Matagalls - Montserrat 2015

Edició del 2015 de la clàssica de les travesses de muntanya de Catalunya, la Matagalls - Montserrat.

La sortida va ser del nucli de El Brull, al peu del cim del Matagalls, una bona opció, tenint en compte que encabir 4.000 participants, més acompanyants, més infraestructura i altres elements, al cim del Matagalls, resulta inviable en molts aspectes.

Els primers quilometres són molt ràpids, discorren per una pista asfaltada, on molta gent aprofita per còrrer i començar a guanyar temps al crono. Deixem la pista asfaltada per continuar per una pista de terra, sempre planejant i amb tendència a baixar, seguint una carena, el Serrat de l'Arca, seguint el GR-2. Deixem el GR-2 i comencem a baixar cap el nucli d'Aiguafreda, una baixada molt ràpida, per trobar-nos amb el primer avituallament, als 10km.

Fem l'avituallament, reprenem la marxa i travessem el poble d'Aiguafreda per trobar-nos amb les primeres rampes de la travessa, primer pujant per un corriol i després per una pista de terra que ens portarà al capdamunt dels Cingles de Bertí, les vistes són espectaculars. Arribem a un mena d'altiplà, on creuem diverses masies i el terreny és un costant puja i baixa, però la pendent és molt suau. Creuem un parell de cops la carretera C-1413b, a la segona vegada i al cap de poca estona, arribem al Coll de Poses, on trobem el segon aviatuallament, aproximadament al km 26, ja portem un terç de la travessa. La nit ja ha caigut i cal preparar el frontal, menjar bé (hora de sopar), omplir els bidons d'aigua i reempendre la marxa.
Comença un tram molt emboscat, però al ser de nit, ja no importa tant, de tota manera, que es va enfilant fins arribar al Coll de Matafaluga i posteriorment arribar al Serrat de les Pedres, un dels punts més alts de la travessa, cap al 32è quilometre. A partir d'aqui, comencem a baixar, ja ens acompanyen diferents llums de fons, que es pot endevinar que és algun poble. Ja s'acosta l'equador de la marxa i molta gent ja espera amb ànsia arribar a Sant Llorenç Savall, on portarem una mica més de 40 quilometres.
Finalment arribem a Sant Llorenç, una mica caòtic, és hora punta, molta gent i el tercer avituallament no pot absorbir el volum de persones, amb la conseqüent falta de paciència d'alguns participants (a veure si és veritat que és l'última Matagalls-Montserrat que fan). Avituallament correcte, descansar una estona (40min), canvi de mitjons, posar vaselina als pues, fer un café i tornem-hi.
Es nota que hem passat la meitat de la marxa, el volum de participants sembla que hagi baixat una mica o que aprofitin l'estona per descansar millor. A partir d'aqui el meu ritme baixa una mica per decisió pròpia i voler arribar sencer al Monestir de Montserrat.
Un cop sortim de Sant Llorenç Savall, comença un tram molt variat, pero molt planer, que ens portarà a una forta pujada que culminarà al quart aviatuallament, el famós avituallament dels donuts, a la urbanització Cavall Bernat, aproximadament al quilòmetre 55. Un cop menjats 4 donuts i una beguts alguns sucs, comença una forta baixada pel mig de l'urbanització, per creuar la carretera BC-1221 i començar una pujada asfaltada que es fa eterna, per l'urbanització de les Pedritxes, la pujada no s'acaba al deixar l'urbanització, seguim pujant per una pista fins arribar a la Casa Nova de l'Obac, on després de fer un tram de la carretera de Rellinàs, baixem per un corriol un pèl emboscat per arribar a la casa de Les Vendranes.
Un cop passada la casa, continuem per un corriol molt fresat, fins arribar a un torrent i continuar per l'altre costat del torrent, amb una pujada amb graons naturals d'una alçada considerable. Un cop a dalt, comencem a baixar de nou i ja es veu el poble de Vacarisses al fons, on trobarem el cinquè i últim avituallament. Ja queden pocs quilometres per arribar, el dia ja comença a clarejar i la parada és curta.
Deixem l'aviatuallament per planejar una estona i arribar a l'estació de Vacarisses, després de creuar la via del tren, travessem diverses urbanitzacions. Durant aquest tram, ja veiem la muntanya de Montserrat al fons, queda molt poc.
Deixem les urbanitzacions i pujem per un petit turonet, pel Camí de la Creu, que al baixar, ja ens trobem a Monistrol de Montserrat, només queda l'última pujada final al Monestir, uns 5 quilometres.
Amb més de 70 quilòmetres a sobre, comencem a pujar la muntanya de Montserrat, un cop creuat el nucli de Monistrol, comencem a pujar per un corriol, que desemboca en una pista, que farem poca estona, per començar a pujar fort per unes roques i anar a parar al camí de l'aigua, un camí molt dret i uns escalons molt alts, un cop acabat aquest intens camí, arribem a una part molt característica de la pujada, un camí que sembla esculpit a la pedra, amb uns escalons molt llargs que ens portaràn fins l'estació del cremallera i després de pujar unes escales finals, arribem a l'esplanada del Monestir, per donar per finalitzada la travessia.

Una gran experiència, un èxit rotund, un 10 a l'organització, per mantenir el nivell durant tants d'anys. Es poden trobar llacunes a l'organització, com la qualitat dels avituallaments, la falta de recursos de la Creu Roja (sense pomades), la congestió en algun avituallament, el recurrent problema de l'aigua... però la sensació final ho compensa tot i queda oblidat.

Fins l'any vinent!