Mataró-Canyamars-St. Andreu del Far-Torrassa-St. Esteve del Coll-Llinars (R1-R2) 2014-02-22 7:06

Mataró-Canyamars-Sant Andreu del Far-Torrassa-St. Esteve del Coll-Llinars del Vallès (R1-R2) 2014-02-22 7:06

Abans de res ... recordar-vos la iniciativa del BARCELONA MAGIC LINE, una caminada popular el proper 2 de març per recaptar fons pels centres de Sant Joan de Déu. Nosaltres caminarem amb l’equip CASP & CIM. Si ens voleu ajudar per aconseguir el repte solidari podeu fer-ho aquí: http://www.barcelonamagicline.org/ca/veure_equip/440 i ens podem trobar tots plegats a la Festa Final de la BML a la Plaça de la Catedral el proper 2 de març. Us hi esperem!

Avui tenia previst anar de Llinars del Vallès (R2) a Mataró (R1) … amb l’objectiu de visitar un lloc il•luminat a dalt de la muntanya que veiem al passat per l’autopista de nit, just davant del Pont Blau de l’AVE a Llinars, però finalment l’he anat a veure fent el recorregut de Mataró a Llinars del Vallès ;-) fa més pujada!. Fa uns mesos, en arribar a Mataró d’una bona caminada el Passeig estava ple de gom a gom, massa gent, i m’he dit “ho faré al revés”. Al Matí en els trens compartim seients amb un personal que fa por, encara no han dormit i estan en un estat lamentable.
He vist altre cop la Font del Pericó, al costat de la restaurada Estafeta Rural, la primera d’Espanya. Pujant he arribat a la Creu de Terme de Can Bruguera, amb un gros terme amb una M i una D, i he anat baixat, intentant agafar corriols i algun tros de riera. En arribar a Canyamars (Dosrius) he visitat altre cop El Molinot –he fet més atenció a les explicacions, desprès de veure tants de molins darrerament- i també el magnífic Pou de Glaç –el més gran i ben conservat que conec, molt industrialitzat-. I altre cop cap a munt. Passat Can Marc he vist un lloc marcat amb tres ferros pintats fent un triangle, molt semblats als que crec que feia servir la Diputació de Barcelona per marcar recorreguts, però no he deduït que podria ser ... i al Mapa de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic no he trobat res ... misteri. He arribat a Sant Andreu del Far -que ja coneixia d’una altre caminada pel Corredor- i aquest cop he anat a veure el Jaciment Ibèric del Turó del Vent, és de finals del segle IV A.C. fins II A.C. després el Castell Vell (molt ben condicionat per les visites), segurament bastit sobre ruïnes ibèriques i romanes segle IX o X, sembla que era un castell càter, el terratrèmol de l’any 1448 el va destruir. Un xic abans he vist, al costat del camí, unes pedres fent com una olla que podria ser un petit forn de pega com altres que coneixem a la zona. He arribat a Can Bordoi, una construcció realment interessant, la casa mare és una masia d’estructura catalana clàssica: tres crugies delimitades amb gruixuts murs de pedra de 60 centímetres i amb una coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, aquí teniu més informació: http://www.daqui.cat/2013/09/can-bordoi-de-llinars-del-valles/ Després he arribat a una Pedrera que en a la zona de “Roca de la Mustela”, és d’un granit gris molt bonic i que es diferencia molt de les típiques roques granítiques de la zona, molt més fràgils i que s’erosionen amb el característic sauló veig. I després d’anar a veure les ruïnes de l’Ermita de Sant Sebastià -sembla una construcció del segle passat- i és un magnífic mirador , he arribat a La Torrassa del Moro. És una construcció imponent. Just a dalt de la torre m'he saludat amb un simpàtic senyor, ens hem intercanviat el paper de fotògrafs, i que resultà ser historiador -gràcies per les explicacions!-. El basament (molt ben fet amb pedres grosses) és Romà del segle II A.C. –aquests sí que en sabien!-, si pugeu a dalt veureu el perquè de fer la torre allà. És veu Collserola, el Montseny, el Castell de Burriac, Montserrat ... tot!. Sembla ser que en deien “Far” doncs des d’allà feien senyals amb foc. Després té un alçat medieval (quina diferencia de construcció!!), el coronament és del segle XX i es feia servir com a pavelló de caça. Finalment la família Garcia Pérez en va fer cessió a l'ajuntament de Llinars i és va restaurar al segle XXI. Després he baixat per anar a veure l’arboç monumental de Sant Esteve del Coll -res a veure amb el nostre magnífic arboç de Can Genoer, però també deu tenir un bon nombre d’anys!!-. L’església de St. Esteve del Coll està molt ben mantinguda i té una estructura molt bonica, data del segle XVI tot i que la parròquia ja existia l’any 1023. De baixada he anat a fer una ràpida visita al jaciment del Bosc de Can Suari, es poden apreciar habitacions amb les seves estructures conservades i un centre de producció i explotació agrícola amb un camp de sitges ... això si saltes la tanca ;-) ... no he vist per on, i tan sols he vist la part superior del jaciment, que està cobert de grava per a la seva conservació. I caminant, ja per zones molt més urbanes, he arribat a Llinars del Vallès.

Una ruta que és realment un xic perdedora en alguns punts, cal estar alerta amb el GPS a la ma, doncs surts de tant en tant del camí principal per endinsar-te en petits corriols. M’he equivocat diferents vegades i he eliminat del track aquests errors. Però tots els camins i corriols (que n’hi ha molts i molts) porten més o menys al mateix lloc, hi ha múltiples variants i, per descomptat, algunes més curtes. Tens molts punts on prendre un refresc: Mataró, Canyamars, Far, Castellvell, Torrassa,... Una interessant caminada que relliga diferentes rutes que havia fet abans.

Salut i Cames!