi ils partent pour 6 heures et 30 minutes.
Waypoints
Inici Sender de la Canal de les Bruixes (Aparcament al cap d'amunt del C/ Boixaderes i al C/Granera)
Inici Sender de la Canal de les Bruixes (Aparcament al cap d'amunt del C/ Boixaderes i al C/Granera)
Tombes de Can Robert
Tombes de Can Robert: La necròpolis de Can Robert és una necròpolis medieval situada al vessant sud-oest de la Mola, al massís de Sant Llorenç del Munt. És al municipi de Matadepera, al Vallès Occidental, a uns 690 m d'alçada. Es tracta d'una necròpolis del període de transició entre l'època romana i la medieval, entre els segles VII i IX. L'any 2009 s'hi dugueren a terme uns treballs de delimitació de les tombes conegudes amb tanques de fusta, amb l'objectiu d'evitar-ne l'erosió i ordenar l'accés dels visitants. L'octubre del 2011 s'hi van fer nous treballs consistents en l'ordenació de l'espai propi de les tombes per tal de permetre-hi la circulació. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org
Forn de calç de Can Robert II--Desviament cap a la dreta
Forn de calç de Can Robert II: Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, (4’50 metres de diàmetre per gairebé 4 metres d’alçada. La boca del forn o fogaina està totalment desapareguda; estava orientada en direcció nord. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Balma del Còdol
Balma del Còdol: Es tracta d’un gran bloc de pedra despenyat de la cinglera que en algun moment va quedar frenat en aquest indret. Un costat és totalment arrodonit, però per l’altre presenta una inclinació. És per aquesta banda que s’hi recolza un segon bloc de pedra procedent del mateix cingle. Aquesta obertura natural està aprofitada com abric. L’habitacle mesura 3’10 m de profunditat per una amplada màxima de 2’60 m. L’alçada en el seu punt central és de 2’60 m. A l’interior s’hi va construir un mur de tancament amb pedra i calç, del qual se’n conserva 1 metre d’alçada. Els excursionistes hi han afegit troncs i brancatge per emprar-ho com a recer. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Desviament cap a la dreta, per la Canal de l'Abella.
Desviament cap a la dreta, per la Canal de l'Abella.
Desviament cap a l'esquerra, cap amunt.
Desviament cap a l'esquerra, cap amunt.
Desviament cap a la dreta, creuant el Torrent.
Desviament cap a la dreta, creuant el Torrent.
Forn de calç de la Canal de l'Abella
Forn de Calç de la Canal de l'Abella: situat a la capçalera de la Canal de l’Abella, un cop els dos barrancs que neixen al voltant del Morral del Drac s’uneixen. L’accés més fàcil és fer-lo des del Morral del Drac, baixant en direcció a l’avenc. Un cop aquí, el forn està a tot just cinc metres més avall, a mà esquerra. Cal no baixar de pressa per no caure dins on al bell mig hi creix una alzina ben ufanosa. L’olla està excavada en el pendent del marge i contra un gran bloc de pedra calcària. Mesura 3’40 metres de diàmetre interior per una alçada màxima conservada de 2’70 metres, coincidint amb una part de la corona. Alguns dels blocs de pedra que l’envoltaven han caigut al seu interior degut al pas continuat d’excursionistes. El passadís d’accés a la fogaina (1 metre de fondària) es conserva sencer però només s’endevina la volta, de pedra disposada a plec de sardinell. La terra l’està colgant amb el pas del temps. Es veu perfectament l’estructura constructiva de la façana que es va malmetent per l’erosió continuada de la gent que s’hi enfila per accedir al seu interior. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Avenc de la Canal de l'Abella
Avenc de la Canal de l'Abella: La petita boca d'entrada dóna pas a una rampa molt concrecionada que va a parar a una sala de 3 x 2,5 metres i de 3 metres d'altura. La sala, dividida en dues parts per un gran bloc, està revestida en la major part per colades estalagmítiques. A un costat de la sala hi ha una estreta galeria que es fa impenetrable tot seguit. Informació Extreta de: https://espeleoworld.com
Sescorts
Coves de Sescorts: La cova de Sescorts (900 m), també anomenada les Corts i als Estables, és troba situada un xic per sota del Morral del Drac, en el camí que va de coll d'Estenalles a la Mola. La cova, es propera al cingle de la Coma de l'Abella, al peu de la Roca Petant. Aquesta estança, comte amb un conjunt de 7 cavitats amb un recorregut aproximat de 25 metres.
Monestir de Sant Llorenç del Munt
Monestir de Sant Llorenç del Munt: Està situat al cim de la Mola, a uns 1100 m d'alçada. Des de mitjan segle X hi ha documentada una església en aquest indret, fundada, segons la tradició, pels monjos de Sant Cugat del Vallès. El monestir es va fundar cap a l'any 985 i el 1013 es va refundar com a abadia benedictina independent. L'edifici actual va ser construït en temps de l'abat Odaguer, cap a mitjan segle XI. A partir del segle XII va tornar a dependre de Sant Cugat. Va deixar de tenir abat propi l'any 1608 i el 1804 va marxar el darrer monjo. L'església va ser consagrada l'any 1064 i és un dels millors exemples del primer romànic català. Té planta basilical de tres naus capçades amb sengles absis semicirculars ornats exteriorment amb arcuacions i lesenes de tipus llombard, i un creuer amb cimbori de planta octogonal. La coberta de les naus és amb volta de canó i la del cimbori és una cúpula sobre trompes. El campanar, de molt poca alçada, segurament inacabat, és de planta quadrada i està coronat amb uns escalonats de pedra. Al costat del campanar hi ha un atri que deuria pertànyer a les dependències cenobials. La façana principal és d'època tardana, amb un campanar d'espadanya al capdamunt. La porta original no es conserva. Al Museu Episcopal de Vic es conserva un frontal d'altar del segle XII procedent d'aquest temple. Informació Extreta de: http://www.poblesdecatalunya.cat
Font del Saüc
Font del Saüc: és coneguda ja al segle XIX. L’any 1919, la Colla Sardanista de Sabadell hi organitzà una acampada. El 4 d’octubre de l’any 1925, el Centre Excursionista de Terrassa sota l’impuls de Jacint Trias, organitzava una trobada sota el nom d’animadors de la bellesa de la muntanya” per arranjar l’entorn de la font ja que era tant popular que el trànsit de persones la feien perillar. la Comissió de les Fonts de Matadepera, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per iniciativa de l’Agrupació Sardanista La Mola. En aquesta agrupació hi participen la Unió Excursionista de Matadepera (UEM), l’Associació de Defensa Forestal (ADF), i el Consistori. L’objectiu d’aquesta comissió és la d’elaborar informes sobre cadascuna de les fonts per evitar que aquestes acabin malmetent-se i es perdin. Entre les primeres, més properes al poble eren la de Can Roure, la de la Riba, la Font de la Tartana, la Font del Corraló i la de Can Vinyers. Les dues altres, es troben en el massís de Sant Llorenç, la Font de la Soleia i la Font del Saüc. Va ser al voltant d’aquesta darrera que l’any 1919 hi va acampar la Colla Sardanista de Sabadell. La comissió, proposà un projecte d’arranjament de l’espai per commemorar l’any 2019 el centenari d’aquest fet històric. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Cova de l'Hort dels Monjos 1 (Cova del Lleopard)
Cova de l'Hort dels Monjos 1 (Cova del Lleopard)
Cova de l'Hort dels Monjos - 2
Cova de l'Hort dels Monjos - 2: Malgrat no ha estat objecte d’una excavació arqueològica, és evident que la cova ha estat emprada per l’home. La seva ubicació i les característiques ambientals interiors l’haurien pogut fer idònia com a fresquera natural per emmagatzemar-hi els tubercles o altres com el gra en gerres, etc. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Avenc de Can Pobla
Avenc de Can Pobla: L’avenc surt esmentat sense cap més altra dada en el recull espeleològic de Faura i Sans (FAURA:1909). A la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt (1935), el 12 de novembre de 1922, membres del Centre Excursionista de Terrassa, hi accedeixen per primera vegada amb l’objectiu de localitzar fauna. No és fins el mes de novembre de 1948, on sembla que membres del GES-CMB efectuen una exploració de la totalitat de la cavitat, atorgant-li una fondària de 41 metres. El 23 d’abril de 1978, A. Buil i Xavier Badiella, membres del SIS-CET realitzen la primera topografia de l’avenc. Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica. Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars. Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Can Pobla
Can Pobla: Can Pobla: Trobem les primeres referències documentades de Sant Esteve l’any 972, en l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt en una “ Venda feta per Arniscle, anomenat Horuci, i la seva muller Florisenda, al dit monestir de Sant Llorenç, d’una vinya seva. Termena a sol ixent in ipso aqueducto. A migjorn i altres parts a terra de Sant Esteve fet el primer de febrer de l’any (...) del regant de Lotari. Clos per (...) prever. Any 972. Sant Joan de Matadepera” (Ferrando, 1987:58). “L’església de Sant Esteve Protomàrtir, situada en el costat de dita muntanya de Sant Llorenç, amb les dècimes, primícies i ofertes dels fidels cristians” surt referenciada en la donació feta l’any 1014 per “Ramon, comte i marquès, Ermessendis, la seva muller, amb llur fill Berenguer, a dit monestir de Sant Llorenç del Munt” (Ferrando, 1987:58). La capella es coneix amb altres denominacions, com Sant Esteve de la Vall, Gavallan, Vilanova de Sant Esteve. També es documenten assentaments dels masos de Sant Esteve de la Vall des dels segles XII i XIII, (Mas Taberner, mas Seròs, mas Riquer, mas Espluga i mas Costadell), que foren enderrocats a principis del segle XX per construir-hi l’actual casa pairal. Des de 1902 és propietat de la família Quadras. Antoni de Quadras i Feliu, que era el segon fill d’una família d’empresaris tèxtils de Sabadell, la compra, juntament amb tota la muntanya de La Mola, inclòs el monestir, a Antoni Gros Pons. Encarrega el nou edifici a Enric Fatjó, arquitecte sabadellenc. Segons Font i Munuera (2014), el mestre d’obres fou Josep Duesaigues. L’any 1908 rep el títol de Comte de Sant Llorenç del Munt a mans del Papa Benet XV, homologat a Espanya l’any 1917. En Josep Maria de Quadras i de Caralt (1925-2013) és el tercer comte de Sant Llorenç i pare de l’actual propietari. La seva àvia va tancar l'acord amb el grup d'Amics de la Muntanya de Sant Llorenç per a impulsar la reforma del Monestir i la reobertura de l'hospedatge, que va regentar el Joan Ros. En Josep Maria, com a propietari, va frenar iniciatives tan desafortunades com la construcció d'una carretera fins el cim o la instal·lació d'una torre d'alta tensió. També es va fer càrrec del manteniment de diversos camins, com ara el que s'enfila directament des del mas fins a l'avenc de Can Pobla i enllaça amb el camí dels Monjos. L’any 1955, va contractar com a masovers de Can Pobla a la família Guix, que va estar vinculada a la casa fins l’any 2003. A principis dels anys 80 del segle XX, va vendre a la Diputació de Barcelona gran part de la finca: des dels cingles des de Can Pobla a La Mola i, més enllà, fins els Òbits. Actualment el propietari és el quart comte de Sant Llorenç. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Avenc del Club
Avenc del Club: L’avenc fou descobert l’any 1906 per Josep Maria Cuadras, que anant a caçar amb el seu gos, el va trobar gratant en un cau taponat per un amuntegament de pedres. En donar-ho a conèixer, l’onze de desembre de 1907 s’hi aventuraren en J.M. Có, J. Montllor i J. Coromines, del Club Muntanyenc, que baixaren a una profunditat de 70 metres. L’any 1952, membres del GES-CMB exploraren la galeria 2 (anomenada via GES) situada al costat del pou principal. L’any 1962 el Grup Talps del Centre Excursionista del Vallès, decidí instal·lar un pessebre al fons de l’avenc. Cinc anys més tard, el 22 de desembre de 1967, un dels joves que hi baixava el pessebre, patí un accident i s’abandonà l’activitat. El mes de febrer de 1964, el GETIM, de Sabadell desobstruïren un indret del tram vertical que els permeté, després de superar un estret laminador, d’arribar al fons de la cavitat, punt assignat amb una fondària de – 115 metres. L’any 1968, membres del GES-CMB s’endinsen per topografiar l’avenc i mesuren una fondària de 90 metres. L’any 1974, es topografia de nou per membres del SIS-CET mantenint la mateixa fondària. Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica. Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars. Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Avenc Terrós-Canal de les Bruixes
Avenc Terrós: Per accedir a l'avenc Terrós, s'han d'enfilar uns 3 o 4 metres, des de la corba del camí de la canal de les Bruixes, ajudant-se de les branques dels arbres. L' avenc es situa just sota un gran pi. Té certa dificultat, abstenir-se si no s'està preparat. Sembla que la localització i primera exploració va ser portada a terme per membres del Centre Excursionista de Terrassa cap a l'any 1920.
Avenc del Figuerot
Avenc del Figuerot: Cavitat descoberta i explorada per primer cop l'any 1972 per membres de l'Espeleo Club Sabadell. No cal dir que, per les seves dimensions, és una de les cavitats menys visitades de Sant Llorenç del Munt. Ja fa alguns anys, membres de la SIE-CEA van haver d'abandonar l'exploració en els primers metres en detectar problemes d'hipòxia. Informació Extreta de: https://espeleoworld.com
Cova del Figuerot
Cova del Figuerot: L'entrada de la cova està mig amagada per una figuera que hi creix al seu costat, amb un escàs metre d'alçada i poc més de mig metre d'ample que permet entrar a l'habitacle, amb uns 5 metres de longitud d'extrem a extrem i on l'amplada oscil·la des de bon principi i s'eixampla fins al metre i mig per tornar-se a estrènyer i assolir quasi 2 metres a la part final. Aquí es troben dues petites galeries impracticables i que posen fi a la cavitat. Informació Extreta de: https://espeleoworld.com
Comments (22)
You can add a comment or review this trail
Tebrik ederim
Tabik diram seza❤️👌
Una ruta espectacular. Es agradable ver las cuevas y los antiguos castillos. Excelentes y completas fotos y descripciones. Saludos.
Preciosa excursión entre Matadepera y la cima de la Mola. Como siempre todo muy detallado, con atención a la diversidad lingüística, y con bellas imágenes. Un fuerte abrazo.
Bonita ruta hasta la Mola. La Balma es preciosa!!!
Que pena que nos cierren el restaurante de la cima...
1Abrazo!!!
Bonita ruta con muchas cosas que ver entre Matadepera y la cima de Mola, viendo bonitas cuevas y bonitos senderos. Un abrazo
Bonita ruta por Matadepera , las fotos de las cuevas preciosas y muchas cosas interesantes para ver en tan solo 7 km .
Gracias por compartir amigo .
Una bella ruta y variada con bellas fotografias. Gracias por compartirlas.
Un fuerte abrazo
Ruta bien ejecutada, documentada y acompañada de muy buenas fotos 👏👏, un abrazo 🤗.
Excelente trilho desde o pueblo de Matadepera até ao Cumbre de la Mola.
Boas explicações e excelentes fotografias.
Um abraço forte
Excelente percurso, com belas fotos, natureza luxuriante, e grutas muito interessantes.
Um abraço
Magnífica ruta per pujar a la Mola per corriols poc transitats en un día trist, pel comiat d'un restaurant que, durant molts anys, ha sigut un referent per Terrassa i voltants.
Una abraçada.
Estupenda ruta circular en la que disfrutar de singulares formaciones geológicas de gran belleza.
Felicidades compañero.
Tebrikler
Magnífica ruta de Matadepera a La Mola con multitud de puntos interesantes para ver.
Espectaculares vistas como es habitual en esta zona.
Saludos.
Tetititu un saludo desde Colombia.
Buena ruta, muchas fotos,espectacular.
Muy buena ruta, con diversidad de puntos de interés. Como las tumbas y el Avencs, el Monestir y Can Pobla, Preciosas y documentadas explicaciones. Un abrazo.
¡Increíble aventura en Matadepera con Tetititu! La ruta por Balma Del Còdol, Canal de l'Abella y más, es una joya oculta. Las fotos no le hacen justicia a la belleza natural. Desde la majestuosidad de La Mola hasta la paz en Font del Saüc, cada paso es mágico. Tetititu, ¡gracias por descubrirnos estos tesoros! ¡Imprescindible para amantes de la naturaleza y senderismo! 🌳🏞️ #ExploraConTetititu
Muchas gracias masoumi, Mohammad.kiani, Palocorto1, Tolly Mune, emilio viejo, Sara_sm, MPuet, Pájaro Kuy Kuy, STrilhos, migueleloi, chus59, californiagymsama, mei_fu, Rafael Rangel Gómez, María Caballer y Tocayo, por las valoraciones. Un fuerte abrazo a todos.
Tetititu muchos éxitos 👏👏👏
Gran ruta por la Mola en el que se descubre cantidad de Baumas y Cuevas de la zona.....felicidades
👏👏👏🌷🌹🌷🌹