Matadepera (C/Boixaderes)-Torrent de la Querosa-Canal de l'Abella-La Mola-Canal de Can Pobla-Can Pobla-Canal de les Bruixes
near Matadepera, Catalunya (España)
Viewed 985 times, downloaded 78 times
Trail photos
Itinerary description
Taula d'Orientació del Cim de la Mola
Index IBP: 50 (Veure anàlisi a l'enllaç "Ver más")
Versió en Català
Excursió moderada tant en l'aspecte físic, com des de el punt tècnic, en què farem un recorregut circular, per camins poc concorreguts, des del poble de Matadepera fins el Cim de la Mola, ascendint pel Torrent de la Querosa i la Canal de l'Abella, i baixant per la Canal de Can Pobla i la Canal de les Bruixes.
Punts d'interès:
1- Forn de Calç de la Canal de l'Abella
2- Avenc de la Canal de l'Abella
3- Cova de la Sargantana
4- Cim de la Mola
5- Monestir de Sant Llorenç del Munt
6- Avenc de Can Pobla
7- Cova dels Toixons
8- Can Pobla
Nota 1: Indispensable GPS o portar activada la navegació en l'aplicació Wikiloc.
Nota 2: L'excursió no és difícil, però no és apta per a aquells que busquen sortides molt còmodes, sense haver de mirar el GPS, ja que, no es tracta d'una ruta senyalitzada i cal estar pendent del GPS a les cruïlles.
Nota 3: El temps de la ruta sense parades és de 2 hores.
Versión en Español
Excursión moderada tanto en el aspecto físico, como desde el punto técnico, en el que haremos un recorrido circular, por caminos poco concurridos, desde el pueblo de Matadepera hasta la Cumbre de la Mola, ascendiendo por el Torrente de la Querosa y la Canal de l'Abella, y bajando por la Canal de Can Pobla y la Canal de las Brujas.
Puntos de interés:
1- Horno de Cal de la Canal de l'Abella
2- Sima de la Canal de l'Abella
3- Cueva de la Sargantana
4- Cumbre de la Mola
5- Monasterio de Sant Llorenç del Munt
6- Sima de Can Pobla
7- Cueva de los Toixons
8- Can Pobla
Nota 1: Indispensable GPS o llevar activada la navegación en la aplicación Wikiloc.
Nota 2: La excursión no es difícil, pero no es apta para aquellos que buscan salidas muy cómodas, sin tener que mirar el GPS, ya que, no se trata de una ruta señalizada y hay que estar pendiente del GPS en los cruces .
Nota 3: El tiempo de la ruta sin paradas es de 2 horas.
English Version
Moderate excursion both physically and from a technical point of view, in which we will make a circular route, along little-crowded paths, from the town of Matadepera to the top of La Mola, ascending the Querosa Stream and the Canal de l'Abella, and down the Canal de Can Pobla and the Canal de les Bruixes.
Points of interest:
1- Canal de l'Abella Lime Kiln
2- Canal de l'Abella Cave
3- Cave of the Sargantana
4- Mola Summit
5- Monastery of Sant Llorenç del Munt
6- Cave of Can Pobla
7- Cave of the Toixons
8- Can Pobla
Note 1: Indispensable GPS or have navigation activated in the Wikiloc application.
Note 2: The excursion is not difficult, but it is not suitable for those who are looking for very comfortable outings, without having to look at the GPS, since it is not a signposted route and you have to be aware of the GPS at the intersections.
Note 3: The time of the route without stops is 2 hours.
Version Française
Excursion modérée à la fois physiquement et d'un point de vue technique, dans laquelle nous ferons un itinéraire circulaire, le long de sentiers peu fréquentés, de la ville de Matadepera au sommet de La Mola, en remontant le Ruisseau Querosa et le Canal de l'Abella , et en descendant le Canal de Can Pobla et le Canal de les Bruixes.
Points d'intérêt:
1- Four à chaux Canal de l'Abella
2- Grotte du Canal de l'Abella
3- Grotte de la Sargantane
4- Sommet de Mola
5- Monastère de Sant Llorenç del Munt
6- Grotte de Can Pobla
7- Grotte des Toixons
8- Can Pobla
Note 1 : GPS indispensable ou avoir la navigation activée dans l'application Wikiloc.
Note 2: L'excursion n'est pas difficile, mais elle ne convient pas à ceux qui recherchent des sorties très confortables, sans avoir à regarder le GPS, car ce n'est pas un itinéraire balisé et il faut connaître le GPS à l'arrivée. carrefours.
Note 3 : Le temps du parcours sans arrêts est de 2 heures.
Waypoints
Forn de Calç de la Canal de l'Abella
Forn de Calç de la Canal de l'Abella: situat a la capçalera de la Canal de l’Abella, un cop els dos barrancs que neixen al voltant del Morral del Drac s’uneixen. L’accés més fàcil és fer-lo des del Morral del Drac, baixant en direcció a l’avenc. Un cop aquí, el forn està a tot just cinc metres més avall, a mà esquerra. Cal no baixar de pressa per no caure dins on al bell mig hi creix una alzina ben ufanosa. L’olla està excavada en el pendent del marge i contra un gran bloc de pedra calcària. Mesura 3’40 metres de diàmetre interior per una alçada màxima conservada de 2’70 metres, coincidint amb una part de la corona. Alguns dels blocs de pedra que l’envoltaven han caigut al seu interior degut al pas continuat d’excursionistes. El passadís d’accés a la fogaina (1 metre de fondària) es conserva sencer però només s’endevina la volta, de pedra disposada a plec de sardinell. La terra l’està colgant amb el pas del temps. Es veu perfectament l’estructura constructiva de la façana que es va malmetent per l’erosió continuada de la gent que s’hi enfila per accedir al seu interior. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Avenc de la Canal de l'Abella-No fer cas al retòl de la foto, està malament.
Avenc de la Canal de l'Abella
Coll del Morral del Drac (Final de la Canal de l'Abella)
Coll del Morral del Drac (Final de la Canal de l'Abella)
Monestir de Sant Llorenç del Munt
Monestir de Sant Llorenç del Munt: Un document de l’any 947 fa referència per primer cop a les esglésies de Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel al cim del Munt, bé que per d'altres documents sembla que es tracta d'un sol edifici amb tres altars o capelles. Cap a l’any 973 el comte Borrell ho cedeix al monestir benedictí de Sant Cugat, que sembla que va enviar-hi uns monjos. Però la incipient vida monacal quedà desbaratada arran de la invasió d'al-Mansur l'any 985. L’any 1013 els comtes de Barcelona en van recuperar la propietat i l'any següent s'hi fundà un monestir benedictí independent, amb l'abat Borrell, que tingué una etapa de molta vitalitat sota l'abat Odeguer (1029-1071). Durant el seu abaciat es construí l'església nova, consagrada el 1064, i es fundà el priorat de la Llacuna. El monestir tenia aleshores 14 monjos. El 1088 el monestir va ser sotmès a l'abadia de Sant Ponç de Torneres, i el 1098 a Sant Cugat del Vallès. El 1225 l'abadia encara tenia 10 monjos, però aviat començà el seu declivi: 8 monjos el 1319 i 5 el 1418. Al segle XVI ja no tenia comunitat, només un abat comandatari i un monjo o un parell de sacerdots. El 1608 mor el darrer abat, i el monestir i les seves rendes són unides al col·legi seminari de la Congregació Claustral Tarraconense, primerament instal·lat a Lleida i després a Sant Pau del Camp (Barcelona). El 1804 el darrer monjo llec deixa el monestir, que és saquejat per les tropes napoleòniques el 1809. El monestir restà abandonat, fins que entre 1868 i 1871 Mn. Antoni Vergès i Mirassó el restaurà i n'escriví una notable monografia. Des d'aleshores el conjunt ha estat objecte d'algunes restauracions. El 1947 es constituí l'associació d'Amics de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt, que restaurà l'hostatgeria entre 1948 i 1950. L’any 1980 la Diputació torna a fer noves obres de restauració. Finalment, l’any 1972 es va aprovar el projecte de Parc Natural de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac, que afecta 2.655 Ha de terreny entorn del monestir. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Avenc de Can Pobla
Avenc de Can Pobla: L’avenc surt esmentat sense cap més altra dada en el recull espeleològic de Faura i Sans (FAURA:1909). A la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt (1935), el 12 de novembre de 1922, membres del Centre Excursionista de Terrassa, hi accedeixen per primera vegada amb l’objectiu de localitzar fauna. No és fins el mes de novembre de 1948, on sembla que membres del GES-CMB efectuen una exploració de la totalitat de la cavitat, atorgant-li una fondària de 41 metres. El 23 d’abril de 1978, A. Buil i Xavier Badiella, membres del SIS-CET realitzen la primera topografia de l’avenc. Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica. Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars. Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Cova dels Toixons- Ens desviem a l'esquerra uns 30 metres fins la cova i tornem enrere.
Cova dels Toixons- Ens desviem a l'esquerra uns 30 metres fins la cova i tornem enrere.
Can Pobla
Can Pobla: Trobem les primeres referències documentades de Sant Esteve l’any 972, en l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt en una “ Venda feta per Arniscle, anomenat Horuci, i la seva muller Florisenda, al dit monestir de Sant Llorenç, d’una vinya seva. Termena a sol ixent in ipso aqueducto. A migjorn i altres parts a terra de Sant Esteve fet el primer de febrer de l’any (...) del regant de Lotari. Clos per (...) prever. Any 972. Sant Joan de Matadepera” (Ferrando, 1987:58). “L’església de Sant Esteve Protomàrtir, situada en el costat de dita muntanya de Sant Llorenç, amb les dècimes, primícies i ofertes dels fidels cristians” surt referenciada en la donació feta l’any 1014 per “Ramon, comte i marquès, Ermessendis, la seva muller, amb llur fill Berenguer, a dit monestir de Sant Llorenç del Munt” (Ferrando, 1987:58). La capella es coneix amb altres denominacions, com Sant Esteve de la Vall, Gavallan, Vilanova de Sant Esteve. També es documenten assentaments dels masos de Sant Esteve de la Vall des dels segles XII i XIII, (Mas Taberner, mas Seròs, mas Riquer, mas Espluga i mas Costadell), que foren enderrocats a principis del segle XX per construir-hi l’actual casa pairal. Des de 1902 és propietat de la família Quadras. Antoni de Quadras i Feliu, que era el segon fill d’una família d’empresaris tèxtils de Sabadell, la compra, juntament amb tota la muntanya de La Mola, inclòs el monestir, a Antoni Gros Pons. Encarrega el nou edifici a Enric Fatjó, arquitecte sabadellenc. Segons Font i Munuera (2014), el mestre d’obres fou Josep Duesaigues. L’any 1908 rep el títol de Comte de Sant Llorenç del Munt a mans del Papa Benet XV, homologat a Espanya l’any 1917. En Josep Maria de Quadras i de Caralt (1925-2013) és el tercer comte de Sant Llorenç i pare de l’actual propietari. La seva àvia va tancar l'acord amb el grup d'Amics de la Muntanya de Sant Llorenç per a impulsar la reforma del Monestir i la reobertura de l'hospedatge, que va regentar el Joan Ros. En Josep Maria, com a propietari, va frenar iniciatives tan desafortunades com la construcció d'una carretera fins el cim o la instal·lació d'una torre d'alta tensió. També es va fer càrrec del manteniment de diversos camins, com ara el que s'enfila directament des del mas fins a l'avenc de Can Pobla i enllaça amb el camí dels Monjos. L’any 1955, va contractar com a masovers de Can Pobla a la família Guix, que va estar vinculada a la casa fins l’any 2003. A principis dels anys 80 del segle XX, va vendre a la Diputació de Barcelona gran part de la finca: des dels cingles des de Can Pobla a La Mola i, més enllà, fins els Òbits. Actualment el propietari és el quart comte de Sant Llorenç. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Creuem pista i seguim recte per corriol.
Creuem pista i seguim recte per corriol.
Comments (14)
You can add a comment or review this trail
Veig que vas equipat amb un bon teleobjectiu, la ruta molt interessant i plena d'explicacions acompanyada de fotos excel·lents, adjunto la ruta a favorits per fer-la quan pugui. Una abraçada !!
Ruta curiosa y peculiar, una gozada poder realizarla. Me la apunto para un futuro no muy lejano, un fuerte abrazo compañero.
Ruta molt ben preparada: itinerari "diferent" , allunyat de les vies "normals" i , com sempre, molt ben documentat i editar.
Una abraçada.
Percurso muito interessante.
Obrigado pela partilha
Genial, este trazado aporta variantes a los lugares de paso que ya conozco de esta zona, me vendrá muy bien para ampliar visitas y conocerla mejor.
Saludos
Tengo muchas ganas de pasear por esta zona de La Mola, pero alguna foto de Andrés (a quien esta zona ha enamorado) me retiene un poco por las dificultades que se ven.
Desde luego esta bien elaborada ruta ayuda a conocerla, gracias.
Muchas gracias a todos (Javi, Pájaro Kuy Kuy, Chus Migueleloi, Andrés y Mei-Fu) por las valoraciones. Cada año, por estas fechas, subo un día a la Mola por un camino distinto, y desayuno al llegar arriba. Un fuerte a todos.
Preciosa zona para caminar con multitud de alternativas....Felicidades
Muchas gracias Nando por la valoración. Tal como dices, la zona de la Mola, da mucho juego por la cantidad se senderos que hay. Un fuerte abrazo.
Muy lindo ese monasterio! la verdad es que La Mola es muy bonitooo, yo todo lo que he visto es de fotos! nunca he ido!
Las fotos de la persepctiva del geodésico de la mola está muy chula!
Hola Jordi.
Muy buena excursión por el P.N. de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, con su paso obligado por la Mola
Muy buenas fotos y explicaciones.
Un fuerte abrazo.
ajp
Muchas gracias Tocayo y Antonio, por vuestras valoraciones. un fuerte abrazo a los dos.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Molt bon accés, i menys concorregut, a La Mola.
Moltes gràcies Montse, per la teva valoració. Salutacions.