Matadepera-Camí de la Senyora-Balma de la Pinassa-Roca Foradada-Santa Agnès-La Mola-Canal de Can Pobla-Cavall Bernat
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 6.27 mi
- Elevation gain
- 2,500 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 2,500 ft
- Max elevation
- 3,613 ft
- TrailRank
-
94
5
- Min elevation
- 2,311 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 6 hours 12 minutes
- Coordinates
- 1154
- Uploaded
- January 7, 2023
- Recorded
- January 2023
near Matadepera, Catalunya (España)
Viewed 1206 times, downloaded 65 times
Trail photos
Itinerary description
Balma de la Pinassa
Index IBP: 71(Veure anàlisi a l'enllaç "Ver más")
Versió en Català
Excursió moderada tant en l'aspecte tècnic com en l'aspecte físic, en què farem un recorregut circular, des del poble de Matadepera fins el Cim de la Mola, ascendint pel Camí de la Senyora i la Canal de Santa Agnès, i baixant pel Camí dels Monjos i la Canal de Can Pobla.
Punts d'interès:
1- Avenc de la Codolera
2- Camí de la Senyora
3- Balma de la Pinassa
4- Roca Foradada del Camí de la Senyora
5- Ermita de Santa Agnès
6- Morral del Drac
7- Cim de la Mola
8- Monestir de Sant Llorenç del Munt
9- Camí dels Monjos
10- Avenc de Can Pobla
11- Canal de Can Pobla
12- Can Pobla
13- Forn d'Obra de Can Pobla
14- Cavall Bernat
AVÍS IMPORTANT: Passat el Waypoint de la "Balma de la Pinassa", en el següent Waypoint, cal desviar-se a l'esquerra i fer una petita grimpada, no seguir recte a la dreta hi ha un mal pas perillós
Nota 1: Indispensable GPS o portar activada la navegació en l'aplicació Wikiloc.
Nota 2: L' excursió no és difícil de seguir, però no és apta per a aquells que busquen sortides molt còmodes, sense haver de mirar el GPS, ja que, no es tracta d'una ruta senyalitzada i cal estar pendent del GPS a les cruïlles.
Nota 3: No fer l'excursió si hi ha gel, o està mullat el terra.
Nota 4: El temps de la ruta sense parades és de 3 hores i 40 minuts.
Versión en Español
Excursión moderada tanto en el aspecto técnico como en el aspecto físico, en el que haremos un recorrido circular, desde el pueblo de Matadepera hasta la Cumbre de la Mola, ascendiendo por el Camino de la Señora y la Canal de Santa Agnès, y bajando por el Camino de los Monjes y la Canal de Can Pobla.
Puntos de interés:
1- Sima de la Codolera
2- Camino de la Señora
3- Balma de la Pinassa
4- Roca Agujereada del Camino de la Señora
5- Ermita de Santa Agnès
6- Morral del Drac
7- Cumbre de la Mola
8- Monasterio de Sant Llorenç del Munt
9- Camino de los Monjes
10- Sima de Can Pobla
11- Canal de Can Pobla
12- Can Pobla
13- Horno de Obra de Can Pobla
14- Cavall Bernat
AVISO IMPORTANTE: Pasado el Waypoint de la "Balma de la Pinassa", en el siguiente Waypoint, hay que desviarse a la izquierda y hacer una pequeña trepada, no seguir recto a la derecha hay un mal paso peligroso
Nota 1: Indispensable GPS o llevar activada la navegación en la aplicación Wikiloc.
Nota 2: La excursión no es difícil de seguir, pero no es apta para aquellos que buscan salidas muy cómodas, sin tener que mirar el GPS, ya que no se trata de una ruta señalizada y hay que estar pendiente del GPS en los cruces.
Nota 3: No realizar la excursión si hay hielo, o está mojado el suelo.
Nota 4: El tiempo de la ruta sin paradas es de 3 horas y 40 minutos.
English Version
Moderate excursion both in the technical aspect and in the physical aspect, in which we will make a circular route, from the town of Matadepera to the Top of the Mola, ascending the "Camí de la Senyora" and the "Canal de Santa Agnès" , and going down the Camí dels Monjos" and the "Can Pobla Canal".
Points of interest:
1- Codolera Cave
2- Camí de la Senyora
3- Balma de la Pinassa
4- Holey Rock of Camí de la Senyora
5- Hermitage of Santa Agnès
6- Morral del Drac
7- Top of the Mola
8- Monastery of Sant Llorenç del Munt
9- Camí dels Monjos
10- Can Pobla chasm
11- Canal de Can Pobla
12- Can Pobla
13- Can Pobla Construction Oven
14- Cavall Bernat
IMPORTANT NOTICE: After the "Balma de la Pinassa" Waypoint, at the next Waypoint, you have to deviate to the left and make a small climb, do not continue straight to the right, there is a dangerous wrong step
Note 1: Essential GPS or have navigation activated in the Wikiloc application.
Note 2: The excursion is not difficult to follow, but it is not suitable for those looking for very comfortable outings, without having to look at the GPS, since it is not a marked route and you have to be aware of the GPS at the junctions.
Note 3: Do not do the excursion if there is ice, or the ground is wet.
Note 4: The time of the route without stops is 3 hours and 40 minutes.
Version Française
Excursion modérée tant du point de vue technique que physique, dans laquelle nous ferons un itinéraire circulaire, de la ville de Matadepera au sommet du Mola, en remontant le "Camí de la Senyora" et le "Canal de Santa Agnès" , et en descendant le Camí dels Monjos" et le "Can Pobla Canal".
Points d'intérêt:
1- Grotte de Codolera
2- Camí de la Senyora
3- Balma de la Pinassa
4- Holey Rock de Camí de la Senyora
5- Ermitage de Santa Agnès
6-Morral del Drac
7- Sommet du Mola
8- Monastère de Sant Llorenç del Munt
9- Camí dels Monjos
10- Gouffre de Can Pobla
11- Canal de Can Pobla
12- Can Pobla
13- Four de construction Can Pobla
14- Cavall Bernat
AVIS IMPORTANT: Après le Waypoint "Balma de la Pinassa", au prochain Waypoint, vous devez dévier vers la gauche et faire une petite montée, ne continuez pas tout droit vers la droite, il y a un faux pas dangereux
Note 1 : GPS indispensable ou avoir la navigation activée dans l'application Wikiloc.
Remarque 2: L'excursion n'est pas difficile à suivre, mais elle ne convient pas à ceux qui recherchent des sorties très confortables, sans avoir à regarder le GPS, car ce n'est pas un itinéraire balisé et il faut être conscient du GPS à l'arrivée. jonctions.
Note 3 : Ne faites pas l'excursion s'il y a de la glace ou si le sol est humide.
Remarque 4 : Le temps du parcours sans arrêts est de 3 heures et 40 minutes.
Waypoints
Car park
2,315 ft
Punt d'Inici (Cruïlla C/ Cavall Bernat-C/ Vista Alegre)
Punt d'Inici (Cruïlla C/ Cavall Bernat-C/ Vista Alegre)
Intersection
2,466 ft
Desviament cap a la dreta (Deixem el Camí dels Monjos)
Desviament cap a la dreta (Deixem el Camí dels Monjos)
Cave
2,718 ft
Avenc de la Codolera
Avenc de la Codolera: Es tracta d’una cavitat de 32 metres de fondària i 145 metres de recorregut en una litologia de conglomerats que un cop explorada sembla que es tracta d’un antic curs d’aigua que circulà en un conducte forçat per la part superior de la diàclasi fins arribar a l’encreuament amb la diàclasi N-S originant el pou d’entrada. L’accés a la cavitat s’obre en la intersecció de dues diàclasi creant un pou de 15 metres de fondària. Un cop al fons, la galeria permet continuar en direcció oest, davallant per una rampa de còdols amb poca estabilitat que condueixen a un pas molt estret. Un cop traspassat permet prendre dues direccions; al sud, en direcció a una galeria de cinc metres, descendent. I cap al nord, que després de baixar un ressalt s’accedeix a una sala de petites dimensions amb gran quantitat de concrecions. Des de la base de pou d’entrada, en direcció nord, hi ha un petit gorg amb aigua Per damunt s’accedeix a un forat que condueix fins un pou d’uns nou metres de fondària amb aigua al seu interior. En direcció est, partint novament de la base del pou d’entrada s’accedeix a una galeria de divuit metres. Finalitza en una gran colada i llavors cal remuntar vuit metres per accedir a un nou conducte que comunica a la galeria principal de 23 metres. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Panorama
Intersection
2,977 ft
Desviament cap la dreta (Inici Camí de la Senyora)
Desviament cap la dreta (Inici Camí de la Senyora)
Photo
2,811 ft
Balconada (Tram aeri molt ample-No hi ha dificultat)
Balconada (Tram aeri molt ample-No hi ha dificultat)
Fountain
Cave
2,826 ft
Balma de la Pinassa
Balma de la Pinassa: El nom prové d’una pinassa de l’espècie Pinus nigra (3’15 m de volt de canó per 26 metres d’alçada) que hi ha pocs metres abans. Es té constància que veïns de Castellar del Vallès i de Sant Feliu del Racó s’hi amagaren durant la Guerra Civil. També fou coneguda pels carboners que carbonejaven justament a la canal (encara es poden veure indicis de carboneres). Florenci Santiesteban, veí de Sant Feliu del Racó, que coneixia molt bé aquest indret va acompanyar un grup de joves tot just de catorze anys, membres de la Secció Excursionista de l’Ateneu Castellarenc (SEAC) de Castellar del Vallès després d’haver-los explicat les històries d’amagatalls. En aquell moment no estava murada o les restes eren minses i al fons hi havia una petita surgència intermitent coneguda pels carboners. Els joves, Josep Llinares, Pere Roca, Danivel Rocabert, Joan Sallent, Vicenç Portell i Francesc Serra en van fer el seu centre d’operacions. Adequaren una part de l’espai protegint-lo amb branques i poc després repicaren una part més tova de l’interior amb la intenció de guanyar espai. Muraren la balma amb un mur de pedra lligat amb morter de calç i col·locaren finestres rodones i quadrangulars i una porta. Van habilitar el seu interior amb estris i mobiliari. Allí hi anaren varis anys, durant els caps de setmana i festius fins l’any 1968 on toparen amb les obligacions del servei militar. A la tornada encara s’hi varen retrobar varis cops, però la vida els anà portant cap a altres direccions. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
2,576 ft
Desviament cap a l'esquerra-Petita grimpada
AVÍS IMPORTANT: No seguir recte a la dreta hi ha un mal pas perillós
Cave
2,554 ft
Pas de la Roca Foradada del Camí de la Senyora- Creuar i seguir el Camí-Petita Grimpada Fàcil
Pas de la Roca Foradada del Camí de la Senyora- Creuar i seguir el Camí-Petita Grimpada Fàcil: Si no és vol fer la grimpada es por seguir el camí recte que dona la volta.
Ruins
2,699 ft
Santa Agnès
Santa Agnès: L'ermita de Santa Agnès és una capella construïda sota la roca, prop del monestir de Sant Llorenç del Munt, del qual en depenia. Està situada en la cova que porta el seu nom. Està documentada des del segle XIV i va tenir culte fins a la darreria del segle XVIII. És un dels vestigis arquitectònics al parc de Sant Llorenç del Munt que avui dia perduren. És a la canal de Santa Agnès per la cara nord de la Mola a uns 900 metres, aproximadament, sobre el nivell del mar. Tradicionalment s'ha dit que va pertànyer a un convent de dones religioses encara que poc se sap de la congregació a la qual pertanyien. Com a punt d'interès trobem unes piques a l'interior de la cova que han fet de font i cisterna fins a l'actualitat, adossades a la mateixa balma de on es troba la capella. Aquesta església va ser construïda en època medieval en estil gòtic, en forma d'una petita nau rectangular de volta apuntada, reforçada amb dos arcs torals. La part de la capçalera aboca a la roca viva, deixant un espai excavat on hi havia en el seu dia un altar. Es troba documentada l'existència de l'ermita des del segle XIV i se sap que varen realitzar-se cerimònies. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org
Summit
Religious site
3,600 ft
Monestir de Sant Llorenç del Munt
Monestir de Sant Llorenç del Munt: Està situat al cim de la Mola, a uns 1100 m d'alçada. Des de mitjan segle X hi ha documentada una església en aquest indret, fundada, segons la tradició, pels monjos de Sant Cugat del Vallès. El monestir es va fundar cap a l'any 985 i el 1013 es va refundar com a abadia benedictina independent. L'edifici actual va ser construït en temps de l'abat Odaguer, cap a mitjan segle XI. A partir del segle XII va tornar a dependre de Sant Cugat. Va deixar de tenir abat propi l'any 1608 i el 1804 va marxar el darrer monjo. L'església va ser consagrada l'any 1064 i és un dels millors exemples del primer romànic català. Té planta basilical de tres naus capçades amb sengles absis semicirculars ornats exteriorment amb arcuacions i lesenes de tipus llombard, i un creuer amb cimbori de planta octogonal. La coberta de les naus és amb volta de canó i la del cimbori és una cúpula sobre trompes. El campanar, de molt poca alçada, segurament inacabat, és de planta quadrada i està coronat amb uns escalonats de pedra. Al costat del campanar hi ha un atri que deuria pertànyer a les dependències cenobials. La façana principal és d'època tardana, amb un campanar d'espadanya al capdamunt. La porta original no es conserva. Al Museu Episcopal de Vic es conserva un frontal d'altar del segle XII procedent d'aquest temple. Informació Extreta de: http://www.poblesdecatalunya.cat
Photo
3,409 ft
Camí dels Monjos
Camí dels Monjos: Segons conta la llegenda, que temps era temps, l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt s’avorrien de tristor i soledat en el cim de la Mola i van demanar al bisbe de Barcelona que els permetés traslladar-se a un altre lloc, de la plana. El bisbe accedí, a condició que davallant de la Mola i no fent gaires giragonses i sense travessar cap riu, ni torrent ni xaragall fins arribar a la plana, podien establir la nova estada. Un bon dia els monjos emprengueren el camí cap a la plana, complint l’ordre de no travessar cap torrent ni riera, i es presentaren a Sant Cugat del Vallès. Aquí donaren per acabada la ruta empresa i fundaren el monestir que ha estat tothora una de les millors joies religioses catalanes. En el transcórrer del temps, els monjos realitzaren una nova instauració al cim de la Mola i donaren començ a la gran edificació monàstica que en l’actualitat encara es manté ferma i es part del paisatge. La llegenda ha estat copiada íntegrament del llibre de Miquel Ballbé. En la versió per Mn. Anton Vergés (1871) conta que “cansats els monjos de viure en aquella soledat acudiren al papa perquè els permetés traslladar-se en un altre punt més còmode, a la qual cosa accedí, dient, el Summe Pontífex que amb la condició que no passarien ni riu ni riera. Els monjos caminant fins on podien arribar, segons la concessió, anaren des del Munt fins a Sant Cugat.” En la versió més moderna de Suades i Sanz, s’afegeix “Des de llavors, d’aquell retorn, restaren lligats a la comunitat de pares benedictins de Sant Cugat”. L’autor Miquel Ballbé esmenta una narració més antiga, obra del Dr. Anton Vergès Mirassó. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Cave
3,376 ft
Cova de l'Hort dels Monjos
Cova de l'Hort dels Monjos: Malgrat no ha estat objecte d’una excavació arqueològica, és evident que la cova ha estat emprada per l’home. La seva ubicació i les característiques ambientals interiors l’haurien pogut fer idònia com a fresquera natural per emmagatzemar-hi els tubercles o altres com el gra en gerres, etc. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Photo
2,824 ft
Can Pobla
Can Pobla: Trobem les primeres referències documentades de Sant Esteve l’any 972, en l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt en una “ Venda feta per Arniscle, anomenat Horuci, i la seva muller Florisenda, al dit monestir de Sant Llorenç, d’una vinya seva. Termena a sol ixent in ipso aqueducto. A migjorn i altres parts a terra de Sant Esteve fet el primer de febrer de l’any (...) del regant de Lotari. Clos per (...) prever. Any 972. Sant Joan de Matadepera” (Ferrando, 1987:58). “L’església de Sant Esteve Protomàrtir, situada en el costat de dita muntanya de Sant Llorenç, amb les dècimes, primícies i ofertes dels fidels cristians” surt referenciada en la donació feta l’any 1014 per “Ramon, comte i marquès, Ermessendis, la seva muller, amb llur fill Berenguer, a dit monestir de Sant Llorenç del Munt” (Ferrando, 1987:58). La capella es coneix amb altres denominacions, com Sant Esteve de la Vall, Gavallan, Vilanova de Sant Esteve. També es documenten assentaments dels masos de Sant Esteve de la Vall des dels segles XII i XIII, (Mas Taberner, mas Seròs, mas Riquer, mas Espluga i mas Costadell), que foren enderrocats a principis del segle XX per construir-hi l’actual casa pairal. Des de 1902 és propietat de la família Quadras. Antoni de Quadras i Feliu, que era el segon fill d’una família d’empresaris tèxtils de Sabadell, la compra, juntament amb tota la muntanya de La Mola, inclòs el monestir, a Antoni Gros Pons. Encarrega el nou edifici a Enric Fatjó, arquitecte sabadellenc. Segons Font i Munuera (2014), el mestre d’obres fou Josep Duesaigues. L’any 1908 rep el títol de Comte de Sant Llorenç del Munt a mans del Papa Benet XV, homologat a Espanya l’any 1917. En Josep Maria de Quadras i de Caralt (1925-2013) és el tercer comte de Sant Llorenç i pare de l’actual propietari. La seva àvia va tancar l'acord amb el grup d'Amics de la Muntanya de Sant Llorenç per a impulsar la reforma del Monestir i la reobertura de l'hospedatge, que va regentar el Joan Ros. En Josep Maria, com a propietari, va frenar iniciatives tan desafortunades com la construcció d'una carretera fins el cim o la instal·lació d'una torre d'alta tensió. També es va fer càrrec del manteniment de diversos camins, com ara el que s'enfila directament des del mas fins a l'avenc de Can Pobla i enllaça amb el camí dels Monjos. L’any 1955, va contractar com a masovers de Can Pobla a la família Guix, que va estar vinculada a la casa fins l’any 2003. A principis dels anys 80 del segle XX, va vendre a la Diputació de Barcelona gran part de la finca: des dels cingles des de Can Pobla a La Mola i, més enllà, fins els Òbits. Actualment el propietari és el quart comte de Sant Llorenç. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Photo
2,787 ft
Forn d'Obra de Can Pobla
Forn d'Obra de Can Pobla: La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible, on hi hagués argila, aigua i llenya. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. L’estructura d’aquest tipus de forn pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió a la inferior, anomenada també cambra de foc o fogaina a la qual s’hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic central, depenent de les mides. Dins la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l’indret on es col·loquen les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada; i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir, que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós. El procés de fabricació sembla seguir una mateixa pauta. Els rajolers eren bons coneixedors del terreny. Localitzaven la terrera i extreien l’argila a pic i pala. Es garbellava in situ per tal de netejar-la al màxim d’impureses i es transportava fins al costat d’una bassa o punt d’aigua. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia la bassada; és a dir, es barrejava la quantitat volguda amb aigua, sovint en un forat excavat al terra, ben net. L’endemà, un cop reposada, ja es podia pastar. Tot i que es podien emprar les mans, el menys esgotador eren els peus. També s’aprofitava per posar en remull els motlles de fusta. D’aquesta manera se’ls donava elasticitat. L’endemà, abans de començar a emmotllar, es preparava la solera, ubicada sempre en l’indret més planer. Per evitar que les peces s’enganxessin al terra, s’escampaven les cendres de fornades anteriors i sorra. Un cop a punt, ja es podia començar a “emmotllar”. El teuler o rajoler, omplia els motlles de fang tot passant-hi la rasadora (llistó que treia el fang sobrant). Amb les mans es treien les arestes i altres imperfeccions i de vegades s’hi feien impressions decoratives, com les famoses ditades, etc. A continuació s’extreia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passava cendra. En el cas de les teules, el fang que es pastava es feia amb les mans i era molt més espès. S’emmotllava damunt d’una taula i hi havia diferents tècniques. Una d’elles era emprar un motlle trapezoïdal damunt d’una taula; en desemmotllar, es feia lliscar la peça plana vora de la taula. El teuler la recollia amb un estri anomenat posadora, que li permetia donar la forma de la teula. I d’aquí a la solera fins que s’assequessin per conservar la forma. Un cop les peces seques, s’havien de coure i, per tant, es procedia a amuntegar-les de manera ordenada dins del forn. La càrrega es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang. Entremig se’n deixava algun sense collar, la qual cosa permetia emprar-lo de tapadora per poder controlar el tiratge del forn. Al costat d’aquesta estructura hi havia un espai, sovint cobert, on deixar-hi els feixos de brancatge de pi o alzina, que servien de combustible. Un cop s’encenia el forn, calia estar al seu costat nit i dia per tal de controlar el foc i la temperatura. En un forn de dimensions mitjanes acostumava a durar de dos a tres dies i nits. Un cop cuita la boca del forn es tapava amb fang i pedra i es deixava refredar lentament, procés que podia durar uns cinc dies aproximadament. Un cop fred, es destapava, s’extreien les peces cuites i les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat per la següent fornada. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
2,793 ft
Desviament cap a la dreta, per les escales.
Desviament cap a la dreta, per les escales.
Comments (9)
You can add a comment or review this trail
Disfruto mucho con los reportajes fotográficos que nos muestras, gracias por compartir, un fuerte abrazo compañero.
Precisas explicaciones, bonitas fotos y otra visita a La Mola para la colección.
¡Estáis en forma con ese desnivel!
Saludos.
Estupendo recorrido, veo que en esta ocasión le has tenido que "meter" más tiempo del habitual en tus recorridos de 10 km /- y es que el desnivel acumulado es potente. Al igual que los otros dos tracks que has subido anteriores, también he guardado este para hacer en cuanto pueda, se me acumula el trabajo, jaja y tengo pocas oportunidades para salir, ya se me están poniendo dientes largos con las ganas de conocer todos estos nuevos lugares.
Un fuerte abrazo.
Tocayo!!! La verdad es que esta zona es una pasada llena de caminos interminable.
La foto que se ve el sol dando en la montaña es muy buena.
Magnífica ruta per descobrir noves perspectives de la Mola.
Molt ben documentada i editada.
Preciosa ruta y muy bien documentada como siempre......saludos
Absolutamente imprescindible ir a ver estas maravillas, muy bien explicado como siempre los accesos y bifurcaciones y las fotos excelentes. Un fuerte abrazo !!
Muchas gracias a los siete (Chus, Pájaro Kuy Kuy, Tocayo, mei-fu, Andrés, Nando y Javi), por las valoraciones. Un fuerte abrazo a los siete.
Extenso reportaje de un entorno fascinante. Gracias por compartir .