Matagalls: de Sant Marçal a Sant Miquel dels Barretons. Anada i tornada passant dues vegades pel cim del Matagalls (PN Montseny)

Matagalls: del Coll de Sant Marçal al cim del Matagalls i a l’ermita de Sant Miquel dels Barretons i Sant Segimon. Anada i tornada passant dues vegades pel cim del Matagalls (Parc Natural del Montseny-Osona i Vallès Or.)

Ruta seguida: Aparcament al Coll de Sant Marçal-Taula dels Tres Bisbes-Creu de fusta al turonet-Aparcament-Inici de la pujada al Matagalls pel GR 5.2-Fageda-Pla dels Évols amb els faigs monumentals-Pla del Parany-Coll Sesportadores-Coll Pregon-Collet de l’Home Mort-Cim del Matagalls (a 1.697 metres)-Font dels Cims-Font de Matagalls-PR C-205 a Sant Segimon-Coll de la Font-Pla dels Ginebres-Coll Saprunera-Turó de Sant Miquel-Ermita de Sant Miquel dels Barretons-Dinar i tornada pel mateix camí fins el Coll de Sant Marçal.

Avui, en un dia que anuncien pluges durant tot el dia i possible nevada feble a partir de les 3 de la tarda, ens acostem al Parc Natural del Montseny per fer el cim del Matagalls des de la banda del Coll de Sant Marçal, des d’on fa molts anys que no ho fem. Els últims temps sempre hem pujat des de Collformic o des del Coll de Bordoriol.

Deixem el cotxe a l’aparcament del Coll de Sant Marçal, on hem arribat per la carretera GIV-5201 que va en direcció a Santa Fe. El coll és el punt de trobada de tres comarques: Osona, Selva i Vallès Oriental. Per això, a l’altra banda de la carretera veiem la coneguda com a “Taula dels Tres Bisbes”, en commemoració de les trobades dels bisbes de Terrassa, Vic i Girona.

A més, el tram de la ruta que farem des del coll fins el Matagalls, segueix la línia de separació entre l’Osona i el Vallès Oriental. La segona part entre el Matagalls i l’ermita de Sant Miquel dels Barretons, s’endinsa de ple a la comarca d’Osona.

Bé, iniciem la ruta. Un cop aparcat, anem a visitar la “Taula dels Tres Bisbes” i la gran creu de fusta que hi ha sobre el turó. Si el dia és clar, tindreu bones vistes de l’entorn.

Després d’aquesta visita tornem a l’aparcament, fem les fotos dels plafons i els pals indicador i iniciem la veritable pujada al Matagalls pel GR 5-2 que està senyalitzat amb un pal de fusta a les escales inicials.

Seguirem aquest corriol fressat que, poc a poc, s’endinsa a la fageda en pujada constant. De fet, a l’inici trobarem el desnivell més intens que, a més, t’agafa en fred. Així, en els 1.8 quilòmetres que ens porten fins el Pla dels Évols, salvem un desnivell de 325 metres. Després el camí suavitza, però no deixa de seguir amunt fins els 1.697 metres del cim del Matagalls. En resum, en els gairebé 5 quilòmetres entre Sant Marçal i el Matagalls, farem un desnivell positiu de 587 metres.

Com deia, ens endinsem a la fageda nua fins la primavera, seguim els pals indicadors que, fent algunes marrades, ens porten a la primera zona més planera, el Pla dels Évols. Aquí veurem un parell de faigs monumentals realment espectaculars i, si trobeu boira, també fantasmals.

Seguim camí, travessem el Pla del Parany, amb bones vistes a les Agudes. Més enllà, després d’una nova pujada, arribem al Coll de Sesportadores i, sense solució de continuïtat, arribem al Coll Pregon, on val la pena aturar-se una estoneta.

Al Coll Pregon conflueixen tres rutes: la nostra des de Sant Marçal, la que puja des del Coll de Bordoriol per la dreta, i la que ens ve per l’esquerra des de la Font de Coll Pregon. Totes elles estan senyalitzades amb estaques de fusta.

A més, al bell mig del prat herbat veiem un escultura de pedra fosca dedicada al músic Pau Casals. També podreu llegir un poema de Felip Graugés, poeta moianès del que podeu trobar poemes en algunes de les moltes fonts del Montseny.

Seguim camí en direcció sud per fer l’últim tram de pujada al Matagalls. És un altre tram curt, però amb fort desnivell, que ens deixa al Coll de l’Home Mort. Aquí, si el dia acompanya també tindreu bones vistes a les dues vessants i, al fons, podreu veure la Creu del Matagalls per primera vegada.

Fem l’últim tram de pujada pedregosa i, finalment, arribem al cim del Matagalls, amb 1697 metres, on trobarem la gran creu de ferro dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. Entre altres, també hi ha una placa a Sant Antoni Mª Claret, un altar de granit amb peu de ferro forjat, un vèrtex geodèsic amb un pessebre i la placa amb el nom, l’altitud i la llegenda “Sostre comarcal d’Osona”.

Fins aquí la climatologia ens ha respectat i no ha caigut ni una gota. Aquí, com és habitual, el vent fa baixar la sensació tèrmica en picat, així que, com fem altres vegades, deixem el cim i baixem per la dreta a una zona a cobert on trobem una plaqueta de ferro que diu Sot de la Patacada. Desconec si el nom és correcte perquè no ho he vist a cap dels mapes o ressenyes de la zona. Sigui com sigui, deixo constància.

Aquí descansem una estona a raser del vent, fem una petit mos i, vist que el temps aguanta, decidim allargar la ruta per baixar a Sant Miquel dels Barretons i Sant Segimon, passant per algunes de les fonts més conegudes de la zona.

Seguim, per tant, en direcció oest fins la bonica Font dels Cims, on el Tuc pot calmar la set per primera vegada.

Poc després ens acostem a l'espectacular Font de Matagalls que, tot i la sequera que tenim, encara raja.

Després d’algunes fotos, seguim camí pel corriol fressat que surt per l’esquerra i, en uns minuts ens deixa al Collet de la Font, on empalmem amb el PR C-205 que seguirem en direcció oest.

Ara farem un agradable descens per trams de prats herbats, amb alguna zona més pedregosa, que ens baixarà a Sant Miquel dels Barretons passant pel Pla dels Ginebres i el Coll Saprunera.

Finalment, per la dreta del camí ens apareixen les restes enrunades de l’ermita de Sant Miquel dels Barretons, sobre el roquissar. Ens acostem a fer la visita i aprofitem per dinar a resguard del vent. Als nostres peus veiem el recentment reconstruït Monestir de Sant Segimon. Les vistes al nord, si hi ha sort amb el temps, son espectaculars.

Com el cel comença a enfosquir-se, decidim no baixar a Sant Segimon i iniciem el retorn pel mateix camí de l’anada.

De fet, poc després de començar la tornada, tot just abans d’arribar al Coll Saprunera, ens comença a nevar lleugerament.

Seguim amunt, amb la nevadeta en augment, fins arribar de nou al cim del Matagalls, envoltat de boira, i on ja no trobem ningú.

Encara es estem una estona al cim, fent algunes fotos i, finalment, fem el fàcil descens fins el Coll de Sant Marçal, on recollim trastos i donem per acabada la ruta d’avui.

En definitiva, una de les rutes clàssiques de pujada al Matagalls però menys transitada que la multitudinària des de Collformic. Cap dificultat tècnica en tot el trajecte, però sí trobarem alguns trams de pujada exigent.

Apa, espero que us agradi i la pugueu gaudir com nosaltres.

Salut i bona caminada !