Matagalls (1.698 metres) pel Coll de Bordoriol (Osona-Vallès Oriental)

Matagalls (1.698 metres) pel Coll de Bordoriol (Osona-Vallès Oriental)

Itinerari seguit: Coll de Bordoriol-Mirador del Coll de Bordoriol-Font de Pastors-Corral de la Vila-Coll de Joan-Oratori del Coll de Joan-Coll de Sabènia-Pou de Gel-Coll Pregon-Collet de l’Home Mort-Cim del Matagalls-Collet de l’Home Mort-Coll Pregon-Pou de Gel-Coll de Sabènia-Oratori del Coll de Joan-Coll de Joan-Corral de la Vila-Coll de Bordoriol.

Segons la Viquipèdia, “el Matagalls és una muntanya de 1.698 metres del Massís del Montseny que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau a Osona, i el del Montseny al Vallès Oriental”. Tot i que el cim és fronterer entre ambdues comarques, la major part del tram d’avui es fa per la comarca d’Osona.

Avui farem una de les rutes clàssiques per pujar al Matagalls. Assequible i en un entorn magnífic. La ruta lineal seguirà els indicadors del sender SL C-82, amb marques blanques i verdes fins el Coll Pregon, on enllacem amb el GR 5-2, que passant pel Collet de l’Home Mort, ens porta directes al cim del Matagalls.

Arribem al Coll de Bordoriol per la carretera GIV-5201. Deixem el cotxe a l’aparcament públic que hi ha al propi coll, amb espai per una vintena de cotxes, a tocar del punt d’informació, que avui trobem tancat.

Abans de començar la ruta ens acostem al mirador del Coll de Bordoriol que veiem a l’altra banda de la carretera. Bones vistes de gran part del Montseny i, especialment, dels cims de l’entorn.

Unes quantes fotos després tornem a baixar al coll i iniciem la caminada en direcció sud, per la pista senyalitzada.

A poc de començar trobem un indicador per baixar a la Font de Pastors per un corriol que surt per la dreta. Ens devíem una estona per visitar-la i trobem un banc de fusta i una gran placa dedicada el 2002 a Mn. Cinto Verdaguer, en el centenari de la seva mort.

Tornem després a la pista principal i seguim amunt fins el Corral de la Vila, on s’aixopluguen els ramats d’ovelles de la zona. Aquí ja comencem a tenir bones vistes de Les Agudes, que ens acompanyaran una bona part de la ruta.

Poc més enllà arribem al Coll de Joan, amb un oratori de pedra del 1976 dedicat a Sant Francesc d’Assis. Al mateix coll trobem una bifurcació que nosaltres seguirem per l’esquerra, en direcció al Coll Pregon. Per la dreta seguiríem a la Font de Mosquits (pal indicador) per on hem pujat en altres ocasions.

Travessem una cadena metàl·lica i seguim amunt per la pista que, malgrat ser en ascens progressiu, és de bon caminar.

Poc a poc ens arribem al Coll de Sabènia, en un entorn molt bonic i amb un plafó informatiu sobre la importància de la fusta morta al bosc.

A partir d’aquí l’ascens és fa una mica més feixuc, sobre tot si pica la calor, però sense dificultats tècniques. Per la nostra dreta, entre les branques encara nues dels faigs, ja podrem veure sovint la Creu del Matagalls, l’objectiu del dia.

Finalment, després d’un tram més planer, arribem a una nova bifurcació a l’alçada d’una gran poua de gel. Per la dreta surt el corriol senyalitzat per on hauríem vingut si haguéssim seguit el camí de la Font de Mosquits o tornéssim per ella. A l’esquerra veiem el gran pou de gel i, per la seva dreta, puja el corriol que en pocs minuts ens deixa al Coll Pregon.

El Coll Pregon és una cruïlla de camins on, a més de la nostra, conflueixen altres vies de pujada al Matagalls, com les de Sant Marçal i Sant Bernat. És un gran prat herbat al bell mig de la fageda, coronat per un monòlit dedicat a Pau Casals. En un dels costats del monòlit hi ha una senyera i un violoncel amb la inscripció “A Pau Casals, mestre del violoncel i missatger de la pau cristiana arreu del món. XXVIè Aplec del Matagalls, any 1975”. A la part baixa del monòlit hi ha un poema de Felip Graugés.

Al Coll Pregon ens aturem una estona per dinar i, després seguim amunt, ara ja pel GR 5-2 amb marques vermelles i blanques, que travessa la fageda en un tram més costerut que els anteriors. A la part alta, sortim al Collet de l’Home Mort, una petita planúria herbada des d’on ja podem veure la Creu del Matagalls en la distància.

El que ens queda ja és un curt tram de corriol molt fressat que, poc a poc, ens va acostant al cim. A banda i banda tenim grans vistes de l’entorn i, si el dia acompanya, també del Pirineu.

Finalment arribem al cim de la Creu del Matagalls, a 1.698 metres, on trobem una gran creu de ferro dedicada a Mn. Cinto Verdaguer, un altar de pedra i un vèrtex geodèsic. Avui trobem poca gent pel que és habitual en qualsevol època de l’any.

Si els núvols acompanyen, podem veure la Plana de Vic i els cims del Prepirineu i el Pirineu i, per l’altra banda, les Serralades Litoral i Prelitoral. Alguns diuen que, ens dies especialment clars, fins i tot es poden veure les Balears, però jo encara no he aconseguit mai. Sigui com sigui, les vistes són sempre magnífiques.

Després de gaudir una bona estona del cim, iniciem el descens desfem el mateix camí de l’anada fins el Coll de Bordoriol.

Magnifica excursió pel Montseny que segueix una de les rutes clàssiques de l’excursionisme català per pujar al Matagalls, cim al que s’ha de pujar al menys una vegada a la vida perquè, de fet, cada ascensió és diferent de les anteriors.

Salut i bona caminada !