Matadepera-Cavall Bernat-Forn d'Obra de Can Pobla-Can Pobla-Canal Plana-la Mola-Font del Saüc-Camí dels Monjos
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 3.67 mi
- Elevation gain
- 1,407 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 1,407 ft
- Max elevation
- 3,591 ft
- TrailRank
-
93
5
- Min elevation
- 2,292 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 2 hours 56 minutes
- Coordinates
- 851
- Uploaded
- December 21, 2022
- Recorded
- December 2022
near Matadepera, Catalunya (España)
Viewed 635 times, downloaded 38 times
Trail photos
Itinerary description
Forn d'Obra de Can PoblaIndex IBP: 50 (Veure anàlisi a l'enllaç "Ver más")
Versió en Català
Excursió moderada tant en l'aspecte físic, com des de el punt tècnic, en què farem un recorregut circular, des del poble de Matadepera fins el Cim de la Mola, ascendint pel Cavall Bernat i la Canal Plana, i baixant per la Font del Saüc i el Camí dels Monjos.
Punts d'interès:
1- Cavall Bernat
2- Forn d'Obra de Can Pobla
3- Can Pobla
4- Canal Plana
5- Cim de la Mola
6- Monestir de Sant Llorenç del Munt
7- Font del Saüc
8- Camí dels Monjos
Nota 1: Indispensable GPS o portar activada la navegació en l'aplicació Wikiloc.
Nota 2: L'excursió no és difícil, però no és apta per a aquells que busquen sortides molt còmodes, sense haver de mirar el GPS, ja que, no es tracta d'una ruta senyalitzada i cal estar pendent del GPS a les cruïlles.
Nota 3: Els dos punts més complicats són la Canal Plana i la Baixada a la Font del Saüc. Si no hi ha gel, ni esta mullat no te gaire complicació, però en cas de gel o pluja, s'ha de vigilar de no relliscar.
Nota 4: El temps de la ruta sense parades és de 2 hores.
Versión en Español
Excursión moderada tanto en el aspecto físico, como desde el punto técnico, en el que haremos un recorrido circular, desde el pueblo de Matadepera hasta la Cumbre de la Mola, ascendiendo por el Cavall Bernat y la Canal Plana, y bajando por la Fuente del Saúco y el Camino de los Monjes.
Puntos de interés:
1- Cavall Bernat
2- Horno de Obra de Can Pobla
3- Can Pobla
4- Canal Plana
5- Cumbre de la Mola
6- Monasterio de Sant Llorenç del Munt
7- Fuente del Saúco
8- Camino de los Monjes
Nota 1: Indispensable GPS o llevar activada la navegación en la aplicación Wikiloc.
Nota 2: La excursión no es difícil, pero no es apta para aquellos que buscan salidas muy cómodas, sin tener que mirar el GPS, ya que, no se trata de una ruta señalizada y hay que estar pendiente del GPS en los cruces .
Nota 3: Los dos puntos más complicados son la Canal Plana y la bajada hacia la Fuente del Sauco. Si no hay hielo, ni está mojado no tiene mucha complicación, pero en caso de hielo o lluvia, debe vigilarse de no resbalar.
Nota 4: El tiempo de la ruta sin paradas es de 2 horas.
English Version
Moderate excursion both in the physical aspect, and from the technical point, in which we will make a circular route, from the town of Matadepera to the peak of La Mola, ascending through the Cavall Bernat and the Canal Plana, and descending through the Source of the willow and the Path of the Monks.
Points of interest:
1- Cavall Bernat
2- Can Pobla Construction Oven
3- Can Pobla
4- Canal Plana
5- Summit of the Mola
6- Monastery of Sant Llorenç del Munt
7- Source of the willow
8- Path of the Monks
Note 1: Essential GPS or have navigation activated in the Wikiloc application.
Note 2: The excursion is not difficult, but it is not suitable for those who are looking for very comfortable outings, without having to look at the GPS, since it is not a signposted route and you have to be aware of the GPS at the crossroads.
Note 3: The two most complicated points are the Canal Plana and the descent towards the Source of the willow. If there is no ice, nor is it wet, it does not have much complication, but in case of ice or rain, you must be careful not to slip.
Note 4: The time of the route without stops is 2 hours.
Version Française
Excursion modérée tant du point de vue physique que du point technique, dans laquelle nous ferons un itinéraire circulaire, de la ville de Matadepera au sommet de La Mola, en montant par le Cavall Bernat et le Canal Plana, et en descendant par la Source de la Saule et le Chemin des Moines.
Points d'intérêt:
1- Cavall Bernat
2- Four de construction Can Pobla
3- Can Pobla
4- Canal plana
5- Sommet du Mola
6- Monastère de Sant Llorenç del Munt
7- Source de la Saule
8- Chemin des Moines
Note 1 : GPS indispensable ou avoir la navigation activée dans l'application Wikiloc.
Note 2: L'excursion n'est pas difficile, mais elle ne convient pas à ceux qui recherchent des sorties très confortables, sans avoir à regarder le GPS, car ce n'est pas un itinéraire balisé et il faut connaître le GPS à l'arrivée. carrefour.
Note 3 : Les deux points les plus compliqués sont le Canal Plana et la descente vers la Source de la Saule . S'il n'y a pas de glace, ni d'eau, cela n'a pas beaucoup de complications, mais en cas de glace ou de pluie, vous devez faire attention à ne pas glisser.
Note 4 : Le temps du parcours sans arrêts est de 2 heures.
Waypoints
Car park
2,306 ft
Punt d'Inici (Cruïlla C/ Cavall Bernat-C/ Vista Alegre)
Punt d'Inici (Cruïlla C/ Cavall Bernat-C/ Vista Alegre)
Intersection
2,346 ft
Desviament cap a l'esquerra, pel sender arran de tanca.
Desviament cap a l'esquerra, pel sender arran de tanca.
Intersection
2,770 ft
Pugem Escales i desviament a l'esquerra.
Pugem Escales i desviament a l'esquerra.
Photo
2,783 ft
Forn d'Obra de Can Pobla
Forn d'Obra de Can Pobla: La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible, on hi hagués argila, aigua i llenya. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. L’estructura d’aquest tipus de forn pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió a la inferior, anomenada també cambra de foc o fogaina a la qual s’hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic central, depenent de les mides. Dins la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l’indret on es col·loquen les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada; i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir, que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós. El procés de fabricació sembla seguir una mateixa pauta. Els rajolers eren bons coneixedors del terreny. Localitzaven la terrera i extreien l’argila a pic i pala. Es garbellava in situ per tal de netejar-la al màxim d’impureses i es transportava fins al costat d’una bassa o punt d’aigua. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia la bassada; és a dir, es barrejava la quantitat volguda amb aigua, sovint en un forat excavat al terra, ben net. L’endemà, un cop reposada, ja es podia pastar. Tot i que es podien emprar les mans, el menys esgotador eren els peus. També s’aprofitava per posar en remull els motlles de fusta. D’aquesta manera se’ls donava elasticitat. L’endemà, abans de començar a emmotllar, es preparava la solera, ubicada sempre en l’indret més planer. Per evitar que les peces s’enganxessin al terra, s’escampaven les cendres de fornades anteriors i sorra. Un cop a punt, ja es podia començar a “emmotllar”. El teuler o rajoler, omplia els motlles de fang tot passant-hi la rasadora (llistó que treia el fang sobrant). Amb les mans es treien les arestes i altres imperfeccions i de vegades s’hi feien impressions decoratives, com les famoses ditades, etc. A continuació s’extreia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passava cendra. En el cas de les teules, el fang que es pastava es feia amb les mans i era molt més espès. S’emmotllava damunt d’una taula i hi havia diferents tècniques. Una d’elles era emprar un motlle trapezoïdal damunt d’una taula; en desemmotllar, es feia lliscar la peça plana vora de la taula. El teuler la recollia amb un estri anomenat posadora, que li permetia donar la forma de la teula. I d’aquí a la solera fins que s’assequessin per conservar la forma. Un cop les peces seques, s’havien de coure i, per tant, es procedia a amuntegar-les de manera ordenada dins del forn. La càrrega es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang. Entremig se’n deixava algun sense collar, la qual cosa permetia emprar-lo de tapadora per poder controlar el tiratge del forn. Al costat d’aquesta estructura hi havia un espai, sovint cobert, on deixar-hi els feixos de brancatge de pi o alzina, que servien de combustible. Un cop s’encenia el forn, calia estar al seu costat nit i dia per tal de controlar el foc i la temperatura. En un forn de dimensions mitjanes acostumava a durar de dos a tres dies i nits. Un cop cuita la boca del forn es tapava amb fang i pedra i es deixava refredar lentament, procés que podia durar uns cinc dies aproximadament. Un cop fred, es destapava, s’extreien les peces cuites i les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat per la següent fornada. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Photo
2,825 ft
Can Pobla
Can Pobla: Trobem les primeres referències documentades de Sant Esteve l’any 972, en l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt en una “ Venda feta per Arniscle, anomenat Horuci, i la seva muller Florisenda, al dit monestir de Sant Llorenç, d’una vinya seva. Termena a sol ixent in ipso aqueducto. A migjorn i altres parts a terra de Sant Esteve fet el primer de febrer de l’any (...) del regant de Lotari. Clos per (...) prever. Any 972. Sant Joan de Matadepera” (Ferrando, 1987:58). “L’església de Sant Esteve Protomàrtir, situada en el costat de dita muntanya de Sant Llorenç, amb les dècimes, primícies i ofertes dels fidels cristians” surt referenciada en la donació feta l’any 1014 per “Ramon, comte i marquès, Ermessendis, la seva muller, amb llur fill Berenguer, a dit monestir de Sant Llorenç del Munt” (Ferrando, 1987:58). La capella es coneix amb altres denominacions, com Sant Esteve de la Vall, Gavallan, Vilanova de Sant Esteve. També es documenten assentaments dels masos de Sant Esteve de la Vall des dels segles XII i XIII, (Mas Taberner, mas Seròs, mas Riquer, mas Espluga i mas Costadell), que foren enderrocats a principis del segle XX per construir-hi l’actual casa pairal. Des de 1902 és propietat de la família Quadras. Antoni de Quadras i Feliu, que era el segon fill d’una família d’empresaris tèxtils de Sabadell, la compra, juntament amb tota la muntanya de La Mola, inclòs el monestir, a Antoni Gros Pons. Encarrega el nou edifici a Enric Fatjó, arquitecte sabadellenc. Segons Font i Munuera (2014), el mestre d’obres fou Josep Duesaigues. L’any 1908 rep el títol de Comte de Sant Llorenç del Munt a mans del Papa Benet XV, homologat a Espanya l’any 1917. En Josep Maria de Quadras i de Caralt (1925-2013) és el tercer comte de Sant Llorenç i pare de l’actual propietari. La seva àvia va tancar l'acord amb el grup d'Amics de la Muntanya de Sant Llorenç per a impulsar la reforma del Monestir i la reobertura de l'hospedatge, que va regentar el Joan Ros. En Josep Maria, com a propietari, va frenar iniciatives tan desafortunades com la construcció d'una carretera fins el cim o la instal·lació d'una torre d'alta tensió. També es va fer càrrec del manteniment de diversos camins, com ara el que s'enfila directament des del mas fins a l'avenc de Can Pobla i enllaça amb el camí dels Monjos. L’any 1955, va contractar com a masovers de Can Pobla a la família Guix, que va estar vinculada a la casa fins l’any 2003. A principis dels anys 80 del segle XX, va vendre a la Diputació de Barcelona gran part de la finca: des dels cingles des de Can Pobla a La Mola i, més enllà, fins els Òbits. Actualment el propietari és el quart comte de Sant Llorenç. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
2,809 ft
Desviament cap a la dreta, seguint el rètol 'Bolt de Can Pobla'
Desviament cap a la dreta, seguint el rètol "Bolt de Can Pobla"
Intersection
3,116 ft
Inici Canal Plana-Desviament cap a la dreta.
Inici Canal Plana-Desviament cap a la dreta.
Panorama
Summit
Religious site
3,576 ft
Monestir de Sant Llorenç del Munt
Monestir de Sant Llorenç del Munt: Un document de l’any 947 fa referència per primer cop a les esglésies de Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel al cim del Munt, bé que per d'altres documents sembla que es tracta d'un sol edifici amb tres altars o capelles. Cap a l’any 973 el comte Borrell ho cedeix al monestir benedictí de Sant Cugat, que sembla que va enviar-hi uns monjos. Però la incipient vida monacal quedà desbaratada arran de la invasió d'al-Mansur l'any 985. L’any 1013 els comtes de Barcelona en van recuperar la propietat i l'any següent s'hi fundà un monestir benedictí independent, amb l'abat Borrell, que tingué una etapa de molta vitalitat sota l'abat Odeguer (1029-1071). Durant el seu abaciat es construí l'església nova, consagrada el 1064, i es fundà el priorat de la Llacuna. El monestir tenia aleshores 14 monjos. El 1088 el monestir va ser sotmès a l'abadia de Sant Ponç de Torneres, i el 1098 a Sant Cugat del Vallès. El 1225 l'abadia encara tenia 10 monjos, però aviat començà el seu declivi: 8 monjos el 1319 i 5 el 1418. Al segle XVI ja no tenia comunitat, només un abat comandatari i un monjo o un parell de sacerdots. El 1608 mor el darrer abat, i el monestir i les seves rendes són unides al col·legi seminari de la Congregació Claustral Tarraconense, primerament instal·lat a Lleida i després a Sant Pau del Camp (Barcelona). El 1804 el darrer monjo llec deixa el monestir, que és saquejat per les tropes napoleòniques el 1809. El monestir restà abandonat, fins que entre 1868 i 1871 Mn. Antoni Vergès i Mirassó el restaurà i n'escriví una notable monografia. Des d'aleshores el conjunt ha estat objecte d'algunes restauracions. El 1947 es constituí l'associació d'Amics de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt, que restaurà l'hostatgeria entre 1948 i 1950. L’any 1980 la Diputació torna a fer noves obres de restauració. Finalment, l’any 1972 es va aprovar el projecte de Parc Natural de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac, que afecta 2.655 Ha de terreny entorn del monestir. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Fountain
3,318 ft
Font del Saüc
Font del Saüc: és coneguda ja al segle XIX. L’any 1919, la Colla Sardanista de Sabadell hi organitzà una acampada. El 4 d’octubre de l’any 1925, el Centre Excursionista de Terrassa sota l’impuls de Jacint Trias, organitzava una trobada sota el nom d’animadors de la bellesa de la muntanya” per arranjar l’entorn de la font ja que era tant popular que el trànsit de persones la feien perillar. la Comissió de les Fonts de Matadepera, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per iniciativa de l’Agrupació Sardanista La Mola. En aquesta agrupació hi participen la Unió Excursionista de Matadepera (UEM), l’Associació de Defensa Forestal (ADF), i el Consistori. L’objectiu d’aquesta comissió és la d’elaborar informes sobre cadascuna de les fonts per evitar que aquestes acabin malmetent-se i es perdin. Entre les primeres, més properes al poble eren la de Can Roure, la de la Riba, la Font de la Tartana, la Font del Corraló i la de Can Vinyers. Les dues altres, es troben en el massís de Sant Llorenç, la Font de la Soleia i la Font del Saüc. Va ser al voltant d’aquesta darrera que l’any 1919 hi va acampar la Colla Sardanista de Sabadell. La comissió, proposà un projecte d’arranjament de l’espai per commemorar l’any 2019 el centenari d’aquest fet històric. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
3,342 ft
Desviament cap a l'esquerra, per Camí dels Monjos
Desviament cap a l'esquerra, per Camí dels Monjos
Photo
2,730 ft
Seguim pel Camí dels Monjos
Camí dels Monjos: Segons conta la llegenda, que temps era temps, l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt s’avorrien de tristor i soledat en el cim de la Mola i van demanar al bisbe de Barcelona que els permetés traslladar-se a un altre lloc, de la plana. El bisbe accedí, a condició que davallant de la Mola i no fent gaires giragonses i sense travessar cap riu, ni torrent ni xaragall fins arribar a la plana, podien establir la nova estada. Un bon dia els monjos emprengueren el camí cap a la plana, complint l’ordre de no travessar cap torrent ni riera, i es presentaren a Sant Cugat del Vallès. Aquí donaren per acabada la ruta empresa i fundaren el monestir que ha estat tothora una de les millors joies religioses catalanes. En el transcórrer del temps, els monjos realitzaren una nova instauració al cim de la Mola i donaren començ a la gran edificació monàstica que en l’actualitat encara es manté ferma i es part del paisatge. La llegenda ha estat copiada íntegrament del llibre de Miquel Ballbé. En la versió per Mn. Anton Vergés (1871) conta que “cansats els monjos de viure en aquella soledat acudiren al papa perquè els permetés traslladar-se en un altre punt més còmode, a la qual cosa accedí, dient, el Summe Pontífex que amb la condició que no passarien ni riu ni riera. Els monjos caminant fins on podien arribar, segons la concessió, anaren des del Munt fins a Sant Cugat.” En la versió més moderna de Suades i Sanz, s’afegeix “Des de llavors, d’aquell retorn, restaren lligats a la comunitat de pares benedictins de Sant Cugat”. L’autor Miquel Ballbé esmenta una narració més antiga, obra del Dr. Anton Vergès Mirassó. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Comments (13)
You can add a comment or review this trail
Preciosa ruta con unas panorámicas de diez 👌,un fuerte abrazo compañero.
Bueno, ya la he guardado en "quiero hacer" de modo que a ver cuando me es posible. Esa zona de Cavall Bernat no la he recorrido y voy a intentar montar un track con la base de este y más extendido. Tengo ganas de volver a visitar Sant LLorenç y más cuando puedo hacer salidas que sumen más lugares y recorridos a los que ya he hecho.
Gracias por compartir, es un trazado genial. Saludos
Gostei muito das paisagens e das formações rochosas.
Excelente informação, como habitual!
Gracias
Ruta molt variada amb una part més desconeguda (la canal de la Pobla) i un altre molt més concorreguda (el camí dels Montjos). Però sempre amb l'encant de visitar la Mola i els camins del Parc de Sant Llorenç.
Muchas gracias Migueleloi, Pájaro Kuy Kuy, Chus, y Andrés por las valoraciones. Andrés!!!, las subidas a la Mola, son casi infinitas, siempre se descubre un nuevo sendero o una canal por la que aún no has subido . Un fuerte abrazo a todos.
la verdad es que es muy bonto esa cultura de poner los belenes en las cimas, y estos son muy lindos,
Decís que hay infinitas posibilidades para subir a La Mola y no os cansáis de demostrarlo.
Veo también que hay multitud de puntos con unas vistas de ensueño.
Yo aún no he estado en ninguna ruta de senderismo aquí y se me hace difícil escoger entre todas las que os veo. Además siempre las explicáis con mucho afecto, se nota que os gusta esta zona.
Bueno voy a hacer la ruta con Andrés, lo mas seguro es que haya que modificar muy cocas cosas pues seguir tus rutas es garantía de éxito. Un saludo !!
Muchas gracias a los tres (Tocayo, mei-fu y Javi), por las valoraciones. Un fuerte abrazo a los tres.
Si alguna vez te quedas sin trabajo no dudes que el parque natural te contratará enseguida, que manera de conocer la zona.....saludos
Muchas gracias a Nando por la valoración. Un fuerte abrazo.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Una ruta fantàstica, no havíem passat mai pel forn d'obra i les explicacions són molt precises. El camí dels Monjos, com sempre, està molt concorregut. Gràcies.
Moltes gràcies Mireia, per la teva valoració. Salutacions.