Matadepera, Les Pedritxes - Les foradades, per turó de l'os, collet de l'àliga, turó de les pedritxes, i la Moleta

Si seguiu aquesta ruta, si us ha estat d'utilitat, si us ha interessat, si trobeu algun problema, algun dubte o una critica a fer, us agrairé la vostra valoració i comentari.

Moderada per alguns trams de pujada bastant forta, fins "la Moleta". Però cap dificultat tècnica.
Bones vistes als dos costats (anem per la carena), vistes a la Mola a un costat i a Montserrat per l'altre. Sense perdre de vista Terrassa. I sempre per boscos.
Els turons de les Pedritxes i el mirador, son punts d'interès per les vistes. El Mirador de les Pedritxes en especial.
Boscos on les alzines dominen, convivint en bona harmonia, amb pins i molt bruc (aquest últim, avui estava florit).
Sortida des de el cementiri de Matadepera (cota ~500m), al costat de l'ermita de Sant Roure.
Després de superar el turó de l'os, el collet de l'àliga, el turó de les pedritxes, i la Moleta, arribem al collet de les foradades, on finalment s'acaba la pujada. (cota 775). Aquí s'ajunten tres o quatre camins. Un de principal que arriba per la nostra esquerra i s'en va per la nostra dreta, es una pista, que al seu costat dret, hii ha un diposit d'aigua per incendis. A l'altre costat de la pista, surt un camí que ens porta directament a una explanada petita on sembla que el camí s'acabi. Hem de baixar per el costat de la dreta(a la base d'un pal de fusta de línia electrica). Aquí si que, si cal, posar en algun moment el cul a terra. Es poc tros, de seguida a l'esquerra hi ha un camí que va directament als forats.
I un cop mes, la natura ens sorprèn.
Ens trobem amb una paret vertical de pedra que forma quasi una balma. A la seva base, a peu del camí, té uns forats on es pot entrar. Un forat comunica amb el del costat . Entrem per un i sortim uns metres mes enllà per l'altre. Les formes de les roques exteriors i interiors son curioses, els espais interiors, no ho son menys. La llum, entrant per un extrem, per el mig o per l'inici, crea ombres i remarca els colors de les roques. Inclòs s'intueixen passadissos estrets que deuen portar a espais mes interiors que reservem per gent experta en aquests afers.
Es un lloc curiós, simpàtic.
Un aspecte que m'ha semblat com d'imatge de dibuixos més que real, es com la gran gran roca, que tenim sobre nostre, es recolça en algún punt formant un pilar cònic però invertit (la punta del con abaix i la part ample a dalt). I mes encara, la punta del con es de terra i la resta del pilar (del con) es roca.
La tornada la hem feta per camins que van descendint mes suaument que no pas a l'anada. Aquesta tornada podria ser molt útil, si no es vol fer les pujades tant acusades que hem fet a l'anada. Es a dir anar i tornar per allí on hem tornat nosaltres.
Aquesta també es una ruta molt recomanable.
Salut