Matarranya; Circular pel terme de Pena-roja de Tastavins.
near Peñarroya de Tastavíns, Aragón (España)
Viewed 2466 times, downloaded 78 times
Trail photos
Itinerary description
Aquesta sortida es va a dur a terme per a la XVI Marxa Senderista del Matarranya.
Bé, dit això, iniciem la sortida pel Camí de la Bassa de Sant Miguel, i al arribar-hi deixem el camí principal per anar per un de més estret que bifurca per la dreta vers el mas de Moyons i el barranc de l'Enferrí.
Waypoints
APARCAMENT; INICI I FINAL
El nom de Pena-roja de Tastavins te el seu origen en el color vermellós (roig) de les peñas de Masmut i del riu Tastavins que passa a tocar-les. Per iniciar la sortida aparquem a les afores del poble, al final del carrer Castellón, i per el carrer Zaragoza i Aragón farem cap a la plaça d'Espanya just davant de l'església de Santa Maria la Mayor, Pujarem cap a l'esquerra fins fer cap al carrer Tapias i anirem per ell, seguirem pujant fins sortir del poble que ja ens durà cap el camí de la bassa de Sant Miquel.
ESTRET DE ROCA
Pasada la bassa de Sant Miquel, deixarem el camí ample per anar a la dreta a una bifurcació per seguir per camí estret fins fer cap a una tram empedrat que passa entre roques.
ROQUES
Unes grans roques de casi 1000 metres d'alçada ens bloquegen per l'esquerra obligant-nos a creuar el barranc dels Moyons.
BARRANC DE LOS MOYONS
Estret i curiós barranc envoltat de pins joves i amb jaç de roca que hem de travessar, o fem sense cap dificultat ja que el riuet es anecdotic.
MAS DE MOYONS
Un bonic camí empedrat ens condueix cal el mas de Moyons, totalment enrunat.
BARRANC D'ENFERRÍ
Deixem el mas i per pista fem cap a un encreuament que seguirem cap a l'esquerra passant per un bosc de pins entreant al barranc d'Enferrí, de caminar més laboriós, amb alguns tolls i un bonic salt d'aigua i senders alternatius d'un costat a l'altre de barranc.
SALT D'ENFERRÍ
Cal deixar el sender i seguir un corriol a la dreta durant uns 30 o 40 metres, es un salt d'uns 5 o 6 metres però amb poca aigua, segurament que en altres temps el salt deuria ser majestuós. Tot seguit tornem al camí que seguíem, pugem una mica i passem per dalt del salt d'Enferrí.
TOLL DE BUGADER
Creuem el riuet per damunt del salt i just en aquest lloc trobem el toll del Bugader, probablement que aquest nom ve de fer la bogada, com que som a prop del mas on va néixer en Desideri, de segur que aquí es on la seva mare ,la Miquela, hi venia a rentar la roba.
PANORÀMICA
Fem una mirada a la vall que s'obra cap el sud est i albirem al fons La Pantasa (1345 m) i el Cingle de Sant Jaume (1236 m) ambdós ja en terres valencianes i pels que passarem per sota i pel damunt alternativament un xic més tard. Enmig de tanta natura la magnifica i un poc descuidada masia de Antolino posa una nota colorida innatural.
MASIA MOLINARS
Aquesta masía es on va veure la llum per primer cop en Desideri Lombarte i Arrufat el 7 de febrer de 1937, el seu actual estat no es degut només al pas del temps i a l'abandó, sinó que l'any 1970 va patir un incendi i ja no es va reconstruir. L'any 1941, la seva familia va anar a viure a la masía d'Eixendri (Chendri), situat a una curta distància més cap al oest i a prop del pinar de la Trona. Bé, passem pel davant i girem cap a l'esquerra per seguir una pista que passa pel costat de la cisterna d'aigua que abastia a la masia, Anem pujant en direcció sud est fins girar i pujar fort cap l'oest per tal de fer cap a la part alta d'un turó.
ROCALLAM
Tan aviat com el camí es redreça les imatges del voltant es tornen fantasioses i gaudim d'un tram que no lliga amb tot el que ens envolta, passem pel mig d'una munió de grans pedres i roques soltes amb magnifiques vistes.
CREU DE JOSERET
Al arribar a dalt del tot del turó, ens sorprèn la troballa d'una antiga creu amb una inscripció, que dona detalls de que un infant, de poc mes de dos anys, va ser trobat en aquest lloc després d'estar perdut durant uns dies. Pel cognom es tracta d'un familiar d'en Desideri, potser un cosí, potser un tiet.
PI DE LES DOTZE BRANQUES
De baixada fem cap a Lo Càdec, un arbust que ha crescut com a arbre i poc a poc entrem en terres de la comunitat Valenciana. En un tomb cap a l'esquerra deixem un moment el camí que dúiem per anar uns metres a la dreta trobant-nos amb una gran meravella de la natura, un monumental Pi amb Dotze Branques. Quin goig!. No puc mes que recordar el nostre Pi de les Tres Soques, simbol del independentisme català, mutilat per algún fanàtic nacionalista l'any 2014. Seguim la nostra anadura per terres valencianes, ara per pista amb l'advertiment de no recollir bolets sense permís per ser en terrenys particulars.
SENDER A L'ESQUERRA
Sobtadament, un sender ven fresat surt cap a l'esquerra vers un petit barranc, deixem la pista per seguirlo vers el cingle que veiem a la nostre esquerra.
CINGLE DE SANT JAUME
Es el punt més alt de tota la sortida i lloc on es separen els termes dels pobles i de les comunitats Valenciana i Aragonesa. Un motllo (fita) ens ho indica.
FITA TERMENS
De nova factura, sembla que posada fent una romeria l'any 2005, separa els termes de Vallibona i Pena-roja
BASSETES
Baixem del Cingle i un cop deixem enrere el Solà d'en Peret rodegem uns grans tolls, son les Bassetes del Chinero (Ginero)
GINEBRÓ DE CHINERO
Poc després passem a tocar el Ginebró de Chinero (Ginero), un magnífic exemplar de ginebró que també ha crescut com a arbre d'una sota soca amb una alçada que supera els 9 metres.
CREU DEL LLOP
Motiu d'un dels versos d'en Desideri, no se sap si el relat va succeir o només es producte de la imaginació del poeta.
MIRADOR DELS MOLLONS
Des de aquest privilegiat lloc podem admirar la espléndida i accidentada orografia d'aquesta part de la comarca del Matarranya.
MASET D'EN BORLA
A la dreta del camí i amb el camuflatge natural dels arbres que l'envolten nomes queden en peu algunes de les parets de la masia.
MIRADOR PEÑAS DE MASMUT
Aquest aïllat massís de conglomerats es parent llunyà de les Roques d'en Benet. Les seves parets van romandrà verges fins 1983 quan un grup d'escaladors i va iniciar les seves activitats. Un dels primers en fer-hi escalada va ser en Antoni Joan Fontdevila i Martí, qui va ser president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya entre els anys 2001 i 2008. El topònim "masmut", segons en Desideri Lombarte, es d'origen àrab i fa referència a la tribu bereber Masmuda. Tenen una alçada de mes de 1050 metres i un desnivell de mes de 200.
SEPARACIÓ DE CAMINS
En el lloc on es situada la bassa de Sant Miguel, els camins bifurquen tan d'anada com de tornada, així doncs agafarem una bifurcació cap a la esquerra que passa a tocar una petita àrea amb un parell de bancs i un panell informatiu. Baixarem còmodament per un sender vers el poble. Fent cap a l'anomenat popularment camí de lo Tren.
LO TREN, MONOLIT, POBLE.
Pel camí de lo Tren deixem a la nostre dreta un monòlit edificat l'ant 2005 amb el nom del lloc gravat i passant vora una font i uns arcs fem l'entrada final al poble.
Comments (9)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Difficult
Molt bona ruta!
Ruta imprescindible si andas por la zona.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Gran explicación de Joan, si señor.
Ruta imprescindible si andas por la zona.
Us agraeixo molt els vostres comentaris ja que m'esperonen a fer-ne més i més be.
Agradezco mucho vuestros comentarios porquè me empujan a preparar màs y a la vez mejor.
Ens ha agradat molt la ruta. Comentar que en el mapa "la Tinença de Benifassà" de El Tossal Cartografies, de juny de 2009, www.eltossalcartografies.com, anomenen "Los Mollons" a les "roques" que tu menciones al waypoint abans del barranc i el mas del mateix nom. Sembla lògic que unes roques d'aquestes dimensions tinguin un nom. Mirant també al significat de "molló", es molt probable el nom, ja que si que semblen com a grans fites.
També comentar que no es una ruta fàcil de fer sense GPS, ja que hi ha trams que no hi ha camí, amb escases fites, per exemple el tram per anar a la Creu de Joseret i després a la pista, sobre tot si hi hagués boira.
Deu n'hi do la pujada cap a la roca abans del Salt d'Enferrí.
En general hem comentat amb la companya que ens ha agradat més la primera part de l'excursió, fins la Creu de Joseret, encara que tota ella paga molt la pena.
Espectacular quan deixes lo camí a la Tossa i al cap de poc passes a l'altra vesant i s'obre un nou paisatge; el pas sota les grans roques (Mollons?) ; el camí a la vora dels rius, los massos, el salt..... Gràcies Joan.
Sí, la zona és la dels "Mollons", i el mas, també. De fet, hi ha el dit que "quan plou als Mollons, aigua hasta els collons" (i una versió infantil que diu "...hasta els ginolls")
Preciosa ruta,moltes asies
Moltes gràcies per els vostres comentaris que amplien la informació feta per mi. Seguiré fent-ho millor.
Espectacular, muchas gracias.