Mataró - Cinc Sènies – St. Miquel de Mata – St. Martí de Mata – Santuari Lorita (R1) 2013-04-07 7:05

Mataró - Cinc Sènies – St. Miquel de Mata – St. Martí de Mata – Santuari de Lorita 2013-04-07 7:05
Aquest temperat matí de diumenge ben acompanyat per l’Oscar, ens hem aixecat de bon matí per agafar el primer tren R1 fins a Mataró. Hem caminat pel passeig sense ningú (tot el contrari que al migdia quan era difícil caminar-hi sense trepitjar a algú) i hem enfilat el GR83 pel camí de les 5 sènies per tal de conèixer aquest darrer espai agrari de Mataró i també el veïnat de Mata.
Hem resseguit fil per randa el magnífic llibre de “Descobrir Mata i Les Cinc Sènies” de l’Oriol Bassa, David Farell i Francesc Navarro editat per Natura, entitat de medi ambient, l’any 2009. Ara és el moment de dir-vos que és un llibre fantàstic!! Tota la ruta està molt ben explicada en el llibre i crec que no podré de cap manera fer un resum, si us interessa demaneu-lo a Natura. Gràcies una vegada més a l’equip de Natura per aquests llibres (naturamaresme@gmail.com).
Les Cinc Sènies és un espai agrari periurbà amb una superfície de més de dues-centes hectàrees. Actualment la major part de l'espai està catalogat com a sòl no urbanitzable segons la llei vigent. L'espai de Les Cinc Sènies està considerat com un element paisatgístic que, durant segles, ha estat alterat i manipulat per l'acció humana. Això ha conformat un paisatge summament interessant on es troben elements patrimonials de gran interès barrejats amb els camps agraris on encara es cultiven productes locals. Aquí veurem l’aqüeducte, el sifó i la mina de Can Boter. Per repartir correctament i proporcionalment l’aigua se’n servien del “plomer” , que era com una gran galleda amb diferents sortides (ara tan sols podem contemplar com eren a través del que se conserva al Museu de la Mina Vella de Vilassar de Mar, us en he posat una fotografia)
Després pugem al Turó d’Onofre (on hi ha una bona vista i pocs restes del Castell de Mata) tot veient de pas la restaurada Torre de Can Triter (queden pocs restes de la masia, però sí que es pot veure el que sembla una base de torre cilíndrica). Anant fins a Cal Monjo hem vist diferents mines d’aigua. Primer ens trobem amb l’ermita de Sant Miquel de Mata (gòtica del segle XV) i després anem fins la bonica ermita de Sant Martí de Mata (preromànica del segle X) passat pel mirador de Mataró (tot i que amb la crescuda dels pins hi ha poca vista, i és molt millor des del banc de l’ermita, allà fem un merescut mos). Seguim per un corriol ombrívol i molt bonic fins els Rocs de l’Hort de la Maria Bruta (diuen que “és on proporcionaven antigament plaers carnals als viatgers que utilitzaven la ruta, per part d’una tal Maria”) son un conjunt de blocs granítics. Al baixar anem a veure els restes del Santuari de la Mare de Déu de Lorita (antiga capella de Sant Jacint i Sant Antoni) del segle XVI.
Tornem a baixar pel mateix camí i, tot passant pel Repòs de Sant Bernat (capelleta dedicada al patró dels excursionistes) i els castanyers morts de la Font dels Castanyers (ara desapareguda), anem a veure els Suros d’en Soler i l’antiga Mina de la Font de la Salamandra (també desapareguda). Envoltats de canyissars i alocs (en aquesta estació sense fulles i sense flor) arribem a l’antiga estafeta rural de correus de Valldeix (la primera que instal•là a l’estat espanyol l’administració de correus l’any 1956) i just al costat mateix la Font del Pericó (restaurada l’any 1947). A través d’un petit passeig nou de fusta al costat de la riera de Sant Simó arribem de nou al camí de les cinc sènies.
Una magnífica ruta, molt ben explicada en el llibre, fàcil de resseguir i aquest cop gaudint de molt de sol, bona temperatura i una magnífica companyia!!!