Matagalls des de Collfornic, amb arribada a La Solana (Viladrau)

Aquesta es una ruta feta en forma de travessa que va començar a Collformic per acabar a La Solana, a on ens va recollir l’autocar que ens portaría al centre de Viladrau a dinar ( 7ns 2 km. més enllà del punt en que vam acabar la caminada.


Des de Collformic fins al cim del Matagalls vam seguir el GR 5-2. Des del meu punt de vista va ser un tram sense res especial a esmentar. Tot estava molt sec i això feia que tingués la sensació de caminar per un lloc sense interés. Es va caminant per un camí força amable, sense gaire desnivell fins que s’arriba al cim del Matagalls.


Al cim del Matagalls hi feia un vent fort i fred. Vàrem aprofitar per cercar un lloc una mica protegit del vent per esmorzar, vam fer les fotos de rigor i “avall que fa baixada”. Les vistes son molt bones i rm va agradar sobretot veure els cims de les Agudes i del Turö de l’Home amb l’espectacular cresta dels Castellets que porta al primer d’aquests dos cims i de la que en tinc un gran record. La vaig disfrutar molt quan la vaig fer.


Des del Matagalls vam baixar en direcció a Sant Segimon. En algún dels trams, de bon caminar, també em van impactar les marques de la sequera, fins que a prop de la Font del Matagalls vam entrar en la primera de les fagedes que veuriem en el trajecte cap a Viladrau. La colors de tardor lluien preciosos i això em va donar més alegria. Jo recordavq vagament aquest camí pel que havia baixat feia uns anys, però sabia que arribaría a un punt preciós. Tinc molt mala memòria però la vista que ofereix un petit racò del camí situat per sobre de Sant Segimon, es d’aquelles que mai oblidaré. Des d’aquest racó veus a sota, encinglerada en un turó la capella de Sant Miquels dels Barretons. Sant Segimon resta amagat a sota d’aquest turó, però la vista es excepcional, de les millors que he tingut passejant per Catalunya.


El curt descens que hi ha des de la capella de Sant Miquel dels Barretons fins al coll de les Tres Creus, es l’únic punt del trajecte en que cal caminar amb precaució. Hi ha una bona pendent i el terra es insegur.


Arribats al Coll de les Tres Creus ja tens a pocs metres el Santuari de Sant Segimon, al que no es pot entrar ja que hi ha una porta que impedeix el pas. De totes maneres des de la porta es pot veure un troç del santuari. Un cop vista aquesta edificacióvam continuar baixant en direcció a l’Erola. Ara les fagedes i més endevant les fagedes barrejades amb castanyers ja ens anaven acompanyant amb la seva barreja de colors llampants. Es un tram que lluia preciós.


Un cop arribats a la Mare de Déu de l’Erola ens vam desviar en direcció a La Sala, tot i que no hi vam arribar. Tot el camí que teniem per davant era una pista sense cap mena de dificultat per a caminar però tambė sense cap interés especial des del punt de vista paissajistic.


A les fotos i, sobretot, al vídeo adjunts podreu fer-vos una idea del que acabo de descriure.