Mataró - GR 83 - Montalt - GR 83 - Coll Sacreu - SL-C 75 - Arenys de Mar (R1) 2014-09-07 7:04

Mataró - GR 83 - Montalt - GR 83 - Coll Sacreu - SL-C 75 - Arenys de Mar (R1) 2014-09-07 7:04

Fa mesos que tenia pendent fer la ruta Mataró-Arenys a través bàsicament del GR 83, dit Camí del Nord o del Canigó. A Coll Sacreu he deixat el GR 83 i he agafat el SL-C 75, dit el Fondo de Can Rossell, fins Arenys de Mar.

Aquest matí el R1 ha sortit bastant puntual de Plaça Catalunya, i amb un personal bastant correcte. Al passeig de Mataró ja hi havia gent passejant el gos i corrent, a la platja he vist nombroses canyes de pescar. Travesso les Cinc Sènies que varem fer amb l’Oscar fa més d’un any i torno a veure diferents indrets ja explicats en aquella ruta: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4249292
M’he desviat un xic del GR 83 dues vegades, per anar a visitar la Torre de Can Triter i les restes del Santuari de la Mare de Déu de LLorita. M’he tornat a desviar per pujar fins Montalt, veure la Pedra de la Ferradura i el Turó del Mig, on he esmorzat tranquil·lament doncs avui a Montalt calia un guàrdia urbà dirigint el transit de caminants ;-))
Després de la Creu de Rupit per mi tot ha estat camí desconegut, molta pista –però realment agradable doncs sovint pots admirar les dues vessants de muntanya: Montseny i Mar– fins arribar a Coll Sacreu on he començat a seguir el SL-C 75 que diuen “... és la via més curta que comunica Arenys de Munt amb Collsacreu. Pas obligat cap al Vallès per Vallgorguina i Sant Celoni, l’agafaven els pagesos per anar al mercat des dimecres a Sant Celoni i els carboners i llenyataires que treballaven en els boscos del Montnegre i Olzinelles. A l’època de la verema hi sovintejaven els carros plens de raïm que baixaven de les vinyes de Collsacreu. El fondo de Can Rosell va ser camí ral fins a la construcció de la carretera de Sant Celoni, al final del segle XIX”. No em puc ni imaginar els carros per aquesta riera plena de pedres ... ara hi sovintegen les runes de les construccions però, tot i això, és un bonic corriol.
A l'arribar a Arenys de Munt hi havia força xerinola i estaven fent una gran arrossada i molta tonyina a la planxa. He aprofitat per anar a saludar a Arenys de Mar un company d’altres caminades, i després he tornat a agafar el R1 fins a Barcelona.

Una passejada molt aconsellable, fàcil de seguir (menys el tram de Montalt que no hi ha senyals, però tan sols cal tirar sempre a munt) i on he trobat molts rossinyols que no cantaven ;-)

Salut i Cames!!